Com explicar, com es el meu poble Simat de la
Valldigna .¡¡
El nom ja eu diu tot ,es un vall precios, ple de tarongers,rodat de montanes que sobrin ,per donar la ben vinguda al mar Mediterrani .
Jan tres pobles preciosos plens de història i de vida.
Tavernes el més poblat gran i més prop del mar.
Benifairo el més menut en abitans.pero el més gran en treball, he indústria.
Per últim està Simat. On estem els últims bais de una montanya que es diu el Toro., però som els primers en tot.sobretot molt bones persones. tenim artistes de tot tipus. Músics profesors ,bailarins . poetes mestres, meitges.bombers , Ets.pero tanbé som festers i divertits.
Sempre tenim alguna cosa que selebar..
El monasteri a nomenat Santa Maria de la Valldigna. És el nostre guardià ,pues fa siqles que el tenim en el nostre entorn. Imvadinmos de la seva immensitat e istòria ,de flares mongos cisterssens en unes istòria increïbles..que els seus visitants. Cuant vénen es queden en la boca auberta .si teniu ocasió no es perdeu visitat tan gran joia..
《 En casi tots els humans ja un gran poeta, que si no el cuidem, i la limentem es mor molt jove.
Les persones sobrevivim sempre al poeta ,que portem dins. Però sinó el sabem cuidar i donarli tot el que nesesita, va morint poc ,a poc, i ens queden en els nostres cosos, buits de la sensibilitat i sabiduria, que comporta tindré algo de poeta .
Es pot fer algo de poesia només dient “BONA NIT” .
Pues tots els dies mos despedim de la nit.
Dient,bona nit , hasta demà !!
La nit és només una pausa de hores màgiques i silencioses. en que el nostre cos flota en núvols de colors.
Entre el record d’un dia que acaba amb l’esperança d’un matí que esperem ,en tota la ilusio i alegria.
En la incògnita de no saber que ens portarà, este jove i bonic dia. com lo jove casi sempre es bonic. Ajudem a que éste día es convertixca en un bonic i fantastic dia .》
Cada vegada que el trobava s’adonava que no era la persona correcta.
No entenia que era el que podia passar, si quan els coneixia estava segura que era l’, l’amor de la seva vida.
D’acord va anar passant el temps es va adonar que ningú havia tan perfecte com per complaure-i donar-li la pau i tranquil·litat que ella necessitava.
Un dia a l’aixecar decidir veure que era el que estava passant, per que no aconseguia trobar a aquesta persona?
Perquè sempre hi havia alguna cosa que fallava?
Es va posar a escriure com volia exactament aquest amor, qualitats, virtuts, tracte cap a ella, temps que volia que li decicase, ho apunto pensant que així seria més fàcil trobar-lo.
I descartar a qui no ho er
D’acord iva escrivint es va adonar d’una cosa.
Tot això que ella volia l’única persona que podria donar-era ella.
Va començar a donar i se sentia cada dia tan bé, que va descobrir que el seu veritable amor era ella mateixa.
Després de veure això, qualsevol cosa que algú li donés era un regal, una benedicció.
Ja no va tornar a sentir que la gent que tenia prop li donava poc, al contrari agraïa el poc que li donessin, ja no esperava que ningú cobrís les seves necessitats, les cobria ella.
Així que va començar a gaudir de cada moment i si algú decidia no donar-li alguna cosa, no es molestava, simplement compartia moments amb qui sí que estava disposat a compartir-los amb ella.
I va viure feliç amb el seu veritable amor que ja el va trobar. I aquest mai li fallaria.
