Com explicar, com es el meu poble Simat de la
Valldigna .¡¡
El nom ja eu diu tot ,es un vall precios, ple de tarongers,rodat de montanes que sobrin ,per donar la ben vinguda al mar Mediterrani .
Jan tres pobles preciosos plens de història i de vida.
Tavernes el més poblat gran i més prop del mar.
Benifairo el més menut en abitans.pero el més gran en treball, he indústria.
Per últim està Simat. On estem els últims bais de una montanya que es diu el Toro., però som els primers en tot.sobretot molt bones persones. tenim artistes de tot tipus. Músics profesors ,bailarins . poetes mestres, meitges.bombers , Ets.pero tanbé som festers i divertits.
Sempre tenim alguna cosa que selebar..
El monasteri a nomenat Santa Maria de la Valldigna. És el nostre guardià ,pues fa siqles que el tenim en el nostre entorn. Imvadinmos de la seva immensitat e istòria ,de flares mongos cisterssens en unes istòria increïbles..que els seus visitants. Cuant vénen es queden en la boca auberta .si teniu ocasió no es perdeu visitat tan gran joia..
《 Estic sentada en la arena ,mirant les ones com venen i van ,allargant la vista vec, eixa inmensitat tan gran ,ques el mar, I pense , lo fràgil e inssignificant que sóc.
Mentres la vesprada cau en aquesta hora llarga de bellesa, mire el cel. Que faig meu, sense pressa.
En el vermell color de la llum que queda.
Penso que sóc la última, del minut que falta perquè el sol reposi sota el mar.
Aquest és un moment unic i especial ,la meva raó, de vida, el meu univers ,després de vore tant aigua i tan gran horitzó.
Que bonic, poder ser l’ama de l’últim minut del día, del minut que falta per eixa foscor que el brinda la nit , no més puc seguir mirant eixés ones ,que en la seva espuma blanca continuen arribant, turnanse i sense són , unes darrere de altes, van i vénen i no em canse de gaudir de tanta bellesa .
Mentre la tarda cau per agotament, i l’aigua va fense de un verd més oscur , li tires un paper i el desfà, però no pot arrossegar els meus pensaments , com si foren peixos de colors, per sota de l’aigua.
Así davant de les ones i asenta en la arena, demano al tems ,poder allargar esté minut , i poderme sentir capitàna de eixos vaixells ,que creuen la mar, i la meva mirada.
Em senc feliz en éste bonic moment .
Promet no oblidar les coses que m’importen,i poder aprofitar el temps, i ser l’ama ,deixe minut que falta per la foscor de la nit 》
PODER SEGUIR MIRANT, UN POC MES EIXE IMMENS ORISÓ》@.@.@.
《 Quant jo hera xiqueta somiava en les nines, però no en vax tindre mai ninguna. En aquell tems les que jo tenia, es feien a CASA … Una boleta de jugar ,de fang..!! No de colors com hara !!, Uns drapets per fer els vestits , el monyo el feiem en fils negres o grocs ,en la boleta lligavem un drapet blanc per poder pintarli els ullets en un llapis i la boqueta feta en fil roig en la agulla de cosir ..
Entonses els Reis Macs portaven coses de més de profit com llapisos llibretes i una motxilla per anar a la escola.
PERO cuant vax ser uela . De tres xiquetes, vax pensar !!. Elles si que tindran nines !! … Vach comprar la més gran i bonica que vax trobar …
PERO ( que va passar) Que elles si que tenien nines a casa, i molta roba per canviar les , no apreciaren la que jo havia comprat. Ninguna de les tres va voler emportarsela a la seva casa, dient que hera massa gran i no sabíen on posar-la ..
Així que tinc la nina a la plaltja xita en un llit ben AMPLA …
PERÒ la que ha disfrutat de “Mar” Per que aixina la batejarem ,he segut jó.
Li he fet unes fotos per que pogau vore lo bonica quès 》@.@.@.
《Jo pensava què l´exit era guanyarte el respecte de les persones inteligents. Disfrutar del carinyo dels amic .
Saber que tens el reconeixement de persones qualificaes.
Saber apreciar lo bonic, disfrutar de les coses bones .
Pero observant està foto del bateig del meu segon fill Raul ,he canviant de parèixer , me he adonat conter que lo millor que ma pasat en la vida ha segut tindre salud. Formar una familia.
Lo més vullgut i entranyable els fill .Que després de criarlos , vorels casats m´han fet sentir lo que tan lluny imaginava , ser uela. Les alegries i emocions que mos fan sentir els nets.
Cosa que en els fills no podem disfrutar de la mateixa forma.
Per la faena , també per la juventud i poca expèriencia.
En els nets me he adonat conter, que ens pilla en una època de tranquilitat es com tornar a criar, pero malcriantlos un poquet, i la responsabilitat per els seus pares.
Estic pensant que totes estes experiències bones i alguna no tan bona deu ser 》
《 Una adolescents troba una flor solitària en mig dels camps. Primer algo pensatira tira arrencar la , pero pensa que és una crueltat inútil i es posa de genolls al seu costat.
Juga alegremente amb la flor, li acaricia les petites fulles , la sopla per vore la ballant, la zumba la fa ballar com una bebe, el seu perfum la rodeixa .
Finalment es fica sota la flor i es queda dormint en una gran sonrrisa .
《Vaig tenir poc de temps per gaudir del cariño dels meus pares,em deixarem en ésta vida molt aviat.
En tres mesos em vaig quedar sense ells ,Jo tenia 17 anys..
Al passar dels tems, vaig comprendre les coses que em va dir la meva mare , recordo en una de les nostres converses, em va dir, que encara que em casara i tingués fills . Que no deixarà mai de costat a les meves amigues, que quan passen els anys i més gran et vas fent, més valoris la seva amistat, i la seva companya .
Amb el pas del temps, mes he donant compte que la meva mare tenia molta raó…
El temps va canviant, però les veritables amigues sempre es mantenen.
En els anys , sapren,que la vida no es deté per res, ni per ningú … passa i passa.
Els fills. creixen. el diners van i venen ,les professions per més que t’agradin també tenen el seu fi. El cor a vegades, es trenca per moltes coses .
PERÒ, les teves amigues, sempre estàn al teu costat, una amiga de veritat, mai estarà massa lluny, per no poder arribar just quan la necessites … Mares,Amiges, filles ,ueles ,germanes, .. etz . En fi dones, són totes una benedicció de Dei .
Sóm les dones que contribuïm a donar més sentit a la vida.》
《 En casi tots els humans ja un gran poeta, que si no el cuidem, i la limentem es mor molt jove.
Les persones sobrevivim sempre al poeta ,que portem dins. Però sinó el sabem cuidar i donarli tot el que nesesita, va morint poc ,a poc, i ens queden en els nostres cosos, buits de la sensibilitat i sabiduria, que comporta tindré algo de poeta .
Es pot fer algo de poesia només dient “BONA NIT” .
Pues tots els dies mos despedim de la nit.
Dient,bona nit , hasta demà !!
La nit és només una pausa de hores màgiques i silencioses. en que el nostre cos flota en núvols de colors.
Entre el record d’un dia que acaba amb l’esperança d’un matí que esperem ,en tota la ilusio i alegria.
En la incògnita de no saber que ens portarà, este jove i bonic dia. com lo jove casi sempre es bonic. Ajudem a que éste día es convertixca en un bonic i fantastic dia .》