《 Sembla que està nit, dormir no puc. ¿Serà pel café que aquest dia m’ha pres? Estava molt negre i carregat, està clar que la nit m’està amargant.

Estic nerviosa en el llit, em menege com un gos marejat, baix, d’una part a altra del llit, en els llençols enrotllats, que apareixen per l’altre costat.

És que això és massa, tinc els ulls tan oberts que un li diu a altre, qui ens podria ajudar per a poder-los tancar.

No sé, si riure o plorar, ni a quin sant he de resar. Quina enveja d’aquella amiga, que una volta en dia que asta de peu s’adormia.

Estic desespera, quan ho pense altra volta, torne a pegar la volta, això ja és massa, descafeïnat beuré l’altra volta. Aure d’alçar-me, ja no puc més, per culpa del café, la nit completa perdre. Maleït café, per un sol dia que en prenc, tota la nit sencera ploraré 》

@.@.@.

《 A la font gran del meu poble Simat, quan mire les pedres del riu, vaca, llises pels tems, l’aigua, i el vent, on revisc moments d’enyorança, records feliços de la meua infància i joventut.
D’aquells records escric avui!!! Mirat l’aigua tranquil·la de la font. Jan diversos peixos, que gaudeixen, ballen, s’inquieten, asta que la presència de la gent els espanta. Que bonic recordar, bais un suau sol, que em recorda aquells allunats jocs i reunión en amigues.
Assegudes en un banc d’aquell temps, m’envaeixen els records i els sentiments, eren banc, fet de pedra nua, pedra infinita, que es banya d’alegria quan plou, amb eixa aigua que ens regala la vida, mire jugar els peixos que sempre estan en moviment. Quan en l’aigua de la basa de la font, el reflejo de la lluna en l’aigua desapareix, els peixos quan veuen la foscor sen van a dormir. Ells sempre van tranquils. Jo, ací miren-los… Recordant moments passats. Recorde les meues amigues i aquells alegres moments, de la grandesa de les festes de SIMAT, en aquelles càlides nits, de balls i la joventut del poble, que els tems s’està emportat 》
@.@.@.

《 Es van apoderar alguns mals pensaments de mi, i ma afectaren. Volia amagar-me en una bola de cristall, tenia una sensació que no em deixava viure i no volia veure ni parlar en ningú. Dubtava de tot, pensava que no podia ser jo, per un instat el temps m’asfixiava, i els meus ulls començaren a plorar. Havia de ser forta i guanyar a la tristor, aquell dia ma abraçava la soledat i no sabia que em passava. Fugia de la realitat i seguia dins deixa bola de cristall.
Les paraules, a voltes fan com un nuc en la gola que no el deixen ni parlar, i en eixe instant, en baix trencar com un got de cristall, a trossos sense saber què dir ni que fer. El meu cor abans fràgil com el cristall, de colp i volta, es va tornar de pedra. I vaig penar, ací, sa abat, aquest mal pensament, no pot acabar en mi, i en eixe moment, tot va començar ha canviat per a bé, i per primera volta en dies tot tenia sentit, i sense més, mai ha tornat a ser res, el mateix.
Hem de ser forts i saber afrontar i com dirigir la nostra ment, que és la que es fa sentir bé o mal segons com ens pille en eixos moments d’ànim.
Molta força i salut per a tots》

@.@.@.

《 Anem envellint, a poc a poc, tan a poc a poc que no ens adonem ni compte, ha voltes no tenim ni temps de poder apreciar, ni gaudir dels plaers que ens regala la vida, aquesta mateixa vida que alhora, ens va consumint.
Però que ningú haja de plorar per això, sinó, plorem per tot allò que no hem tingut el temps de poder fer, i estimar. Viviu sempre cada moment com si fos l’últim, perquès molt curt la vida, és com un somni i el somiat s’acaba prompte.
Quan tot s’acabe no em busqueu perquè ja no estaré, tampoc no em jutgeu, ni m’odieu, només recordeu-me com jo vos he estimat i vos he tractat sempre》

@.@.@.

《Quan estàs vivint i eres jove, no estàs sabent de què això, era la vida. I quan ja has viscut i han passat els anys, comences a saber que la vida ha passat sense adonar-te ni conter, que estaves vivint, i això és trist, però verdader, per això no has de perdre ni un segon ni l’oportunitat de viure.
Encara el poden quedar eixos moments, que poden ser molt bons, i ser encara el millor, que ens queda, és un regal que t’està esperant, cada minut que passa serà com les tesors que no podem imaginar, per poder gaudir d’ell els anys que ens queden de vida》

@ @.@.

《Fa molt de temps, que busque un bes, es va perdre en la meua joventut, va ser robat i el vent i el temps se’l va emportar.
Va ser un bes inesperat, innocent de quant era jove que mai jo, avera pensat que passarà i va passar, mai el baix gaudir, perquè va ser un bes robat.
Aquella mateixa nit, sentia una veu que cridava perduda, buscant els llavis i cridant el nom d’aquella persona que un bes l’havia robat.
En el pas dels temps, a voltes continue pensant on estarà aquell bes. Potser va ser un somni. Cosa que podria haver passat.
En aquell temps fugaç, d’una bonica i curta joventut.》@.@.@.

《 L’amor és com l’aigua, quan flueix del cor i L’ànima, és com un riu que avança, i no pot parar.
Ni construint una presa, que el detinga, mai es limitara.
Ell buscarà evadir-se, desbordar-se, i sempre UA aconseguira.
L’amor és com l’aigua, perquè el refresca, i banya. L’ànima.
Com un torrent t’arriba. I t’inunda asta el cor omplint d’emoció.
Refrescant l’esperança i la set d’amor.
Arriba a la teua platja obrint una hola de passió.
L’amor és com l’aigua, olorosa, fresca, i cristal·lina.
És com una pluja de vida, que no es pot parar, ni amagar.
És com un mar d’emocions, que et renta i cura ferida, omplint-les, d’il·lusions.
És la puresa que net eixa l’ànima i el cor.
Ta arrossega amb energia, i et treu cap a fora, tot el bo que tens en la teua VIDA 》

@.@.@.

《 Les hores passen lentes quan ets jove, i molt ràpides quan ja passes dels cinquanta.
Però cada dia seguirá eixint el sol.
Els pensaments, jan, dies que estan alts, com el sol i la lluna
Són les coses que ens dona força cada día i que arriben fins a l’ànima
No m’agrada el vent, però si la calma que deixa quan desapareix.
També m’agraden els dies de pluja.
Que m’omplin de tranquil·litat, i temps.
M’agraden les coses senzilles.
D’espartar-me a l’alba i veure un bonic día,
Alçar-me en força en el cor content,
Creuar eixos camins que ens porta el dia.
A qui anomenem vida,
Amor passió i poesia
que ens acompanyen pel camí de la vida.》@.@.@.

《Estem passant tots per un temps difícils i molt trist, és un moment de la meua vida, que tot mà afecta, estic sensible, però tinc l’esperança que tot passarà.

M’agrada estimar i saber que m’estimen.
Escriure ha sigut el meu antídot, contra el temps.
M’agrada sentir-me viva, i també cuidar les coses que m’omplen, com la meua família, els meus amics i la il·lusió d’estar en ells.
En aquells dies tan tristos, de guerra, mal temps, vaga de transportistes, que estem passant tots. Quan la pandèmia pareix que està passant. Em resulta molt difícil obrir el meu cor, i poder escriure coses alegres.
Pareixia, que les coses tornaven a ser com abans. Però sa frenant tot altra volta, quan començava a pensar en coses més alegres i boniques.
M’agradaria poder gaudir del mar, les estrelles, una bonica flor, són la raó, que m’acosten a escriure, per qui vulguen llegir-me.Voldria saber fer màgia, per poder arreglar les coses que estan passant pel món, i poder tornar a viure en tranquil·litat.
Moltes gràcies per llegir-me. Gràcies pels vostres comentaris, i sobretot, gràcies per estar en aquests moments difícils que estem passant, i tant vos necessite. Ànims, i esperança, per a tots.》

@.@.@.

《 Els versos són les ones dels pensaments, que venen i van pels camins de les lletres, quan les paraules, són lliures.
Són com la llum, que il·lumina els sentits, de tot el que hem viscut en aquests passejos que ens brinda la vida.
Són, aquelles vivències, que ens porta el destí, de bons o mals moments, d’emocions, esperances, i somnis, que no paren de donant voltes, com una pilota.
Com la vida, són com històries que es creuen, unes voltes més bé que altres, segons tens els ànims. Són com les ones del mar, que ens porta la vida, però quan l’arena es mou és com la nit i el dia, que quan han passat, ja no pots tornar arrere, ni ser el que han sigut. Per això, quan tinc alguns pensaments els, escric, perquè així mai podré oblidar, aquelles vivències, que he passat, per eixos camins que san creuat en la meua vida 》@.@.@.