¿Qué te produce nostalgia?
Pensar en mi juventud, y ver que me estoy haciendo mayor…
¿Qué te produce nostalgia?
Pensar en mi juventud, y ver que me estoy haciendo mayor…
《 QUAN L’ÀNIMA ESTÀ SERENA
Canvia l’ànima de rumb, i es torna més lleugera, quan la vida ens convida a deixar anar tot allò que pesa al nostre niu.
Agraïsc als que caminen amb mi, i deixen amb la meua vida ,llum, afecte i noblesa.
Avui estic en pau, amb el meu cor i la meua ànima, i veig un horitzó nou que comença amb nous propòsits.
Brinde per aquells dies que estem, serens, per l’alegria que brolla sense demanar permís.
Per tots aquells que ens fan la vida més fàcil i la seua companyia, és el nostre abric, done-les, gràcies eternes. Que les festes ens porten pau sincera, i l’any nou arribe ple de salut per a tots i bons moments amb un bon destí per poder descansar i viure una vida tanqui-la.》@.@.@.
《 LA LLUM DEL NOSTRE INTERIOR
Dins del nostre interior hi ha una llum que calla, que no crida ni enlluerna, simplement espera.
S’encén quan es cansa del patiment i es torna cansament.
I l’ànima decideix deixar anar la càrrega que ja sa fet vell.
Es pot perdonar, però no és fàcil d’esborrar les ferides ni canviant el passat.
Es pot netejar el camí per continuar caminant, sense obstacles.
Qui sap perdonar diuen que, es torna més lleuger, i deixa que la seua llum torne a guiar els seus passos cap al camí encertat, perquè la llum que ens acompanya il·lumina i guia la nostra vida.》@.@.@.

《 L’ARC DE SANT MARTÍ
l’Arc de sant Martí.
Sa soma en forma de colors formant un pont breu que surt d’un cel ferit,
apareix quan la pluja ja es cansa.
Aleshores trau els seus colors després de mostrar
On hi havia, núvols, pluja, i trons.
Mirant els seus colors, aprenc a esperar sense pressa com desapareix de la vista,
començat a creure que és molt bonica la naturalesa.
És la prova i el senyal, de què tot pot passar amb el sé‘l.
Després d’una forta ploguda sempre torna un bonic sol.
Queda’t sempre mirant els seus colors, no tingués pressa d’anar-te’n,
que dat contemplant eixe bonic arc de colors i
Pensa que és una bonica llum que ens convida a viure.》@.@.@

《 BON NADAL COMPARTIT
Que Nadal arribe suau per atots,
que siga com una abraçada sincera,
que encenga les llums de dins l’ànima
i porte calma a la nostra vida.
Que no falten els somriures
ni les paraules amb afecte,
que l’amor siga costum
i la il·lusió, el nostre projecte.
Brindem pels retrobaments,
per al que és senzill, i per al que és real,
per l’amistat que acompanya
i mai ens deixa de costat.
Brindem pels amics, i coneguts,
gràcies per estar en la meua vida.
Que aquestes festes vos regalen pau, salut!
Felicitat i ganes de viure,
bon Nadal i que aquest
any nou vinga ple de vida i ESPERANÇÀ!》@.@.@.

《 “AIXÍ MIRES, AIXÍ ÉRES”
AUTORA MARIA MOGORT
Maria,
has escrit un llibre que no sols es llig, que també és sent,
perquè naix d’una mirada neta
i d’un cor valent.
Així mires, així eres.
No és només un títol,
és una veritat profunda que
ens recorda que la vida canvia
segons els ulls amb què la mirem.
En cada pàgina del llibre has posat llum, vivències reflexos de la teua vida,
paraules que ens conviden a parar,
a saber com mirar-nos per dins
i a reconéixer-nos sense por.
Aquest llibre és un espill amable,
que no jutja, sinó
que acompanya
i ensenya a saber allò que significa mirar amb, consciència
allò que veus.
Dissabte en la presentació del teu primer llibre celebrem, el teu talent i la teua manera d’expressar-te i també la teua generositat en compartir-lo.
Perquè qui escriu així no deixa empremtar només el paper, en deixa també amb l’ànima de qui llig.
Gràcies, Maria,
per recordar-nos que saber mirar bonic també és una manera de ser.》@.@.@.


《 LA VIDA I LA MORT
La vida és com un riu que avança, sense parar,
clar, inquiet rialler i AN ganes de descobrir tot el que ve.
Porta somnis, balls, i porta un misteri en cada instant que passem.
La mort és l’ombra serena que espera sense fer soroll, és
una porta sempre oberta cap a un tipus de llum que no coneixem.
Per què la vida a voltes ens dóna abraçades, i
ens pinta el món de colors.
La mort ens cura les ferides que guarda dins dels records.
La Vida i mort, són dues germanes velles, en cares diferents, però d’un mateix temps,
una ens dóna ales per poder volar,
l’altra ens ensenya el camí lent del temps. I entre elles dosi, l’ànima, espera SENSE PRESSA.
L’eternitat que acull amb pas valent i sincer.
Saben que la vida és breu, i la mort, només ens porta hi ha un altre temps de descans i PAU.》@.@.@

《 LOTERIA DE NADAL
Per Nadal les persones ens il·lusionem, que si “compra’m un dècim”, si no “dona’m una papereta”
La gent té la il·lusió, com si en cada número tinguera la salvació.
El forner, la veïna i el del mercat del cantó,
tots tenen “el número de la salvació”.
i tu, que no vols quedar-te arrere,
acabes comprant-ne més dels que pensaves.
I arriba el dia 22 amb el bombo, i els xiquets cantant amb il·lusió,
i tu amb el cor estret, penses ¿i si em tocara que faria?.
Que sort tindria, si em tocara el gros de la loteria a mi aquest any“
Però si no em toca, que és el normal, sempre quedara el consol
de dir amb orgull,
“Bo, almenys tenim salut
i l’any que ve, si Déu vol, tornarem a jugar amb la mateixa il·lusió 》@.@.@.

《TINDRE BONDAT
La bondat està en la persona, que desprén llum i no deixa que mai s’apaga.
És un do natural que porta, és com la flor que floreix quasi sense demanar a pluja.
La bondat habita en l’ànima de qui la porta, la coneix, i la comprén, i en cada gest el seu amor s’estén. La bondat mai busca premi, ni veu ni aplaudiment, només necessita ser la llum de qui la necessita, i per comprendre-la has de saber com és la llum de la comprensió.
Sempre que passa per algun camí on els seus passos estàs esperant trobar algú per poder ajudant en el que necessita i busque la seua ajuda》@.@.@.

《 DESEMBRE》
Ha partit novembre, i arribat desembre, però ni el vent ni la neu s’immuta, continua escombrant il·lusions, encara que l’hivern i el Cap d’Any, ens estan xafant els talons, ací estem resistint i volent, parar el temps. L’hivern arriba, ve fort en neu i gana, ens gela asta els pensaments i atrapa asta els somnis s’encenen els desitjos i en el fred d’aquest día obren les ales els ocells per abrigar alimentar i acariciar els seus fillets i poder rebre un nou any també junts en família.》@.@.@.