VOLAREN ELS ANYS

《Se n’anaren els anys… I ni tan sols em vaig adonar del moment exacte en què va passar.
Ahir semblava tenir forces infinites, podia treballar tot el dia, atendre la casa, cuidar els fills i encara quedava energia per escoltar els problemes de les meues clientes.
Avui ja no és res igual, El cos comença a reclamar, els genolls fan mal en baixar les escales, els passos són més lents.
El temps ens llevara agilitat, però ens ensenya que el més important no és córrer, sinó gaudir d’aquest trajecte anomenat VIDA.
Que les cicatrius són històries, que en silencis també parlen, i que la Vida no es mesura en allò que hem aconseguit, sinó en allò que hem viscut.
Se’m van volant els anys, però ací continue seguiré mentre Déu em done força per estar alguns anys més.
Perquè, encara que el cos està canviant també, mai ningú podrà esborrar el que he estimat, el que he després i tot el que encara em queda per dependre en aquesta vida.》@.@.@

ONES DE FERRO

《 Colpeja de vegades en la barca de la vida unes dures i dolentes ones de ferro, que fan que la barca baixa a la deriva.

Repetits colps de dolor enmig de tempestes de ferro impassibles, isempre hem de mantenir fort el timó, perquè la tempesta també té un fi, i hem de saber parar aixes fortes envestides produïdes pel vent de la vida.

Si sabem com girar la barca, i les seues veles blanques, hem de tindre clar com hem de sostindre el màstil, fins que la mar pare d’afectar-nos.

Sabem que algun dia podrem en eixes ones de ferro, i es convertiran altra vega, en aquella espuma blanca sala, amb el seu mar blau i deixara de danyar mos l’ànima.

Convertint-se en una bonica llum d’una nova alba, que sempre arriba darrere de cada tempesta convertir-se en unes boniques ones d’espuma blanca en pau i tranquil·litat en la nostra vida 》@.@

ELS MEUS PARES ESTAN AMB EL CEL

《En un cel estrellat on brilla la lluna, allà resideixen els meus pares amb el seu amor que perdura.

Pense en els seus somriures, quan el sol al matí, il·lumina casa meua, amb els seus bonics records que sempre estan a la meua ànima.

Les seues veus arriben amb el vent, j la Senç amb la meua oïda com paraules d’alé, i afecte, els meus pares des del se’l em guien pel camí cap a un futur, amb un bon destí.

Encara que ja no estiguen de cos present, la seua presència la sent, en cada batec del meu cor i el seu amor m’acompanya, sempre com uns àngels protectors.

Amb el cel vos buscaré pares estimats amb els meus records passats pares adorats, els vostres records m’ompli d’amor i de pau, i amb el meu cor, vos portaré, per sempre.》@.@.@

AMB L’EDAT

《 Comencem a no veure bé de prop, però també ens acostumem a no escoltar el que no interesa.
També caminem una mica més lent, però comencem a saber estimar-nos una mica més.
Ens arepentim menys de fer algunes coses, i anem buscant més la felicitat sense sentir-nos culpable per això.
Amb l’edat estimem més els amics, no anem buscant respostes, perquè passes una mica més del que diran i no necessitar consells sinó que som nosaltres qui els donem, si te’ls demanen.
No saludes a qui no et saluda, no discuteixes gairebé amb Ningú, amb els anys sabem qui som i d’on venim i que només tenim una vida, i és convenient saber com viure-la sense por.
Amb l’edat s’aprén a viure més a poc a poc, i podem gaudir més del temps, acceptant els nostres estats d’ànim i també les arrugues,
Aprens a no donar importància al que pensen de nosaltres algunes persones, i procurem viure més felisos.》@.@.@.

CARRER DEL SOL
《Sempre serà el meu carrer, el més bonic, el carrer del sol, el que em va veure néixer, i em va contemplar creixent a l’ombra dels seus arbres, que m’abrigaren a mi i els meus records.
Allí en baix casar quan faltaren els meus pares, i va néixer un dels meus fills DAVID, recorde aquells capvespres asseguda a la seua ombra, allí estan els meus records, el passat amb els meus pares, que bonics records, de vegades quan passe per al meu carrer veig els seus arbres que tenen l’edat del meu David.
El sol l’ompli de vida és molt bonic el meu carrer, que el baix abandonar plorant amb els records d’aquella casa.
Però baix començar una nova vida en una nova casa i allà va néixer el meu altre fill RAÜL. I allà continue vivint omplint la meua vida amb tota mena de records, bons i no tan bons en dies de fred i molta calor, però en el meu pensament sempre està aquella xicoteta i blanca casa, plena dels meus millors records de joventut, que sempre recordaré com el millor carrer del món. Carrer del Sol N1.》@.@.@

CADA DIA QUE PASSA L’APRECIE MÉS
《Moltes vegades ens desvelem, recorrent el camí de la ment
Pensat en què farem eixe dia, perquè vivim pendent del que farem.
Quan em desperte done GRÀCIES, òbric les finestres comence a pensar
en aquelles coses que tinc i pense que les havia de valorar més,
També respire fondo valorant l’aire que passa pel meu pulmó
quan arriba net i pur.

Observe molt les flors la natura i valore molt, poder mirar eixos colors que la vida ens regala,
Aprofite cada moment del dia per gaudir de la llum del sol.
Perquè mai saben quan serà el moment de dir adeu,
les coses que tanta alegria i satisfacció, ens donen, així
que aprofitem sempre cada moment de la nostra vida
perquè estem en el millor moment i en el millor lloc, que és on es tem ara,
perquè és el millor, la nostra vida.》@.@.@.

LA PLUJA

《Cauen gotetes fines,
com perles del cel,
banyant la terra seca i tendra
amb un bes suau de fidelitat.

Els camps s’omplin d’aromes,
les fulles balla al vent,
la pluja pinta els dies
amb calma i sentiment.

L’aigua és música de somnis,
cançó dels cors sincers,
la pluja quan fa molta falta
és com la vida que torna a nàixer.》@.@ @

ROMÀNTICA TARDO

《En la càlida tardor,
les fulles cauen com cartes d’amor,
el vent les porta, amb l’aire, i van soltant.
Secrets de passió i amor.

Els camps es tinyen de bonics colors,
rojos i ocres que conviden a somiar,
amb la mira dels ulls descobrint paisatges
que encenen l’ànima sense parar.

Podem passejar amb la persona que estimem
baix la brisa, enllaçats de les mans,
és com viure una eterna carícia
que el camp cobreix de poesia i encant.

Perquè la tardor ens mostra el seu encant,
i ens trau un bonic somriure que estava amagat,
és com un refugi sagrat,
i en cada fulla que de l’arbre, cau
naix un “t’estime” que arriba al cor.》@.@.@.

《CARTA D’AMOR A LA PLUJA
Quan la pluja banya els vidres,
pense en silenci, on estarà la meua joventut
cada gota és un record
que viatja per al temps, al meu cor.

La tardor en fa sensible, i tendra,
les fulles dansen roges i daurades,
i jo pense en aquell temps de joventut
com les llums, enmig de la foscor.
Ay pluja dolça i infinita,
guardiana dels meus secrets,
en el teu cant suau retrobe la música
dels records, l’amor i la Joventut eterna.》@.@.@

MODES ÀNGELA

《 Després d’estar més de quaranta anys compartint tota la meua vida entre molts articles i teles confeccionades, somriures i també algun disgust, on cada peça no era només moda, sinó molts trossets d’il·lusions compartides en les meues clientes.

El provador tenia molts secrets guardats que jo alguns els sabia, i també les il·lusions dels meus clients, les perxes, parlaven exhibint els seus models de vestits, amb les seues formes i colors, i jo sempre darrere del taulell.

Sempre al costat de la caixa, sempre demostrant el meu afecte i comprensió, ajudant a vestir les il·lusions dels clients que en visitaven cada dia, que foren per a mi molt més que clients, van ser amics, i a voltes com la família.

Hui, mirant aquest trosset de periòdic de fa un temps, i pensant en aquells anys he sentit que cada dia que baix viure en aquell temps va ser un regal, i que aquell racó de Simat i la moda va ser també un racó de felicitat.

Perquè allò que realment vaig oferir no van ser vestits ni camises d’home, sinó també confiança, comprensió, proximitat, i abraçades càlides d’un tracte humà, que estava dins de mi i que mai podré oblidar.》@.@.@.