Com explicar, com es el meu poble Simat de la
Valldigna .¡¡
El nom ja eu diu tot ,es un vall precios, ple de tarongers,rodat de montanes que sobrin ,per donar la ben vinguda al mar Mediterrani .
Jan tres pobles preciosos plens de història i de vida.
Tavernes el més poblat gran i més prop del mar.
Benifairo el més menut en abitans.pero el més gran en treball, he indústria.
Per últim està Simat. On estem els últims bais de una montanya que es diu el Toro., però som els primers en tot.sobretot molt bones persones. tenim artistes de tot tipus. Músics profesors ,bailarins . poetes mestres, meitges.bombers , Ets.pero tanbé som festers i divertits.
Sempre tenim alguna cosa que selebar..
El monasteri a nomenat Santa Maria de la Valldigna. És el nostre guardià ,pues fa siqles que el tenim en el nostre entorn. Imvadinmos de la seva immensitat e istòria ,de flares mongos cisterssens en unes istòria increïbles..que els seus visitants. Cuant vénen es queden en la boca auberta .si teniu ocasió no es perdeu visitat tan gran joia..
《 Despertar cada matí mirant el mar amb aquesta pau el seu color blau davant de la brisa salada, i el seu aroma únic és Inoblidable.
La raó més gran la tranquil·litat d’aquest mar imatge única, inspiració de la ment que no et canses de mirar de tanta bellesa.
La seua tendresa vigila l’horitzó entre el blanc i el blau, unint al cel amb la bellesa d’aquest grandiós mar en el fet que el pensament s’ompli d’aventura.
Caminar per la sorra que em porta al mar amb força. Apresa per contemplar la seua aigua salada amb un món al seu voltant, on apareixen nous versos》
《 La taronja és el fruit del camp valencià, és un símbol de la nostra terra. La mar, que ens envolta, és font de vida i inspiració. Una combinació de colors i olores que defineixen el nostre territori.
El sol, el mar, la sorra i la vegetació mediterrània creen un paisatge únic i especial. Els tons blaus, verds, grocs i taronges es barregen en un joc de llums i ombres que enamoren als visitants.
Les vides en la terra. Els ocells, els insectes i els animals del camp i la marjal tenen les seues pròpies veus i melodies. La terra parla, canta i ens recorda que som part d’un ecosistema ric i divers.
Els canvis constants de la mar i la sorra creen un paisatge sempre en moviment. Les ones emeten un so tranquil i relaxant, i la sorra és el suport que ens ajuda a caminar i a connectar amb la natura 》
《 Ja molt que contar, i molt més, per escriure, no sé, per on començar, i molt, del que podria avere dit, de vegades el tems, m’ho ha prohibit. Tinc mil històries per escriure, plenes de somnis i sentiments, llunes blanques i blaves, van ballant pels tems, mentre un sol de foc, balla sol, pèl, firmament. Al llarg de la meua vida moltes coses he contat, altres no he pogut escriure, perquè, les he anul·lat, tinc molt per dins, que no sé, ni com eu tinc.
Les guarde en el mar, dels meus pensaments, així les podré treure, quan voldré, i podré llançant-les, quan vulga, als quatre vents. On el vell temps, mai puga anul·lar-les, ni convertir-les en cendra, ni les puguen mai tirar al mar, perquè sempre tindran vida, aquelles lletres, que escrites, en molts sentiments estan, i sempre estaran 》@.@.@.
《 Em convertiré en aire, i així
seré invisible eternament
seré el vent que neix a les muntanyes i recorre el món, el vent serà la meua llar. I estaré sempre viatjant.
Provaré de ser terra.
I podré ser la base dels meus passos que fan realitat els somnis, comptaré els passos que van a tot arreu, i seré el suport d’èxits i fracassos.
Em tornaré també d’aigua i
navegaré solitària
entre l’alba i l’ocàs
estaré en mil rumbs
mil horitzons i destins, en llocs en tots estaran amb mi.
Em faré com la sorra i estaré a la platja, a cada clarejar per veure sortir el sol. A cada vespre per veure la lluna.
I a l’arena on es construeixen castells efímers que després desapareixen
Em faré com el temps i
m’aturaré per veure passar els sentiments
les edats
La infantesa
els silencis
els versos néixer i
la vida créixer.
Però al final
em faré de records. i així podré viure sempre amb ells 》@.@.@.
《 Així estic, amb tots els meus sentits lliures, sense cadenes i aferrant-me a la meua llibertat. Pintant les meues ales en versos que potser mai arriben al seu destí. Però orgullosa. Perquè m’atrevisc a escriure el que mai es pot emportar el vent. Així vaig, de vegades sense memòria, de vegades amb dolor. Però sempre baix amb l’ànima plena de sentiments que connecten amb el que ni tan sols altres s’atrevirien a sentir, molt menys a compartir. Així vaig, com riu que corre amb un sol sentit. Que té més vida quan s’uneix, en el mar, encara que sense pressa. Sempre serà bonic gaudir del paisatge, d’aquell viatge, dels que arriben per quedar-nos molt de tems, encara que més tard, hem de marxar. Tot és perfecte, tot està controlat així vindrà així, ho sent. Així visc, amb tota la intenció, i amb il·lusió, em sent plena. Sé que un dia el teló baixarà i la funció acabarà, aquest dia hauré de tancar la meua ment i el meu cos per sempre, sé que sempre quedarà alguna cosa meua ací. en la terra 》.
@. @. @.
《 En racons foscos plens de misteris ocults on s’amaguen secrets la penombra és un univers que es divideixen els horitzons incerts.
Poder entrar. Per camins llunyans perduts o pocs transitats
vells i sota pólvores ja oblidades, on militen històries passades, on l’ahir no ha canviat esperant passos de vides que han marxat.
Poder entrar. En els tems que sa feta època veient com van passar vides capvespres i nous dies que es converteixen amb cada nova caiguda, somiant amb etapes prohibides que escapen perquè ja estan desaparegudes.
Entraria. En hiverns i estius D’abans, d’uns clarejar com el de la bellesa de taronja d’un capvespre en allò que va ser o en el que poder ser l’interrogant ha gest de persones i èpoques ja passades》
《 El mar Mediterrani, de blau intens i pur, amb la seua salinitat i la brisa del vent murmuri.ens cridats fent mormulls
La Vallldigna i el seu Monasteri,es mostra en el paisatge costaner, amb la seua bellesa natural i l’aroma a mar i a taronger.
La Valldigna i Simat ens acull amb els seus braços oberts, amb la història en les seues pedres i la gent acollidora i sincera.
El mar i la terra es donen la mà en aquesta terra beneïda, on la vida és un regal i la natura és la nostra millor guia.
Per això, la Valldigna i el Seu Monasteri, tenen una unió màgica que enamora,és un lloc on la vida és més dolça, i on sempre tornaríem sense pensaro.》@.@.@.
《 La flama d’una vela no està mai quieta, va ballant sense parar
jo mentre, busque paraules per poder escriure algun vers,
mentre ella va consumint.
La foscor del moment fa propi el naixement d’idees i pensaments
d’on brollen les lletres i veus que és possible.
Mentre va consumint-se la vela
En eixe silenci Senç la pluja d’una trona que san portat, la llum
Ella és còmplice d’ombres que ballen rodant la vela, prompte apareixen les
paraules justes, mentre la vela es consumeix.
Poc hi ha poc. Van eixint algunes idees llunyanes. Està parant de ploure, busque algunes frases perquè es faça la meua paraula poema, i la vela sense parar de consumir.
La freda nit es cola per les parets i la trona va passant, les lletres arriben sense sentit
la nit, és eterna, escric sense sentit, deixe brollar la ment i la vela, sa consumat.》@.@.@
《 Ell li va escriure mil cartes, que ella mai va contestar. Éren cartes escrites amb amor i faltes d’ortografia. En els laberints de les lletres es perdia cada día. No trobava faltes en les cartes que escrivia. Mai trobava l’error ni si faltaven les comes, o en lloc d’utilitzar la ge posava sempre la jota. I en el mar de les seues paraules naufragava cada día, per aquell amor, que sempre respectava les regles d’ortografia.
Necessitava la zeta per poder abraçar-la. Amb les hacs, que sobraven, seria impossible estimar-la. Enredra’t en l’alfabet, buscava com un boig com dir-li que la volia sense signes de puntuació.
Amb estima, una mestra les cartes li corregia, que mai resposta tenía. Però ella seguia ignorant-lo, i ell, va decidir parlar-li un día. (A la fi, el cap, no parla amb faltes d’ortografia) per fi fent el valent, li va dir que la volia, amb totes les lletres de l’abecedari. Li va prometre estudiar les regles, i comprar-se un diccionari. Ella va acceptar, i els dos junts escriuen des d’aquest día una bonica història d’amor, sense cap falta d’ortografia》@.@.@
