LA VIDA CAMINA I EL TEMPS BOLA

《 LA VIDA CAMINA I EL TEMPS BOLA
La vida camina descalça sobre els segons que van passant,
sense pressa, ni saturarse, simplement va caminant sense parar.
El temps aplega sense demanar permís,
pot arribar suau o arribar en força,
ens roba moments o ens pot regalar alguna cosa bonica que siga eterna a la nostra ment.
La vida va aprenent al seu ritme, cau, salsa,
i sap esperar, mentre el temps, és més savi i no el podem veure quanta bola
El temps no és el nostre enemic, perquè ell és únic però imprevisible.
Però la vida tampoc és una mala amiga,
VIDA I TEMPS sempre seran com dues mans que es busquen perquè es necessiten, per poder ensenyar-nos el nostre camí en un bonic somriure.
Pa que podem viure feliços encara que no puguem guanyar al temps, sapiem com abraçar la vida en cada instant que estem vius, i deixem que el temps ens confirme que hem sabut estimar, i hem Sabut viure.》@.@.@.

EN PLUJA O SENSE PLUJA

《EN PLUJA O SENSE PLUJA
Diuen que ni el fred ni l’aigua, i encara que el cel plora, els Reis d’Orient may sol vida dels xiquets.
La nit dels Reis Mags, encara que la pluja porte silenci i no isca la gent de casa.
No ni aura cap núvol que apague-la màgia ni la il·lusió, ni gota de pluja que faça ombra, perquè els Reis Mags Coneixen camins de paciència i de fe, i encara que no hi haga carrossa, dilluns arribaran.
Arriben amb un bonic somriure.
Amb una abraçada càlida.
Amb un regal menut o gran d’una emoció sincera.
Perquè la màgia dels MAGS no depèn, del temps ni d’un núvol,
perquè la verdadera cavalcada desfila dins del cor dels pares.
Així que poseu les sabates, al balcó i ompliu les de somnis i esperança, que amb pluja o amb estrelles els Reis mai no ens fallaran mai.》@.@.@.

PRIMER DIA DE L’ANY

PRIMER DIA DE L’ANY

El primer dia de l’any arriba sense fer soroll, perquè mols estan encara en el llit.
Entra de puntetes, com si no bolquers molestar als que encara dormen.
Porta un sol tímid a les butxaques, i un rellotge que comença a bategar de nou.
No promet miracles, però ofereix el seu temps, que és una forma d’esperança.
És un dia per a perdonar-nos a poc a poc, i per a ajudar els que sant queda dret,
per a saber estar en silenci per donar suport els qui continuen amb el nostre cor.
L’any nou no demana presses, només veritat en els nostres passos,
continuar amb les mans obertes, i tenir el coratge de continuar amb il·lusions.
Que aquest primer dia ens Abrace sense preguntes, ens regale calma,
i ens recorde que mentre tenim llum a l’ànima,
sempre podrem veure les coses clares en.
Aquest jove any que ens obri portes i possibilitats.》@.@.@.