AMB L’EDAT

《 Comencem a no veure bé de prop, però també ens acostumem a no escoltar el que no interesa.
També caminem una mica més lent, però comencem a saber estimar-nos una mica més.
Ens arepentim menys de fer algunes coses, i anem buscant més la felicitat sense sentir-nos culpable per això.
Amb l’edat estimem més els amics, no anem buscant respostes, perquè passes una mica més del que diran i no necessitar consells sinó que som nosaltres qui els donem, si te’ls demanen.
No saludes a qui no et saluda, no discuteixes gairebé amb Ningú, amb els anys sabem qui som i d’on venim i que només tenim una vida, i és convenient saber com viure-la sense por.
Amb l’edat s’aprén a viure més a poc a poc, i podem gaudir més del temps, acceptant els nostres estats d’ànim i també les arrugues,
Aprens a no donar importància al que pensen de nosaltres algunes persones, i procurem viure més felisos.》@.@.@.