《 Mares, plenes d’amor i llum són el far que mai s’apaga, i que sempre
tindrem en el nostre cor,
Son Mares que no acaben mai per què son tot tendresa, i AMOR.
Amb carícies i paciència ens ajudaven a créixer, i amb la seua veu ens consolaven, i amb la vida sempre ens han guiat sense descans.
Aquells silencis carregats de paraules mai no dites, i tantes abraçades que han curat ferides grans i menudes.
Quan el món en feia caure, tu mare fores el meu suport amb els ulls plens d’esperança m’has donat valor i força per ensenyar-me a viure.
Mare, fores la reina dels meus dies, ànima dolça i fidel, tu sabies fer miracle en cada pas que donaves.
Fores forta en cada moment perquè tu mare sempre fores única.
Et recordaré en cada vers, que escric, perquè en aquest vers envia les besades que el dec, perquè seran teues mentre estiga en aquest món. Per a tu escric aquestes paraules amb amor tendresa i gratitud, perquè en tu, mare estimada he aprés a tindre força i virtut.》@.@.@.

《 El Blanc, els primers sospirs.
Representa el començament, del casament, les promeses, la il·lusió pura d’un futur net compartit. Tot sembla blanc, nou, i ple de possibilitats.

El Roig és com un foc, anses.
Els primers anys solen estar marcats per la passió, el descobriment de l’altre és un amor vibrant, el roig simbolitza la força de l’atracció i el desig de construir moltes coses junts.

El Groc, el sol que il·lumina.
Quan es comença a construir una vida en comú (casa, projectes, moltes vegades en fills), hi ha llum, d’esperança i vitalitat, el groc reflecteix l’alegria dels èxits compartits i la construcció diària.

El Verd és l’arbre que arrela.
Arriba un moment d’equilibri: coneixen bé les seues fortaleses i debilitats, han aprés a conviure. El verd simbolitza la calma, la confiança i el creixement en conjunt.

El Blau és el temps de la calma.
Amb el temps, el matrimoni es torna més profund: menys impulsiu, més reflexiu, el blau representa la tranquil·litat, la complicitat silenciosa i l’estima sòlida.

El Gris és la boira que prova.
No tot és fàcil, crisis, dubtes, rutines, diferències. El gris reflecteix aquests moments en què el color sembla que desapareix, però també és un a vans de maduresa si es supera tot continua.

Daurat, l’alé etern.
I després d’alguns anys, arriba l’etapa D’or, és el d’orat que corona el trajecte. És un amor que ha resistit totes les tempestes dels vents, les pluges, i continua brillant com mai, sense cridar, però deixant el seu rastre i un merescut llegat de tota una vida compartida.》@.@.@.