QUAN TENIM UN DIA GRIS

《 QUAN TENIM UN DIA GRIS

Quan el dia pesa
i el somriure costa per a eixir,recorde que dins de mi sempre guarde
una bonica llum, una llum càlida i viva,
com un raig de sol que m’alegra el día,
i torna a encendre’s sempre per fer-me feliç.
El vent de la ment és fort, i pot donar llum a, la meua vida i torna a tremolar,
en força, per poder obrir de nou les ales i el cor, i poder tornar a volar.
I si algun núvol intenta tapar-me,
de nou’ tanque els ulls un moment…
i sent com el món en convida a continuar.
Perquè som llum, i també vida, som camí i encara fem falta ací, per poder completar el nostre destí, i fins al dia més gris que arribe,
sempre procuraré buscar el sol que torne la llum a la meua vida.》@.@.@

EL VIATGE QUE NO NECESSITA MAPA.

EL VIATGE QUE NO NECESSITA MAPA.

《 La vida és un viatge que no necessita mapa, passa molt ràpida és com un bufit que s’escapa entre els dits i va deixant senals que no es veuen, perquè són güelles invisibles en l’ànima i en el cor.
A voltes la vida brilla com el sol en estiu, altres voltes es torna fosc com la nit i el silenci.
En la vida hem de saber caure i poder alsarmos de nou, hem de saber pedra i tornar a guanyar.
La vida no la podem entendre per què no porta instruccions, però si sabem i hem d’agrair sempre, perquè en cada instant podem veure el miracle de poder estat encara vius i poder recórrer aquest bonic viatge encara que no porte instruccions.》@.@.@

NO M’OBLIDEU

NO M’OBLIDEU

《Recordeu-me quan el vent vos desperte els records de l’ànima, quan la tardor es pinte de colors d’orats que tant m’agradaven.
Recordeu-me quan estigueu en silenci i les nits siguen llargues, quan el rellotge no tinga pressa i el cor reclame paraules.
Guardeu el meu nom entre els vostres somnis, allà on res no s’apaga, i la lluna encara posa el cap per la finestra de l’ànima.
No m’oblideu encara que el temps aixa esborrat alguna cosa de la meua cara.
Perquè un dia vaig ser alegria com sou vosaltres, vaig ser vent quan va fer falta, la meua boca sana rist en vosaltres, i si em recordeu, feu-ho amb tendresa, i sense nostàlgia.
No m’oblideu, només això demane, com qui guarda una esperança, com una flor al mig del fred.
M’agradaria ser com un sospir que mai acaba.》@.@.@.

LA MEUA ÀNIMA OBSERVA LA VIDA

LA MEUA ÀNIMA OBSERVA LA VIDA《 Des de la finestra la meua ànima, segues observant la vida, amb les seves ombres i la seua brillantor.
Es veuen núvols que surten del cel, i alguna tíbia, llum escola, entebeint, l’aire que m’acaricia les galtes.
Dins la meua ànima reposen somnis que callen, records que viuen en mi, rialles que estan molt lluny que ja passaren, però també Ian oblits, que encara tornen suaus són d’aquells temps recordats.
Sempre mire per la finestra com va passar el temps, i la meua ànima que és infinita es transforma, en vent, vidre, i calma, perquè amb la finestra oberta sempre s’escapen els sospirs de la meua Ànima. 》@.@.@

ELS SECRETS DE LA LLUNA

ELS SECRETS DE LA LLUNA

《 La lluna és feliç mirant les il·lusions dels enamorats, ella és feliç quan arreplega aquells petons que es van perdre, en les nits de lluna plena, perquè alguns enamorats somien que la lluna els pot ajudar amb aquell somni que a bita amb els seus cors.
La lluna guarda secrets dels enamorats quan expliquen el seu amor la nit de lluna plena, ells no saben com mostrar al món l’amor que els envolta, perquè alguns no entenen el llenguatge d’alguns enamorats, per això busquen les nits de lluna plena per dir-se que es volen, i ella amb la seua llum els abriga i els guia perquè aquell bonic amor els puga durar fins a l’eternitat.
Si la lluna parlara, tot allò que sap i ha vist ens quedaríem sorpresos perquè tot aquell amor que es va prometre bais de la lluna, sempre podran recordar-lo en mirar el somriure d’una bonica lluna plena.》@.@.@.

EL BALL DE LA VÍDA

《 EL BALL DE LA VIDA

En el ball de la vida, continue teixint històries, amb cada pas que donem.
Els anys que tinc viscuts son d’or, i radien l’experiència que ma donat la vida.
Bais el cel de la vida sempre tindre, aquella mira que atresora, records treballats, fets amb paciència
Que porten la essència de l’edat que tinc, que quan floreix ,recull els instants, que el sol a vist.
En cada arruga, porte un poema ques ,
testimoni de, batalles viscudes, i rialles sinceres.
No és el final del camí, és un nou començament,
d’una nova simfonia que ens porta la vida.
A questa edad brillem, oh estem amb llum pròpia,la saviesa de la gent gran, per la nostra edat és un honor.
La vida, es un poema, amb cada vers,podem,seguir ballant, i abraçant un nou futur.
Que en cada alba, puga trobar una raó, per seguir escrivint, en la veritat del cor.
No és el temps un lladre, és un fidel aliat, com un savi vell, quan va deixant el seu llegat 》@.@.@.

LA Nit DE LA DANSA DELS RECORDS

《LA Nit DE LA DANSA DELS RECORDS
Aquesta és la nit on brillen
les llums de la memòria,
els que estimem no se’n van may,
viuen en la nostra història. Amb flors i amb murmuris,
amb calaveres i cançons,
teixim ponts d’amor
entre ànimes i cors que encara estem ací.No hi ha adeu, sinó records i encontre,
en la dansa dels morts,
que la vida és un llaç etern,
que mai podrà trencar el temps.Que aquesta nit ens porte pau
i que el record ens abracen
Tot el temps que es tem separats
Amb tendresa i amor .》@.@.@

L’ÀNIMA I EL COR

《L’ÀNIMA I EL COR
L’ànima no mor, és com un far que no s’apaga mai,
que va enviant m’ensages al pensament
quan el cos està en calma,
L’ànima no para may de penar, fins i tot encara que estigues enmig del silenci de la mar.
Però el cor encara que un dia tindrà un final, és sensible i supera a l’ànima en força, i bondat, perquè el cor no deixa passar res, tot vol analitza ro, itot passat per ell.
Perquè el cor porta sempre els ramals de la vida, és l’amo de l’amor, per això hem de cuidar-lo encara que no vulgues escoltar-lo ell sempre té la raó.》@.@.@.

SOMRIU QUE EL DIA TESPERA

《 SOMRIU QUÈ EL DIA T’ESPERA
Que hui et somriga, asta l’ànima,
encara que el cel estiga gris,
que el sol no calfe massa
i el vent et diga ací estic.
Que una flor s’incline en veure’t,
que un bonic record et faça riure,
que la vida, el faça valenta.
Perquè dins de tu hi ha una llum
que cap ombra podrà apagar-la,
perquè som el perfum, d’un miracle d’amor sense final.
I encara que la pena et toque,
deixa-la passar, com les ones de l’amar
que sempre tornen
a besar la mateixa vora del mar.
Somriu, que el dia t’espera, amb flors pels camins,
què el teu cor porte la primavera, fins i tot encara que ploga》@.@.@..