NADAL ENS OBRI EL COR
《Per l’aire balla el cant de les cançons de Nadal i es veu el brilló.
Nadal, porta sospirs que encén la nit, i cada llum, es converteix en un desix de bones intensions,
que fan brillar el món i veure’l millor.
Les cases s’omplin d’alegria, records i tots estem més units que mai.
Perquè aquestes festes uneixen, i aquesta festa, porta pau amor i calma, ens convida a abraçar i estimar.
Nadal és màgia que acaricia,
és la pau que entra sense cridar,
és un somriure que naix del cor i que ningú pot apagar.
Que aquesta festa ens òmpliga l’ànima
de tendresa, esperança i fraternitat,
i que cada moment compartit ens deixe l’esperança i la llum de l’amor》@.@.@.

《QUAN ALGÚ DESPRÉN LLUM
Tindre llum, no és només brillar, és com saber deixar empremta en la memòria del temps.
És com ser molt de temps el símbol d’alguna cosa que siga més gran que tu mateix.
Cada gest, cada paraula, cada silenci es van transformant en bonics llegats que duren per sempre.
El que desprén brille eu fa en tot el que fa, en com vist, en com parla i en com resisteix en el temps i amb la memòria de tots.
No depén mai de ningú ni de la multitud, sinó de la seua força interior i el seu ser.
Ser icònic és existir de tal manera que la seua essència mai desapareix, i perdure per Sempre.》@.@.@.

《LA LLUM QUE PORTEM DINS
Bais d’una llum que no podem veure
Camina la meua l’ànima, descalça,
seguint el fil que només el cor pot veure.
Allà on el silenci parla i el vent diu la veritat,
allà on naixen els versos més purs i sincers,
perquè els versos sempre són veritats de la vida.
Però en cada escrit que faig pose una llum que a voltes brilla,
perquè, en escriure el pensament escriu el que diu la ment.
És cert que aquest viatge de la vida, ens regala.
Una bonica llum per poder trobar les lletres que brillen.
En la nostra ment i que porten la pau al nostre cor.》@.@.@

《AL RITME DEL COR
El meu cor està tranquil i va a poc a poc, perquè així ma ajuda a entendre les coses que van passant.
Com qui camina sense pressa per poder arribar a veure la llum que ens està esperant.
Però ni tinc pressa per poder veure la llum, ni la meua ombra, només desitja poder gaudir del meu camí amb calma i així, poder apreciar cada segon del meravellós passeja que la vida em regala. I en cada pas que done, vull donar les gràcies a la vida que és la que encén i porta el ritme dels batecs del meu cor.
Perquè sense ella pararia, i el cor no pot parar, és sagrat, i el que és sagrat sempre serà imprescindible, gran i poderós i sempre ens acompanya mentre estem en aquest món.》@.@.@

《SENSE PRESSES
M’agrada escoltar la meua respiració en silenci sense pressa, quan estic mirant les estrelles.

M’agrada que les paraules arriben suaus i desperten l’ànima sense espantar ni desvelar-me.

M’agrada esperar la claredat del dia que naix i arriba sense pressa cada dia, i encén la llum subtil dels meus pensaments.

M’agrada sentir el murmuris de la nit sense crits, i poder saber el que passa sense alterar-me i així poder veureu tot allò que m’il·lumina.
M’agrada aquell instant fràgil on tot canvia, i el cor batega més a poc a poc i així puc apreciar millor la vida en cada moment, que està passant.》@.@.@.

《 HE VISCUT “TANT”
He viscut i tant he passat, que el vent encara guarda els sospirs, i el record de les meues rialles, que encara ressonen en el vent dels meus sentits.Tant he caminat que ni el riu podria córrer més que jo, però també ha aprés de mi i de la
meua immensa fortalesa.El sol s’apaga i esposa trist quan em veu, perquè no sap com parar la meua por ni els meus laments, quant estic en perill.Tant m’ha rist, que la meua ànima no troba un altre destí millor que el meu, ni pot estar en un altre cos ni descansar si no està en mi.
Tant he viscut, que ni el temps em pot Alcanar perquè ho he aprés i ensenyat a voler i baix tan apresa que ni el temps en pot al cansar.》@.@.@

《 QUAN TENIM UN DIA GRIS

Quan el dia pesa
i el somriure costa per a eixir,recorde que dins de mi sempre guarde
una bonica llum, una llum càlida i viva,
com un raig de sol que m’alegra el día,
i torna a encendre’s sempre per fer-me feliç.
El vent de la ment és fort, i pot donar llum a, la meua vida i torna a tremolar,
en força, per poder obrir de nou les ales i el cor, i poder tornar a volar.
I si algun núvol intenta tapar-me,
de nou’ tanque els ulls un moment…
i sent com el món en convida a continuar.
Perquè som llum, i també vida, som camí i encara fem falta ací, per poder completar el nostre destí, i fins al dia més gris que arribe,
sempre procuraré buscar el sol que torne la llum a la meua vida.》@.@.@

EL VIATGE QUE NO NECESSITA MAPA.

《 La vida és un viatge que no necessita mapa, passa molt ràpida és com un bufit que s’escapa entre els dits i va deixant senals que no es veuen, perquè són güelles invisibles en l’ànima i en el cor.
A voltes la vida brilla com el sol en estiu, altres voltes es torna fosc com la nit i el silenci.
En la vida hem de saber caure i poder alsarmos de nou, hem de saber pedra i tornar a guanyar.
La vida no la podem entendre per què no porta instruccions, però si sabem i hem d’agrair sempre, perquè en cada instant podem veure el miracle de poder estat encara vius i poder recórrer aquest bonic viatge encara que no porte instruccions.》@.@.@

NO M’OBLIDEU

《Recordeu-me quan el vent vos desperte els records de l’ànima, quan la tardor es pinte de colors d’orats que tant m’agradaven.
Recordeu-me quan estigueu en silenci i les nits siguen llargues, quan el rellotge no tinga pressa i el cor reclame paraules.
Guardeu el meu nom entre els vostres somnis, allà on res no s’apaga, i la lluna encara posa el cap per la finestra de l’ànima.
No m’oblideu encara que el temps aixa esborrat alguna cosa de la meua cara.
Perquè un dia vaig ser alegria com sou vosaltres, vaig ser vent quan va fer falta, la meua boca sana rist en vosaltres, i si em recordeu, feu-ho amb tendresa, i sense nostàlgia.
No m’oblideu, només això demane, com qui guarda una esperança, com una flor al mig del fred.
M’agradaria ser com un sospir que mai acaba.》@.@.@.