Com explicar, com es el meu poble Simat de la
Valldigna .¡¡
El nom ja eu diu tot ,es un vall precios, ple de tarongers,rodat de montanes que sobrin ,per donar la ben vinguda al mar Mediterrani .
Jan tres pobles preciosos plens de història i de vida.
Tavernes el més poblat gran i més prop del mar.
Benifairo el més menut en abitans.pero el més gran en treball, he indústria.
Per últim està Simat. On estem els últims bais de una montanya que es diu el Toro., però som els primers en tot.sobretot molt bones persones. tenim artistes de tot tipus. Músics profesors ,bailarins . poetes mestres, meitges.bombers , Ets.pero tanbé som festers i divertits.
Sempre tenim alguna cosa que selebar..
El monasteri a nomenat Santa Maria de la Valldigna. És el nostre guardià ,pues fa siqles que el tenim en el nostre entorn. Imvadinmos de la seva immensitat e istòria ,de flares mongos cisterssens en unes istòria increïbles..que els seus visitants. Cuant vénen es queden en la boca auberta .si teniu ocasió no es perdeu visitat tan gran joia..
《 L’única manera de no pensar que en ser majors, és tindre sempre un objectiu a la vida.
Seguir sempre aprenent coses noves.
Si no Ofés, aniràs en contra, i seràs devorà per els anys i la tristor.
Jan persones que sempre diuen!!, no tinc temps per aprendre res nou, estic fent-me gran i no podré.!!
No penses això.!!
El que no hem de fer, és pensar en malalties. Sempre hem d’estar ocupats fent alguna cosa, nia’n moltes coses molt interessants per als que les busquen.
Les persones què tenen aquests hàbits, diuen què duren més de 100 anys.
En una bona actitud, i un bon humor, ens trobaríem bé i en ganes de fer coses noves.
Sòls els que tenen eixa, filosofia pensen el mateix.I solen fer el mateix.
Per què no provem?
A certa edat, hem de viure en la ment ocupà, ser actius, i hem de voler mos molt!!, més que res!!
Saber triar a les persones, que en fessen bé.
No ens costa res comprovar, si es pot envellir, menys, en aquesta actitud i manera de viure.》@.@.@.
《 Quan passen, les coses.
És el destí, o l’edat?
Per dubtar, de la meua veritat, o la teua.Ahir, a l’alb, ens deixares sense dir adéu.
Has deixat tota una vida per un cos més jove.
Ara, el comprenc,que vas canviar fins a la teua forma de vestir.
Que a algú adornes, amb el teu somriure.
Ja no em dius que no em vols perdre,
ara ja mas perdut, és molt tard si vols tornar-me a veure.
Dis li que t’estime com jo t’estimava.
Construeix amb els seus anys la meua vida,
fes-li sentir, el que mas fet patir.
Prova i dóna-li com a mi, un petó a veure, si sa borrona igual la pell.
Serà més jove però mai el dedicarà tota la seua joventut com jo, que el baix regalar la meua.
Pots pensar en el meravellós i. Bonic, que un dia va ser la nostra vida.》
Una bona Dona es pot equivocar, i un bon home també.
Llavors és important el perdó, la tolerància, i la comprensió.
L’única excepció és quan ja, la violència, que no té retorn.
Les persones perfectes simplement no existeixen.
Però l’amor de veritat tot eu pot.
Perquè quan hi ha amor es nota.
Si ja no queda amor, ni voluntat, es nota molt més.
Sa de viure en el present quant està passant, hem d’aprofitar mireu el perquè.
Pensem que no tenim present, que tot, tot, és passat.
MIREU!!, el que acabe d’escriure, ja és passat 》@.@.@.
《 Si ahir plorares, ui el pots riure.
Si as tro pesat segur que pots alçar.
Si as seguit dèbil ui, demà seràs més fort.
Si ahir vares perdre, ui pots guanyar…
Ahir no va ser un bonic dia.?.!! Res és per sempre.
Hem de pensar que tot passa per alguna cosa, mai ens havíem d’acovardir, és millor ser positius Sempre.
Plorares ui, el pots riure de mà.
Si as, tro pesat segur que el pots alçàr.
Si ahir vares perdre, ui pots guanyar.
A vegades la vida Ten ensenya el roine i Així pots apreciar el bo quan vinga.
Potser ve, en colors i dols, com els caramels.
Perquè en la vida, com en tot sempre es pot tindre, un gran bonic i dia 》@. @.@ .
《 La tecnologia ens ha canviat la vida per complet ¿per a bé o per a mal? Cada vega es fan els habitatges més grans boniques i sofisticads.
Però cada dia hi ha més matrimonis, trencats.
Cada dia, tenim menys per ha gastar.i estem gastant més. Aquesta situació no pot durar sempre. Televisors cada vegada més grans, en totes les habitacions, mòbils que no sé on arribaran. Ja eu fan quasi tot.
Son temps de menjars ràpids, perquè no tenim temps ni per ha menjar…
Tenim més coneixements i tecnologia que abans, però som menys experts….
Les agendes les tenim, plenes de telèfons d’amics als quals no tenim temps a cridar-los .
Les estanteries de casa, estan plenes de llibres, que no hem pogut llegir…
Alguns“ es guanyen molt bé la vida.
Però no saben com VIURE-LA 》@.@.@.
NOBEL DE RES
TENIM MÉS COSES QUE ABANS PERÒ NO HI HA PROU TEMPS PER A GASTAR-LES
《 Quan ets a dalt, els teus amics el coneixen, quan estàs a baix, tu coneixes realment qui són els teus amics.
No depengues mai de ningú en aquest món, perquè fins a la teua ombra t’abandona quan estàs en la foscor.
Aprén a apreciar el que tens abans que el temps t’ensenye a apreciar el que vas tenir.
Mai et dónes per vençuda si sents que pots seguir lluitant, no esperes el moment perfecte, pren aquest mateix moment i fes-ho perfecte.
La vida té quatre sentits, estimar, patir, lluitar i guanyar, el que estima pateix, el que pateix lluita i el que lluita guanya 》
《A LA MEUA AMIGA,
ÀNGELA
《 Segur que un Arcàngel del cel. Li aparegué a ta mare. Quan tu et trobaves dins de les seues entranyes. Previleitxan-te de llum, va fer per a tu l’extraordinari. Dona‘n-te el toc de gràcia, feres gran plor en nàixer.
Però en diferència de tots, tens el riure contagiós.
On escrit a la cara es veu, L’àngel d’amor i candor, què en tot honor i alegria i en comuna dels amics, brilles com el millor estel, sent mític el teu somriure.
Salut d’expressions i confort.
On “Venda” havies de fer, de simpatia,temple i comprensió.
On jo sempre visc en Tu, plena de gran emoció.
Sent tu custòdia de la meua companya, més apreciada d’aquests món. XELO CANET Simat 14-4-1998
《Amiga XELO cada volta que la lliçó. Més ma grada i emocione.Voldria poder tornar-te, un dia les paraules tan boniques com les que tu em dedicares a mi. El VULL amiga XELO i sempre el voldré 》@.@.@.
《 T’estime ‘VIDA’,
és una gran declaració d’amor per a tu.
Eres com un sospir en mig de l’eternitat.
Un sospir en mig de la nostàlgia.
Un agraïment per cada dia que estic ací.
T’estime cada dia més perquè cada dia estic descobreix el valor que tens, cada minut que em deixes estar ací en els que estime i m’estimen.
Quant em despulle cada nit per xitar-me a dormir, done les gràcies, al mes poderós, per haver pogut gaudir d’aquest bonic dia, una vegada més
T’estime “VIDA “en cada instant de la meua “VIDA”.
Gràcies per cuidar dels meus, per tot el bonic que mas regalat, per al que sóc.
Tinc el cor ple d’afecte, tan sols per a tu ‘VIDA’ meua.
T’estime amb aquest amor que dóna el temps, que hem estat junts, t’estime a tu en tota la teua grandesa i humil dat ‘VIDA’.
No tens fi. Ni en poesia ni en vers.
Amb un punt i coma, el dic asta sempre.
Tarda molt a abandonar-me, t’estime “VIDA”.
Perquè eres la meua “VIDA” 》
Però sé, com va ser la seua curta vida.
Des de molt jove tenia problemes en calçol com molta gent, en aquell tem,
no podia viure en el poble, passava la vida en el bar. Hera prou n’or mal aleshores anar als bars a buscar faena.
Alguns homes tenien problemes de faena en aquells tems .
També li agradava el joc. Aplegà a jugar-se la casa on vivia en la seua família en una nit.
Per eixos motius no podia ja viure a SIMAT.
Se’n n’ana a viure a la muntanya en concret a la creueta del “TORO” en el seu burro, passava mesos en la muntanya .
Es va fer un bancalet per fer-se collites.
Un pou per regar i beure.
Feia cacauets, tramussos, creïlles, moniatos, tot el que podia.
Quant baixava al poble deixava la collita.
Es canviava la roba i se’n portava una mica de menjar, i cap amunt altra volta.
Va faltar molt jove.
Molts de Simat eu visitat la creueta del toro i sabeu del pou de maulo “PASCUALO” el que no sabríeu és el motiu del perquè se’n va anar.
Fa uns anys me’n Vach a nar en una colla de Simaters, a conéixer el lloc que maulo va viure algun tems.
Entre els que anàrem a visitar la creueta venia.
Lluís el Trasquilo, el meu amic. Miquel Ripoll.i molts més jóvens Simaters i Simateres he posat algunes de les fotos que ens férem.
El pou estava, en molt mal estat.
Ui vull donat les gràcies a la casa del poble per eixe arregle què li’n fet.
Gràcies per respectar el rècord d’un Simater que va tindre què anar sen per poder viure.
Els joves que encara visiteu, la creueta del toro sabreu que allí va viure un Simater que li de ien “PASCUALO” i Hera el meu Avi.
Sempre quedarà la seua popularitat ,en estar en eixe punt tan estimat per al poble..》@.@.@ .
《La boira és com un tul, de cotó-en-pèl, sembla un mant, quan descansa arreu ,en voltant tot. Però quant sa costa , el sol ,traient el cap, es veu vindre, despunta’n, en ganes de men garse el món. La boira tremola “sap” el que li espera quan arriba el sòl. Però la BOIRA , abans no ens deixa veure els tarongers, tan bonics Tinc en veitxad’de la Boira en la seua blancor, i bellesa, com si fos núvols de cotó. Ja puc veure les rames, dels tarongers , que és peren , en ganes ,com cada día, la carícia deixe SOL, acollidor.I esplendorós. Els tarongers, en les seues rames tot directe capa munt, esperant el sòl en tota la seva immensitat , per poder absorbir-li la seua calor. Ha començat la boira, a difuminanse ,apareixen les primeres siluetes de les cases de Simat. Es veuen rodeixades d’eixos bonics tarongers. Volant passen els ossells, sense parar de cantar.
El SOL, es va perfilantI absorbeix amb lentitud, tot el que l’està mirat. La boira s’evapora, parpellejant d’inquietud. Per què sap que si el sòl ix, ja no podrem gaudir de la seua bellesa i magnitud . Ha eixit el sòl !! En tota la seua força i esplendor ,i la Boira ens ha deixat, ha desaparegut , del tot se’n se deixar, 》
