VOLAREN ELS ANYS

《Se n’anaren els anys… I ni tan sols em vaig adonar del moment exacte en què va passar.
Ahir semblava tenir forces infinites, podia treballar tot el dia, atendre la casa, cuidar els fills i encara quedava energia per escoltar els problemes de les meues clientes.
Avui ja no és res igual, El cos comença a reclamar, els genolls fan mal en baixar les escales, els passos són més lents.
El temps ens llevara agilitat, però ens ensenya que el més important no és córrer, sinó gaudir d’aquest trajecte anomenat VIDA.
Que les cicatrius són històries, que en silencis també parlen, i que la Vida no es mesura en allò que hem aconseguit, sinó en allò que hem viscut.
Se’m van volant els anys, però ací continue seguiré mentre Déu em done força per estar alguns anys més.
Perquè, encara que el cos està canviant també, mai ningú podrà esborrar el que he estimat, el que he després i tot el que encara em queda per dependre en aquesta vida.》@.@.@