ÉL NOSTRE ABRÀS NO TÉ PREU

《Quan tens ganes del fet que algú t’abrase i no tens a ningú prop, no ta pura nia remei per atot.
Encara que estigués en companya i necessiten una abraçada i altra persona no tinga ganes d’abrasar-te no t’amoïnes que tens el remei
En les abraçades passa que si tens moltes ganes de rebre una abraçada, si el que està en tu note ganes d’abraçar, sempre tindràs la més verdadera de les abraçades la més verdadera és la teua.
Encara que no és el mateix que el donen un abraç quan naix del cor, que poder abrasar-te tu mateix, sempre tens el consol d’un braç que ens podem donar nosaltres en totes la nostra força i sense demanar-lo a ningú.
Sempre tindrem la nostra verdadera i càlida abraçada.》@.@.@.