《 Bach aplegar com el tems per quedar-me per sempre.
Però aplegava, en l’orgull ferit, la ment desfeta, i l’anima en suspens.

Estava en la ment molt baixa, I em demanaren ajuda, que molta fam i fred portava.

Que simple baix ser, i aquella persona que covard.
Em Bach donar conte Ràpid, però un poc tard.

Se n’anava fent llastima, i deixant les seues penes, però san portava les mans ben plenes.

Se n’anava orgullós i altiu, i repetint que, igual que jo avie ha arribat, allí i encara estava viu! Deia que portava l’orgull ferit, la ment desfeta, i l’anima en suspens.

Però jo continue en les mans buides, i aquella persona se’n va anar ben fart, i les mans plenes.I aplegarem a les mateixes condicions, i al mateix temps. Portàvem l’orgull ferit, la ment desfeta i l’anima en suspens.I aplegarem igual, com aplega el temps, per a quedar-nos per sempre》

@.@.@.

《 La vida en la terra només ens dura, un somiat.
L’amor moltes vegades es pareix, a un “espejisme”
La infància passa, volent, o sense, voler.
La joventut la segueix i passa, sense donar-te ni conter.
La maduresa la reemplaça, sense voler-ho.
La mort ens recull quan li dona la gana, i vol.
La més bonica flor del món perden la seua bellesa.
Però una bona amistat és com un “fil d’or” que només la podrà trencar la mort.
En quant una amistat fidel dura tota l’eternitat.
Viure sense amics, és com morir, sense haver deixat records. Perquè els records sí que podem recordar-los tota la nostra vida.》@.@.@.

《 Algun dia, hauré de córrer darrere les paraules que s’escapen quan estic escrivint, i així poder descobrir, el poeta que dorm en mi
Quan un, vers o poema ve, solitari i no porta ni nom, no aplega a cap lloc, eixos versos acaben desapareixent, entre fulls oblidats, perquè no solen tindre cap de trellat.
Algun dia, hauré de dormir part de la son, que un dia no baix poder dormir, perquè pensava en coses estranyes que aleshores dormien dins de mi
Algun dia, podré mirar-me en la teua, m’ira, i aleshores, tancaré el llibre de fulles blanques, que mai diuen res, però esperen a les lletres per poder saber d’alguna cosa 》

@.@.@.

《 Cada dia quan òbric les portes deixe entrar, un sol radiant que m’il·lumina els dies.
D’un verd esperançador
D’un mar, blau de pau
D’una clara, i lluminosa alba
D’un rock passió, en ses
D’un vent, de pau i vida
D’un arc, de colors ple d’il·lusions
Que m’obrin els camins en sumides aventures
Novetats per mil llocs
Ganes, que neixen de qualsevol part
Novetats que apleguen diàries
Que m’omplin els ulls i l’ànima quan la mira busca el firmament.
Cada dia comença un nou somni, per poder escriure versos, i poder aplegar a una nova meta, que es diu poema, la deixaré entrar en un nou espai, li donaré la benvinguda que acabara, dins d’un món de fantasia en lletres 》

@.@.@.

《 Vull seguir caminant amb tu de la mà, i junts envellir amb el pas dels anys.
Però també vull saber com agarrar les nostres mans quan calga,
I així poder ser un mateix cos, amb el pas dels anys.
Vull cuidar de tota la teua persona, per poder descobrir, les pigues de la teua esquena. Encara que també em ve de gust poder tornar a dormir al teu pit.
Has d’il·luminar els meus matins amb els nostres records, i la teua mira. Vull dormir al teu costat, cada nit, al nostre llit.
Perquè així el fred no podrà passar al nostre espai, ni es podrà quedar mai a la nostra casa.
Voldria poder espantar les pors de les nostres vides, per poder algun dia, tancar les ferides, quan estiguen cansades, les nostres ànimes.》
@.@.@.

《 Si un dia no em puc alçar perquè ja no estic, penseu que estaré, adormida, en la pau de la nit.
Quan mene baixa i no estiga hassi en vosaltres, deixaré la música que m’agrada per si algú dels meus vol escoltar-la
Si teniu tems, llegiu les meues poesies, i relats, Està escrit per atots.
Gasteu la meua roba, o doneu-la, no la tireu.
Agafeu una bonica copa i brindeu per mi.
No em recordeu mai trista ni absent de res.
No em busqueu sinó ja bon ambient i harmonia, busqueu-me sempre on nia VIDA. En les Flors, en el Mar, en els núvols la pluja, en el sol i les estrelles, però on sempre estaré és en tots els que em voleu.
Busqueu-me sempre dins de vosaltres els que m’estimeu perquè que allí, és on estaré sempre 》@.@.@.

《 Si poguéreu tornar un INSTANT encara que fora per tornar-vos a veure.
Poder mirar-vos els ulls i abrasar-vos.
Si poguéreu tornar, encara que fora sense fer soroll, i a qualsevol hora del dia.
No és que estic passanto mal. És que m’agradaria tant tornar a veure-vos alta volta.
És que a voltes ací fa molt de fred, i m’agradaria rebre un fort abras dels dos.
Promet no plorar ni intentar retenir-vos. Simplement que m’agradaria tornar a veure-vos, i parlar en vosaltres una volta més.
Si poguéreu tornar, promet que vos deixaré enarcen sense reprotxar-vos res.
Si no podeu tornar, entreu en els meus sumits i feu-me un gran bes com féieu abans.
En tres mesos ens n’anàreu els dos, sense poder endosse res ni en les butxaques, sense maletes, i a un lloc tan lluny, on mai més vos he pogut tornar a veure, i després de tant de tems, sempre vos estranye, volguts pares.》

@.@.@.

《M’agradaria posar música als meus poemes, com la música de Beethoven, clàssica i amb boniques melodies, perquè Beethoven amb la seua imaginació va ser el millor compositor del món.

Si algun dia els meus pensaments tornaren cap enrere, recordaria les fades del conte de, “cenicienta” aleshores els meus relats es convertirien en una bonica carrossa feta de poesia.

Els somnis no s’han de pressionar, ni tampoc forçar cal deixar-los en llibertat, i que volen com el vent, quan recorren mars i muntanyes, sense pensar mai que tot, té un final.

Cada clarejar porta un nou dia, i naixeran milers de versos, que seran exposats i recitats per aquells, que vulguin llegir-los.

Les orelles sempre tindran remolins de sensacions en les ments de qui poemes està llegint》

@.@.@.

《 Cada matí ve un nou dia, un nou despertar en la nostra vida, i comença una nova il·lusió. Seria una cosa molt ingènua si no pensara a fer-ho tot agradable per a mi, i per al bé dels que estime.
Cada dia al d’espartar, repasse els meus pensaments i seleccione les prioritats que tinc i que m’esperen.
Li tinc molt de respecte al meu cor, i procure cuidar-lo. En tot el que fatxa. Em preocupa molt saber com estan les persones, que estime, que són moltes.
Per eixe motive cada nou dia, quan impose de peu, tinc el propòsit de cuidar-me, i saber com poder fer feliços a les persones que estime i m’estimen, per eixe motiu cada moment, m’òmplic de vida i d’esperança pensant en tots els que estime》 @.@.@.

《 Molts el veuen, però pocs saben mirar-te, nia enganys que es perden en mentides, però nia veritats que criden, i algunes voltes no les sabem escoltar.

Moltes voltes ens amaguem i no volem eixir de casa, per no voler veure la realitat i ens quedem en la incògnita, i la foscor.

No t’agrada rebre molta gent en ta casa, perquè tens por que algun t’enganye o el mentisquen, i no el fies de ningú.

Mai has volgut ser egoista ni tampoc, ser mentidera, però no has tingut ocasió de ser una altra cosa.

Sé que molts van pels camins, i que busquen ser feliços, sé que encara nia que somriuen, però també sé, que tenen por d’obrir el seu cor.

No importa en qui dormiràs, no importa, qui ta acompanyarà en aquesta vida, però si el que Sacosta a tu, el veu, i mirar-te no sap, envia’l, ha passejat. Perquè mai valdrà la pena haver-te casat》

@.@.@.