《 En passar dels anys sabem comprendre

que el més valuós a la vida no és el que tenim sinó a qui tenim.
Sabem que els diners poden comprar tot menys la felicitat,
Que el Físic atrau, però la personalitat enamorà!!!
Si no valorem el que tenim, algun dia és podem lamentar per haver-ho perdut!!.
Si vols ser feliç fes feliç als altres.
Si vols rebre, dóna una mica de tu, Envolta’t de bones persones.
No deixes que el món. EL fa sa difícil o més complica, la vida.
No deixes que el dolor et faça odiar sense motiu.
No deixes que l’amargor robe la teua dolçor i el canvie la teua forma de ser.
Recorda, de vegades, a qui menys esperes, és qui et farà viure el millor de les vivències, i les més bones experiències 》

《 Mirant les estrelles em vaig adonar, que cada una d’elles és un món per als humans, que moltes voltes mirem sense voler mirar.
Que en cadascuna d’elles hi ha un paradís immens. Mirant-les vaig descobrir ,la infinitat de coses que ens perdem.

I nosaltres aquí, tan plens de tot, ens sentim, buits trists i sense il·lusió
Mirant les estrelles i pensant, vaig poder veure, que la felicitat pot arribar quant menys les esperes.
Que no serveix l’orgull per arres,quan hi ha una bona i bonica amistat.
Que tampoc serveix per arres plorar quan un amor se’n va.
Que no hi ha fronteres quan podem tindre vida. I amics per tots els llocs.
Que hem d’aprendre a viure, en companya, és el millor, encara que a vegades és el més difícil que tenim.
Mantingues a cada persona que estimes a prop del teu cor,dis li que l’estimes.
Perquè podríem despertar un dia i veure que hem perdut un bonic diamant, mentres estàvem massa ocupats recollint pedres 》@.@.@.

《 Les dones som quasi per festes.
Podem utilitzar tota classe de colors sense cap classe de pudor.
Podem utilitzar els rosa, blau, groc.vermell.negre, morat, etc.
I mesclar-los tots i estar guapes.
Podem utilitzar vestit, brusa, faldes, biquinis, llaços, flors.
Sense cap complex. I estar elegants.
Al mateix tem podem estat criant els fills i portar una casa sense cap d’ajuda.
Si anem en un Vaixell i s’està afonat.
Els fills i nosaltres tenim prioritat en salvar mos i ser alliberades primer .
Sabem fer tot el que fa un home.
Però en tacons alts. I com diu la gallina.》

ELL SERÀ MOLT GALL, PERÒ LES.
Que ponen els ous, som nosaltres les gallines.

《 Quan arriba, que ja no ens queda res per estimar en aquest mom.
Quant vius, en el silenci.
I somnies amb melodies de tendresa, i vesprades de companyia.
Si veus el món negre i a voltes grisa fosc.
Quan els ulls són com dues llunes pensatives
Que ja no veus res, només que foscor.
Si l’ànima meua ja està recollida, silenciosa, contant els anys que en passa, i encara tinc molts records dins de mi.
Nia coses que encara somia.
Sóc còmplice del silenci de l’alb, de les flors que coneixen els cants dels ocells.
Senç la veu de l’aigua del riu, que em porta el vent, que mai ningú veu,
Veig La rosà, que cau a l’alba, de munt de les roses i elles m’explique en què l’alba desperta la vida del cap, anunciant l’entrada de la llum del sòl.
N’està soledat meua tan trista. Broten les meues llàgrimes, després de tants anys de soledat. Ser VELL. M’atorga la saviesa que porten els anys que tinc viscuts.
Tinc MOLTS AMICS, que se n’anaren ja.
Em diuen que estan esperant-me perquè allà on estan ells. És tot amor.
Allà diu que nia’n invisibles roses, carícies que no es demanen, abrasades i petons com menys ses espera, per eixe motiu crec que estaria millor allí on estan ells, que fax ací a soles n’està vida.
Si els meus amics em diuen que allà estaré millor, ja estic preparat, per a veure’ls sé que estan esperant-me per fer una gran abraçada de benvinguda 》@.@.@.

L’AMOR ETERN…

《Esta vivensia es una de les més boniques que recorde.

Cuant mon pare en va dur la primer volta a vore el mar, en companya del meu germà Luis.

Està foto que mos feren, on estem el meu germà mon pare i jo,per a mi és història.

Va ser la primera vegada que el meu pare em va dur a veure el mar, em contava que primer vaig tindre molta por i que després ja no volia eixir de l’aigua.

《 Quan s’estranya un lloc, el que realment estem estranyant
és l’època que correspon a aquest lloc.
No estranyem els llocs, sinó els temps que vàrem viure i hem viscut en aquell lloc i la gent que estàva en nosaltres.i convivíem en ells.
Que feies en aquell tem, aleshores això és el que en realitat estém estranyant.
El millor que tenim és poder recordar aquell tems.i aquelles vivències que a vegades estranyem.
I el millor de tot és quant podem recordar a totes aquelles persones que estimaven i que sempre portarem dins del nostre cor 》

@.@.@.

《 Omple’t d’ambició, de confiança,d’alegria, de passió ,encara que no sàpigues de qui ni de què.
Tin l’obstinació, de buscar el més cord.
Al que tinga els ulls més oberts ,i vega les coses clares i ràpides. El més sensible.
El que més sàpiga observar.
No tingués por de ser com eres ,
Pots convertir la teua vida en un somni, en una gran il·lusió, pero és millor que siga una bonica realitat .
Pots ser un àngel, o un dimoni.
No el convertisques mai en una mentida..
La veritat és un motlle , d’orat acompanyant d’un gran i bonic disseny.
Que t’omplirà més i millor si estàs ple d’ambició i confiança en tu mateix 》

《Tot passa per una raó o casualitat.

Quan el passen algunes coses que a voltes, són, horribles, i doloroses. Penses que el dolor mai ha d’acabar-se, que tot et sortirà malament.

Tens què creure en la força que tots portem dins, força invisible que mos en via el més poderós, i hem de saber agafar eixa força.

Sabem que tots passem alguna volta per situacions difícils, però hem de creure en el nostre.

JO puc.

JO tiraré endavant.

JO seré un guanyador.

JO Triomfaré en el que em propose.

Així sabrem el que som capaç de fer, en la nostra energia interna, som capaços de seguir caminant encara que estiga fosc, si teu proposes sempre trobaràs eixa llum que busques. . Els camins més difícils de la vida, són aquells que quan els recorres, et deixen una gran emoció i saviesa,

I en el pas del temps s’impregnen de tot allò que (ta) (passat) al llarg del camí de la teua vida .i es bareixen tot en els teus pensaments amb desitjar ser un eixample, per a tots els que t’aprecien estimen. I esperen el millor de tu》

《 He començat a adonar-me que puc escoltar el silenci i aprendre d’ell.
Té una qualitat i unes dimensions impensables.
A vegades, Em sent viva en ell.
Altres voltes em desespera.
A vegades no entenc tot el que en diu.
Has de voler escoltar-lo i després, podràs i entendras el que el vol dir.
Té una textura estranya i fosca, que ten ganxa. El silenci sempre parla, però no tots, el saben entendre.
De vegades plora, i es pot sentir el dolor per tot arreu del món.
És quan ja tanta injustícia entre els sers humans.
Xella, pero mols fan el sort, no et volen sentir.
Si sabérem valorar tots els silencis que té el silenci, tal vega, entendriem les misèries, que tenim els sers humans al nostre voltant.I faríem el possible per ajudar mos uns als altres 》

TRENCA EL SILENCI

《 La màgia és com tindré poder.
Ma grada molt sentir l’estima per la familia i amics.
M’encanten les flors el mar, les montanyes, la natura, etc.
Ara estic despertat a poder escriure el que pense i em dicte el meu cor.
L’escriptura em dóna vida, em fa sentir viva els meus relats.

I Ia poesia s’estan convertint en el meu motor de vida.
Aquest tem que estic vivint, vull que siga la meua sinceritat la que és manifesta.
La que entre en el cor dels que más timen.
Una petita i bonica flor pot ser la raó i començament, que em porta les armes per escriure, es el bucle, per poder rimar tot allò que forma una bonica poesia i poder convertir en una fantàstica lliçó de vida.
És molt bonic, poder entrar dins del cor dels que els agrade llegir. M’agrada que sàpiguen comprendre el perquè escric aquests relats, i les meues vivències.
Estan escrits en tot el COR. 》@.@.@.