Arxiu mensual: maig de 2020
QUASI PERFECTES
《 Les dones som «Quasi» perfectes. Podem estar vestides sense cap roba, només amb uns guants negres d’encaix, i un ram de roses, i estar afavorides . Podem utilitzar tota classe de colors sense cap mena de pudor. Podem utilitzar, qualsevol color verd rosa, blau, groc. Barrejar tots i estar guapes. Podem utilitzar vestit, brusa, faldilla, biquinis, llaços, flors. Sense cap de complex, i estar elegants.Al mateix temps podem estar criant els fills i portar una casa sense cap problema. Si anem en un Vaixell i aquest s’està enfonsant. Els fills i nosaltres tenim prioritat en salvar-nos i ser alliberats els primers
Sabem fer tot el que ens proposem. Però amb tacons alts si cal.I com diu la gallina gran. L’home serà molt gall, però les que ponguen els ous sempre serem nosaltres, les GALLINES 》
Publicat el 16 de juny 2016 per Àngela
@. @.@.
AIXÍ SÓC
《 Hola amants de, relats, vivències.i poesia. Així sóc, en aquests moments de la meua vida, sensible, alegre, somiadora,I constant. M’agrada estimar i saber què m’estimen .
M’encanten les flors, els ocells, els estels, el mar, i sobretot estime la vida.
Escriure s’ha convertit en el meu antídot, contra l’avorriment. M’agrada sentir-me viva, i també avivar les coses que m’omplen, com és el temps els meus amics i la il·lusió. En aquests dies tan tristos de confinament, que estem passant tots. Em resulta molt difícil obrir el meu cor.i poder escriure amb alegria. Necessite pensar, i veure, les belleses naturals que ens ofereix la vida. A hores d’ara amb tanta incertesa, és impossible, pensar en algo bonic. M’agrada veure el mar, les estrelles, una bonica flor, són la raó, que m’acosten a escriure, per a mi, i qui vulguen gaudir-lo. Voldria saber fer màgia, per a poder conjugar les lletres quan passen per la meua ment, i així i poder formar les més grans i boniques històries del món. per la meua satisfacsio i del q em llegeix. Gràcies per als vostres comentaris. I sobretot, gràcies per estar en aquests moments difícils, que tant els necessite. Ànims, i molta esperança per a tots》@.@.@.
DOS MESOS DESPRÉS
《 En els nostres cors sempre quedara, tristesa, i molt de dolor, en recordar aquelles persones, que sa emportat aquest maligne virus. Sempre quedaran les cicatrius de les, ferides que va deixar. En eixos dies incerts, de confinament. Ui ha sigut la meua primera sortida, i l’he trobat molt estrany. Vaig veure molts ulls que no coneixia, de sobte una jove al sa el braç. Era la meua veïna Maria, quina emoció, quina alegria. De lluny ens saludarem i ens direm adéu. Vaig tornar aviat a casa. Vull pensar que ja ha passat el pitjor. Vull deixar córrer el meu torrent d’emocions, i poder exterioritzar els meus riures per on siga que traguen el cap, ja no vull més temps d’angoixa, ni negativitat. Pense que tot tornarà a tenir brillantor, i transparència. Vull entrar un altre colp, dins la meua boira d’emocions, sense pors que puguen apagar la nitidesa de cada moment, per als que encara ens queda consciència i dolor. La gent de vegades no dubta a fer qualsevol cosa, per absurda que siga, per evitar enfrontar-se a la trista realitat. Un no pot tornar-se il·luminat, imaginant figures de llum, sinó sent conscient, que existeix la foscor.I quan el sol isca cada dia amb una altra expectativa, escoltaré amb més alegria el cant dels ocells.I quan torne a veure aquests raigs de sol, que entebeeixen la meua habitació. Pensaré, que on hi ha llum, es respira pau i amor, i on hi ha amor hi ha el Déu que ens abriga sempre a tots 》@.@.@ .







Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.