《CARTA D’AMOR A LA PLUJA
Quan la pluja banya els vidres,
pense en silenci, on estarà la meua joventut
cada gota és un record
que viatja per al temps, al meu cor.

La tardor en fa sensible, i tendra,
les fulles dansen roges i daurades,
i jo pense en aquell temps de joventut
com les llums, enmig de la foscor.
Ay pluja dolça i infinita,
guardiana dels meus secrets,
en el teu cant suau retrobe la música
dels records, l’amor i la Joventut eterna.》@.@.@

MODES ÀNGELA

《 Després d’estar més de quaranta anys compartint tota la meua vida entre molts articles i teles confeccionades, somriures i també algun disgust, on cada peça no era només moda, sinó molts trossets d’il·lusions compartides en les meues clientes.

El provador tenia molts secrets guardats que jo alguns els sabia, i també les il·lusions dels meus clients, les perxes, parlaven exhibint els seus models de vestits, amb les seues formes i colors, i jo sempre darrere del taulell.

Sempre al costat de la caixa, sempre demostrant el meu afecte i comprensió, ajudant a vestir les il·lusions dels clients que en visitaven cada dia, que foren per a mi molt més que clients, van ser amics, i a voltes com la família.

Hui, mirant aquest trosset de periòdic de fa un temps, i pensant en aquells anys he sentit que cada dia que baix viure en aquell temps va ser un regal, i que aquell racó de Simat i la moda va ser també un racó de felicitat.

Perquè allò que realment vaig oferir no van ser vestits ni camises d’home, sinó també confiança, comprensió, proximitat, i abraçades càlides d’un tracte humà, que estava dins de mi i que mai podré oblidar.》@.@.@.

GUARDIANS DE LA MAR

《 Encara que el cel es pinte de gris,
i l’arena es quede buida i calla,
allí continuen , ferms i atents,
els guardians de la mar, amb l’ànima alça.Encara que el vent colpeja, la pluja castiga,
però el seu deure mai s’apaga;
vetlen per vides, cuiden la vora,
I la seua passió mai es doblega.No esperen aplaudiments, ni busquen glòria,
la seua força és noble, la entrega pura,
protegeixen destins, escriuen històries, que els an pasat amb coratge seré i fe segura.Que la mar els honre amb el seu cant etern,
i el sol els premie amb el seu resplendor;
perquè fins i tot en dies incerts,
ells sempre ens guarden amb gran valor.》@.@.@.

《QUAN LA MENT ÉS EL REFUGI.
La ment és el meu refugi quant estic trista o nerviosa.
És el lloc on trobe pau, i consol és la connexió amb el més enllà que no coneixia.
Lament sa convertit amb el meu santuari interior, és un espai sagra i
Refugi de les tempestes que menvia la vida.
Allí, trobe la calma, i la pau que necessita.
És un lloc on puc pensar el que està bé o mal, puc pensar amb,
els meus valors les meues creences, he il·lusions.
En aquest refugi de la ment també trobe moltes voltes la força per enfrontar els desafius que em porta la vida i la inspiració per poder guiar i prendre decisions que ompliguen la meua Vida.》@.@.@.