Com explicar, com es el meu poble Simat de la
Valldigna .¡¡
El nom ja eu diu tot ,es un vall precios, ple de tarongers,rodat de montanes que sobrin ,per donar la ben vinguda al mar Mediterrani .
Jan tres pobles preciosos plens de història i de vida.
Tavernes el més poblat gran i més prop del mar.
Benifairo el més menut en abitans.pero el més gran en treball, he indústria.
Per últim està Simat. On estem els últims bais de una montanya que es diu el Toro., però som els primers en tot.sobretot molt bones persones. tenim artistes de tot tipus. Músics profesors ,bailarins . poetes mestres, meitges.bombers , Ets.pero tanbé som festers i divertits.
Sempre tenim alguna cosa que selebar..
El monasteri a nomenat Santa Maria de la Valldigna. És el nostre guardià ,pues fa siqles que el tenim en el nostre entorn. Imvadinmos de la seva immensitat e istòria ,de flares mongos cisterssens en unes istòria increïbles..que els seus visitants. Cuant vénen es queden en la boca auberta .si teniu ocasió no es perdeu visitat tan gran joia..
《 El meu món quan vol pot canviar el seu vestit i es posa de gala en el seu vestit de festa la seua disfressa de somriure i el seu paraigua de dolçor en colors i surt a caminar.
Li agrada veure com miren, alguns ulls el miren, morint d’enveja de veure’l feliç
Aleshores jo estic dibuixant primaveres que no apleguen mai, embolicades de tardor, per què ame ma grada veure si puc, com cauen eixes fulles daurades que cauen hi ha l’atonye》@.@.@.
《 Pense molt en la salut, la recorde quan estic un poc teclosa, aleshores vola la meua imaginació que es posa buscar-la.
D’isme on estàs i en la distància et buscaré em posaré, volat el meu desig per tindre’t, el buscaré en el meu present en els meus errors i defectes.
Busque, salut cada dia despertant els meus sentits, en tot perquè sigues on sigues ets, part de la meua vida, la que camina al meu costat quan el necessite.
A la distància et buscaré per sempre, Salut.
El meu, destí, t’espera, la meua ànima et vol tindre, I el meu cos t’anella i el necessità》@.@.@
《 El meu món quan vol pot canviar el seu vestit i es posa de gala en el seu vestit de festa la seua disfressa de somriure i el seu paraigua de dolçor en colors i surt a caminar.
Li agrada veure com miren, alguns ulls el miren, morint d’enveja de veure’l feliç Aleshores jo estic dibuixant primaveres que no apleguen mai, embolicades de tardor, per què m’agrada veure si puc veure, com cauen eixes fulles daurades que cauen l’atonye》
《 Es forma un poema, quan les emocions troben els pensaments, els pensaments troben les paraules, les paraules es transformen en lletres, que en ajuntar-se, FAN POESIA. Algun dia en quedaré adormida a soles per sempre, quan em passe, voldria que la terra seguirà abrigant les meues nits. Què el sol calfara les meues cendres quan fera fred. Que els rajos de la lluna ma enllumenara en les nits de foscor i boira. Que l’aire s’emporta, en forçà la meua cendra i l’escampara al voltant del meu poble. Que les estrelles, mene gronsaren fins al final del temps, i poder quedar-me descansant, per sempre al meu pobre. SIMAT al m’ix de to ta la VALLDIGNA.》@.@.@.(Foto del 1960)
《 Ma acompanyen records per poder anar als espais que ja vaig estar més voltes, que foren meus, en recree en aquells bonics moments, on jo era una altra, i tot era nou.
Aquells espais encara estan. Els moments estan perduts en el temps. Però tornaré, ha començat, renovaré de nou les esperances, apagades, o simplement callades.
Començaré a córrer
Ara, estic descalça de paraules, nua d’il·lusions, sense trama ni arguments.
El passat tornara i serà passat, i els records sempre seran records.
Recorrent els moments del meu passat, queda molt encara per viure. OBRIRÉ la porta a tot el que està encara per vindre, faré camí al qual va ser, i al final tots tancarem algun dia el llibre de la vida.》@.@.@.
《 Vestida d’il·lusions, i vida, d’arbres murmurant en silenci de rames que ballen amb l’aire d’aquesta boja vida, cada volta més curta.
Vaig arrossegant històries moltes d’elles inventades, en el compromís de tirar endavant. Confesse ser sol la protagonista quan estic davant del mirall.
Sempre aniré vestida d’il·lusió, d’històries, que en fan feliç són, històries benèvoles, inventades per somiadors que escriuen en llenços blancs, que absorbisc d’acord amb el temps.
Algun dia podré vestir-me d’històries infinites, que no acabaran mai i em faran sentir el valor autèntic de la vida, quan puguem triar, la història adequa.》
《 El senyor ens va enviar un mant per cobrir-nos, d’alegria, amor, i plors. Ens va regalar els millors aromes de les flors del camp, també en va deixar, molt de coratge passió i vida, fent que fórem, dones i mares. Mares lliures boniques i fortes som com un estel fugaç ple de vida, amor i també de llibertat. Mares, que regalen el seu coratge, la passió, i la vida perquè puguem amb ella, omplir els camps de vida. Dona, déu ens va fer el més gran de l’univers, el de poder procrear i donar la vida. Sense la dona no existiria ni l’amor de mare ni el coratge ni la vida. Ens ensenyem a ser fortes i nobles. Dones lliures, som com un estel fugaç, ple d’amor i vida. Perquè sempre serem, com pluja, foc, perfum i raig de llum, som la calor que calma el fred, Però sobretot som mares i dones 》@.@.@.
