Com explicar, com es el meu poble Simat de la
Valldigna .¡¡
El nom ja eu diu tot ,es un vall precios, ple de tarongers,rodat de montanes que sobrin ,per donar la ben vinguda al mar Mediterrani .
Jan tres pobles preciosos plens de història i de vida.
Tavernes el més poblat gran i més prop del mar.
Benifairo el més menut en abitans.pero el més gran en treball, he indústria.
Per últim està Simat. On estem els últims bais de una montanya que es diu el Toro., però som els primers en tot.sobretot molt bones persones. tenim artistes de tot tipus. Músics profesors ,bailarins . poetes mestres, meitges.bombers , Ets.pero tanbé som festers i divertits.
Sempre tenim alguna cosa que selebar..
El monasteri a nomenat Santa Maria de la Valldigna. És el nostre guardià ,pues fa siqles que el tenim en el nostre entorn. Imvadinmos de la seva immensitat e istòria ,de flares mongos cisterssens en unes istòria increïbles..que els seus visitants. Cuant vénen es queden en la boca auberta .si teniu ocasió no es perdeu visitat tan gran joia..
《 Vola i deixa volar, i que aquest poema entre envaït els espais que l’esperen com uns sublims àngels.
Deixa volar les teues grans ales i sigues lliure teu, i lliure de la llibertat, no sigues esclau mai dels altres
Creua l’univers amb melodies amb forma de versos i també amb poesia, permetes que les idees, i la ploma volen
La meua ànima es com un llibre obert ple de pàgines en blanc convidant ha plasmat les paraules que volen brollar per arribar on encara es pot somiar
Vola en llibertat travessa el cel amb els seus núvols bancs, no mires enrere la teua ànima és l’arbre de la il·lusió que a través del vers desperta el cor 》@.@.@.
《 T’estime en confiança, sense l’absurda gelosia, que va apagant la realitat de poder ser lliures per estimar
T’estime en la llibertat, perquès la millor manera de poder ser lliures sense por de caure ni que poques ningú atrapar-te en el teu vol
T’estime perquè en els anys que estem junts, i encara, compartint tot, perquè sabem que el nostre temps, també siga dels dos, i tants anys junts encara és un amor fort.
T’estime perquè el simple fet d’existir a la meua vida ja em fa important, eres el motiu que de vegades quan estic cansa em fa seguir endavant perquè ens necessitem per alimentar la nostra estima.
T’estime perquè em deixes volar, perquè tenim dret a la nostra aprecia llibertat. I els cinquanta anys de casats encara no han pogut en nosaltres ni en l’estima que ens tenim》
《 Començaràs l’aventura de la vida quan sàpigues travessar la porta del abisme, I el llances lliure al vent per poder volar en total llibertat, quan passes aquesta porta blinda per alguns, entosses, podràs dominar aquesta sensació de fortalesa que es produeix de vegades, i que es diu risc.
M’agraden els riscos, les aventures els reptes, i els sentiments quan estan acompanyats i deslligats, estos es fan més forts i decidits. Són com un volcà de foc que va lliure i pot passar on vol, sense tindre por a res, sap abraçar-se a la vida i t’envia tot allò que estàs esperant d’ella.
Per això la meua fortalesa, és gran, quan sa paga, torne a començar de nou, com un volcà de foc, que passa per on vol, i ningú pot amb ell 》
《 Embolicats en la màgia que a voltes ens en vaeix quan l’amor flota per l’aire per un desig prohibit de un silenci incomparable que ens atrapa i ens fa seus.Embolicats en una passió que encanta i desorienta els sentits contagiant per la passió que s’atreveix a dir el que les paraules callen.Atrapats en un univers de paraules que es complauen sortint de dins, on els ulls de l’ànima creen somnis impossibles, entre el voler i no poder, el tocant sense tocar , el fet de consumir el que no està ni existeix 》@.@.@.
《 Embolicats en la màgia que a voltes ens envaeix quan l’amor flota per l’aire per un desig prohibit en un silenci incomparable que ens atrapa i ens fa seus.
Embolicats en una passió que encanta i desorienta els sentits contagiats per la passió que s’atreveix a dir el que les paraules callen.
Atrapats en un univers de paraules que s’atreveixen a sortir de dins, on els ulls de l’ànima creen somnis impossibles, entre el voler i no poder, tocar sense tocar i el fet de consumir, el que no està ni existeix 》
《 La poesia és, llibertat i harmonia, que ens ha ensenyat el fet, de saber apreciar les xicotetes coses, de la vida, quant al final del dia em pose a pensar en les coses menudes a voltes, solen ser les més grans i essencials de la vida, són la raó de l’existència. Quant mirant és records de la ment, on guarda les meues idees i els meus secrets, és la llibertat que em dona, ser el mar de la meua existència, són els camins que ens porten a l’ample i el més gran de la vida, són passió, llum i bellesa, que al final, fa pensar en el sentit de totes aquestes coses xicotetes, que són els detalls que ens fan seguir vivint l’aventura, d’aquesta, meravellosa i complica vida 》@.@.@.
M’agrada, la gent que està una mica boja.
La gent que està boja per viure,
Boja per poder expressar-se.
Boja per fugir dels abismes, però amb ganes de saber fer de tot.
És aquesta gent que no s’avorreix mai, ni necessita inventar històries de ningú.
Aquesta gent que desprén calor, i encendres com aquests fabulosos coets de colors.
Sap com explotar sense fer mal a ningú, però igual com els coets, tenen llum i amb els seus focs de colors saben asta com formar figures, entre núvols i Estrelles
《 El temps passat va cridant, ens fa pensar el que vol, com boques en moviment que no diuen res, i el missatge només és l’aroma del record i la lectura que interpreta el nostre pensament.
Un temps gris ja passat que torna reclamant anhels ja viscuts, són com deixalles que es quedaren per camins que ja «estat» per camins que han sigut ja molt transitats.
El record es defén en nosaltres i es recrea en el plaer de veure que cadascun té llocs i records, impossibles d’oblidar.
El record va assecant els pensaments, però encara dansen algunes ferides, en la nostra memòria aplegant afer mal a l’ànima.
El record de vegades és un caos present i cada vega que arriba a la ment i recordem aquell temps viscut, renovant dolor i alegries de vides viscudes suspeses en un cercle que mai acabara
La història es repeteix una i mil votes, ningú entén, ni comprén, que el record de l’ahir amo absolut de qui va ser, i del que mai ens podrem oblidar》
