《PARAULES QUE NAIXEN DEL SENTIMENT.

《No havíem de pensar en la mort, pensem en el present,
en l’aire que entra als nostres pulmons, en aquest l’instant que tenim.
La vida és ara, en aquest moment en el batec calent de cada segon,
és un regal que brilla només un INS tant.

La mort… No cal mirar-la de cara,
només deixa-la passar, com un eco al fons.
Que no mane ella, dels nostres pensaments,
dels nostres efectes, ni de la llum del món en què vivim.

Respirem, i vivim sense pressa, tot vindrà quan toque, però no tenim pressa ni ganes.
Mentrestant, la vida ens abraça i ens estime,
cada dia fem-li un bonic somriure perquè ens puga il·luminar sempre.@.@.@..

《LA JUVENTUS PASSA COM UN SOMNI
Arriba sense pressa, tranquil·la immutable,
mentre estic mirant per la finestra, I contemple el paisatge que
em fa pensar en aquell temps que ha passat.
Algunes volta les mans es posen un poc torpes
és el cos que amb el temps ens mostra algun fallo
El dia va passar a poc a poc,
i vaig buscant cada dia tranquil·litat i pau.
La vida a voltes em troba en ganes de plorar però ma aguante.
Com diu una amiga meua, és millor riure que plorar,
perquè riure porta joventut i plorant envellim,
i sempre que estem juntes les amigues,
recordem el temps aquell, que no torna i
tants bons records ens ha deixat.
Perquè la vida a la nostra edat és més suportable
quan estem recordant aquells bonics tems que ja passaren
quan teníem divuit anys i vivien els nostres pares.》@.@.@

LA VERITAT ESTÀ AMB EL COR.
《És allò que de vegades calla en silenci el cor, és la veritat que viu amb més intensitat,
I d’aquesta forma l’ànima va aprenent sense arribar a pronunciar-se.
Només escolta el que li diu el cor perquè sempre té la raó.
i és quan comencem a poder veure les coses, i pensar amb claredat.
Perquè no hi ha òrgan més sincer ni més clar que el que està al nostre interior, el COR.
i saber escoltar-lo com fa la nostra ànima no té preu ni condició, no és difícil entendre-ho
si sabem en quin moment podem fer-ho》@.@.@.

ÀNGEL COSÍ I AMIC TOTA LA VIDA.
Acomiadem ui a un amic de tota la vida i cosí.
Des de xiquets, ja compartirem el camí per anar a l’escola,
en alegries, genolls pelats, la vida començava en un bol,
ja érem a dolessen en un “anem” ens hem fet grans, tor passa massa ràpid
no ens adonem ni temps d’assimilar-lo,
Fórem, Cosins i amic de quadrilla, companys
de viatges, de pasqües al sol, de festes llargues,
de sopars sense hora en què l’amistat era tota la taula sencera.
Començares a tindre xicota a l’amiga Lluïsa i jo el mateix
temps també tenia amic al meu home Agustí.
Hem caminat junts fins ara,
Tenim molts records que no s’esborren,
perquè el que es viu amb el cor no mor, només canvia de lloc.
Hui el diem adeu amb llàgrimes, però també amb un somriure agraït,
per haver-te tingut amb la vida ha sigut un regal immens.
Descansa en pau
Àngel, amic estimat, continua fent
festa allà on estigués.
Ací, entre nosaltres, sempre tindràs cadira, copa i record.

VOLGUDA ROSA
Hui el temps s’ha parat un instant
per dir el teu nom en veu baixa. Rosseta.
Amiga de viatges compartits,
de rialles que omplien els camins, de la barraca on féiem
la paella cada diumenge, fetes amb calma i amistat.
Amb aquella taula redona sempre quedarà el teu lloc,
i en cada baralla de cartes que jugàvem, ha quedat el teu gest,
i el teu riure que mai s’apagava.
Jugàvem a cartes sense mirar el rellotge,
com si aquell temps fora etern,
no pensàvem que aquells dies tan bonics també s’acabarien
Rosa, no te n’has anat del tot.
Estaràs sempre que anomenem aquells bonics viatges
que férem en aquell temps tots junts hòmens i dones,
aquelles paelles que compartirem i aquelles sobre taula,
després quan jugàvem‘“A CARTES” sempre estaràs.
En aquells bonics record amb les amigues que hui el plorem, però que
demà el recordaren somrient.
Descansa en pau, amiga estima.
Ací el continuarem recordant, anomenant,
estimant-te, guardant-te per sempre.
Amb el lloc més bonic de la nostra memòria. 🌹

《EN PLUJA O SENSE PLUJA
Diuen que ni el fred ni l’aigua, i encara que el cel plora, els Reis d’Orient may sol vida dels xiquets.
La nit dels Reis Mags, encara que la pluja porte silenci i no isca la gent de casa.
No ni aura cap núvol que apague-la màgia ni la il·lusió, ni gota de pluja que faça ombra, perquè els Reis Mags Coneixen camins de paciència i de fe, i encara que no hi haga carrossa, dilluns arribaran.
Arriben amb un bonic somriure.
Amb una abraçada càlida.
Amb un regal menut o gran d’una emoció sincera.
Perquè la màgia dels MAGS no depèn, del temps ni d’un núvol,
perquè la verdadera cavalcada desfila dins del cor dels pares.
Així que poseu les sabates, al balcó i ompliu les de somnis i esperança, que amb pluja o amb estrelles els Reis mai no ens fallaran mai.》@.@.@.