Com explicar, com es el meu poble Simat de la
Valldigna .¡¡
El nom ja eu diu tot ,es un vall precios, ple de tarongers,rodat de montanes que sobrin ,per donar la ben vinguda al mar Mediterrani .
Jan tres pobles preciosos plens de història i de vida.
Tavernes el més poblat gran i més prop del mar.
Benifairo el més menut en abitans.pero el més gran en treball, he indústria.
Per últim està Simat. On estem els últims bais de una montanya que es diu el Toro., però som els primers en tot.sobretot molt bones persones. tenim artistes de tot tipus. Músics profesors ,bailarins . poetes mestres, meitges.bombers , Ets.pero tanbé som festers i divertits.
Sempre tenim alguna cosa que selebar..
El monasteri a nomenat Santa Maria de la Valldigna. És el nostre guardià ,pues fa siqles que el tenim en el nostre entorn. Imvadinmos de la seva immensitat e istòria ,de flares mongos cisterssens en unes istòria increïbles..que els seus visitants. Cuant vénen es queden en la boca auberta .si teniu ocasió no es perdeu visitat tan gran joia..
《 Fa cinc o sis anys. Anàvem tots els caps de setmana a la platja.
En un dels diumenges en cara estàvem dormínt, quan sentim un rumor d’aigua com si el mar arriba-se a la porta de casa.
El meu home salsà per veure que estava passant, hi ho estava tan calenteta i tan bé, que em quede en el llit
Passaren uns minuts i veig entrar al meu home, tot banyat i brut d’arena. Tota espanta li vaig preguntar.
¿Que ta (passat)? Men he anat a veure el mar, me arrimat massa a laigua I he vist vindre, una gran ona, he pegat la volta. He començat a córrer, però ella corria més que hi ho., i ma passada per damunt hi ha veus com estic tot, arremullat.
No podia parar de riure mentres li treia la roba per canviar-se.
Em diu.!!
Encara sort que es molt prompte i estan tots dormint, i no m’havist ningú com una ona ma arrossegava i em passava per damunt.
Ma some a la terrassa a veure el mar com estava.
Les ones aplegaven a la porta de casa.
I dels balcons dels edificis dels apartaments, la gent rient em dien.
Com està Agostin? Sa fet mal? Altres deien. Que (((surto))) haura tingut àngela? Jo rient . Entre dins de casa, li dic, com que era molt matí.i es tan tots dormint.
Estan plenes les terrases mirant.
I els veïns, preguntant per tu a veure com estas.
Es va agarrar el cap i ens posarem a Riure els dos .
I eixirem els dos a la terrassa a saludar com els TOREROS..》
《 A vegades sembla que tinc dues personalitas, sóc complicada i m’adone que és un desafiament estar al meu costat.
És que de vegades sóc difícil d’entendre.
Tinc silencis llargs i solitaris on no deixe entrar a ningú.
Tinc llàgrimes irreprimibles difícils de desxifrar.
Tinc una sensibilitat tan gran que moltes coses en fan mal, i em puc desfer en segons.
Sóc com una tempesta d’estiu, i inesperada, lleugera i impredictible .Tinc molts colors tants com el confeti, i tan fràgil com una bombolla de sabó. Necessite que sàpiguen travessar l’armadura que porte per defensar-me, que sàpiguen anar més enllà del meu aspecte.
Algú que tinga el valor de saber traure la meua verdadera cara.
Sóc a alegre.
Comprensiva
Tranquil·la.
Favorable.
Simpàtica
Companya
Si!! Així sóc verdadera i natural que és molt diferent de l’altra.
Com tots també tinc els meus defectes.
Sempre nia’n persones que més estimem fins i tot a costa de fer-se mal, amb les meues espines.
Algú que lluita al meu costat i que té la paciència de curar les meues ferides, que en són moltes 》
《 Que són aquests anys d’una vida plena i dedica al servici de les meues clientes de Simat, i tota la safor. Sé que si tornara a nàixer tornaria a fer el mateix que he fet durant tants anys. He tingut algun disgust però, en moltes més alegries i satisfaccions, que sempre portaré dins de mi, eixes anècdotes, bones i no tan bones que he viscut i passat en aquests anys inoblidables. Algunes ja les he comptades i altres quedaran dins de mi, i vindran en mi asta el meu últim viatge. Ui quan baix per al carrer encara ja gent que mà nomena aquell tem de Modes Àngela i m’ompli d’alegria que meu nomenen encara que siga sol per allò que em produeix recordar aquell tem》@.@.@.
《 Una serp va entrar en un taller de fusteria,
Va passar per sobre d’una serra i va quedar lleugerament ferida. Se’n va anar coent, però al moment, va tornar i amb tota la seua fúria, va mossegar la serra i, en fer-ho va quedar greument ferida a la boca.
Sense entendre el que li estava passant.
Pensant que la serra estava atacant-la a ella, va decidir envoltar la serra per sufocar-amb tot el seu cos i exprimible amb totes les seues forces, però va acabar assassinada ella mateixa.
De vegades reaccionem amb ira per ferir a aquells que ens han perjudicat, però després de tot el que ens adonem, és que ens estem fent mos el mal a nosaltres mateixos però, ja és tard.
A la vida és millor ignorar situacions, ignorar a persones, i els seus comportaments i les seues paraules. Les persones diuen i fan moltes coses, però tu decideixes si t’afecten o No.
Cal saber triar que batalles volem lluitar》
《No vol dir que hagués de quedar té en casa fent boli llos, o mirant la tele, has d’eixir en amigues o en qui vulgues. I Pesaro bé.
Encara que visques en un poble, menut ui no és com abans que no avien activitats, com tenim ara, de tota classe.
Començat per gimnàstica.
Clares de València. Anglés. Activitats per a la memòria.
Ball de saló. Petanca, Viatges que organitzen les ames de casa i els jubilats Etc.
Conec a moltes persones grans, que fan molts Viatges, També ens agrada jugar a cartes, i sobre tot caminat.
Així que si nia salut, no nia excusa per eixir i no quedar-te en casa com abans fent boli llos 》
《 Repassant el llibre de la meua vida, veig que té les planes prou plenes.
Espere que me’n queden moltes en blanc, per poder omplir-les i acabar un bon llibre.
Voldria que la meua vida fora, una bonica comèdia, deixes que el fan riure i emocionar, en capítols divertits.
És Pere deixar un bonic, record en unes boniques vivències, sobretot, compartides en tots els que estime i m’estimen.
En aquest bonic teatre que és la (VIDA.)
(Que la vida anava de, de bo.!!)
He començat a comprendre molt més tard del que caldria.
Com tots els joves, jo vaig vindre a ser feliç.
Ca s’arme, tindré, fills, treballar.
Passem la joventut i el millor de la ‘VIDA’ sense saber apreciar, ni adonarmos conter del què està passant… .!!! HERA EL MILLOR!!! No ten teres, fins molt més tard!!
Voldria deixar un bonic rècord, en els meus, volguts sense aplaudiments.
Ni tristesa.!!
Ferme vella. Anar men, eren tan sols, eixes coses que no es pensen asta que e passat els 60.
Però són les normes les dimensions, d’aquest gran teatre.
!!LAVIDA !!..
Ha passat el temps, i la veritat desagradable, trau el cap!!
Estic fent-me vella, els fills i els néts criats.
Tot va tan de pressa!!, que tinc molta por, fins d’escriure el que pense》
La vida en els que estimes és molt bonica.
A pesar de les llàgrimes, els mals moments, els dolors i les decepcions que passem .
! El teatre també té un fi, i penses
¿Tot això era el únic argument de l’obra de la VIDA?》
《 Com els humans,
els arbres tenen el poder de créixer.
Com nosaltres, tenen fills, és així que també donen fruits.
Quan un arbre està ferit, els seus crits s’escolten per tot arreu.
Necessiten, molt d’amor, afecte, i atencions, de la mateixa manera que els humans. Quan un arbre és tallat, els seus crits de dolor s’escolten atot el món sencer.
Els arbres també senten dolor i ploren són llàgrimes de s’avia i dolor, cuidem els arbres en molt d’amor, també ells son mot agraïts i ens regalen els seus fills en fruits, que tant apreciem, i que tanta falta ens fan per a viure.
Perquè són els pares de la nostra Salut I LA NOSTRA VIDA 》🌳
《 Es pot fer poesia o escriure, quan tens tem i necessitat de mostrar els pensaments que tens i les teues vivències.
És la forma que tenim els humans de contar i d’expressar els nostres sentiments i emocions, que ens han passat en aquest curt, però bonic, i difícil recorregut entre el naixement i la mort.
Entre la vida què He viscut i la que ens queda per viure.
Però a vegades no ens venen les idees que busquem els pensaments que buscàvem, només ens venen coses a la ment, negatives que ens fan mal, o ens porten mals records que voldria esborrar.i oblidar.
No tot és bonic quan escrius.
Estan tornant a vindre eixos pensaments negatius que no són bons per a res.i sempre són els que voldries oblidar i traure’ls del cap per a sempre.
Crec que ui no és un bon dia per a escriure. Mem baix a passejar.
《Heu mirat alguna vegada taulells de pedra o alguna paret esmalta, o pedres de diferents aspectes, amb atenció, jo si, eu tinc en ma casa. Note, alguna semblança a paisatges, batalles, fisonomies estranyes, robes i altres infinites de coses, d’aquestes confusions diuen que és d’on l’enginy es fa gran.Traent la fantasia i creativitat.
Jo en ma casa, tinc uns taulells. Que quan es mire, veig de tot, animals cares figures.
No sé si serà bo o mal, el cas és que quan els observe bé, apareixen tota classe de figures i veig de tot.
No he pogut evitar posar unes fotos i preguntar-vos sí vegeu, el mateix que jo, o paregut.
Voldria Pensar que nia’n més persones que també veuen el mateix que veig jo 》
《Quan mires la lluna i les estrelles. Deixa que el toquen el cor, en les seues llumenetes, veuràs com canvià tot, veuràs eixos somiats boixos que el fan volar, a la seua altura acompanyant. A sentir el teu cos, en la lluna i les estrelles i podràs somiar eixos bonics sumits una mica bogos.
Sentiràs com la vida és més bonica. La veuràs en colors brillants, traslladant, els teus pensaments al lloc que vols i que mai as pogut arribar.
De la manera que vulgues perquè la lluna i les estrelles són vives, úniques. Màgiques.
Una vegada què somies en elles, no ta abandonaran mai.
Sentiràs que tu també podràs brillaràs, si teu proposes》
