《La nit de cap d’any no serà una nit qualsevol, faltarán moltes persones aquesta nit, donaria el que fos per poder abrasar-les…
Són aquelles que recordem, i que ens van deixar, senyal, son aquells que sempre estimarem i mai oblidarem.
No, no, serà una nit de Cap d’Any qualsevol, farà falta molta gent, en els seus somriures les seues mirades. I també en les seues paraules…
La nit de Cap d’Any serà de records, d’aquelles persones que van estar a prop i que avui sol estan en la nostra ment…
Només queden els records d’amics, germans, familiars, que per aquesta malaida pandèmia, han passat a una altra existència ….
Está nit, no plorarem doncs els portem al nostre cor, amb els seus records, será molt diferent en tot.
Mai direm adéu, sinó asta sempre, però aquesta nit serà per recordar a tots ells…
Malgrat tot el dolent que hem tingut aquest any, 2020 la vida segueix endavant, i aquells que estem encara. Desitgem un bon any 2021. En molta salut, esperança, amor, i prosperitat, per a tots》

@.@.@.

《 El nostre pensament no para ni un segon, sempre té coses en el cap. Des de que naixem, ja està activat ,encara que en eixe temps no el persibim. Però ja està allí en nosaltres, començant a dirigir la nostra vida. Quan al llit vach ha dormir. Ell em recorda i em repassa el que he fet eixe dia, I quan vol, per el matí ve ha d’espartar-me, i ha donar ànims per començar un nou dia. Amic meu, eres, per a mi, com aquest viatger incansable, que es diu “pensament” em segueixes per tot arreu, i no aconseguisc veure’t, és difícil conéixer-te, però jo, vaig aprendre, com podria estimar-te, per sempre.
Tot i que vius sempre en mi, et veig com allunyat, amb els ulls de l’ànima, sense paraules, en silenci sense fer, cap soroll.
Sense voler destrossar-te per dins, amic viatger, eres i sempre seràs el meu “pensaments” 》@.@.@.

《 Quan el passat el crida, no contestes, per què ja no té res per a contar-te.
Els ulls mai diuen mentides, si eres feliç brillen, si estàs trist, sa paguen, si estàs enfadat, s’obriran més del que és normal, perquè els ulls sempre seran l’espill de l’ànima.
Que bonic és quan desixen una mica, a qui estimes en silenci una cosa bona, i veus com la vida, a poc a poc, li l’envia però cridant i amb alegria.
Sabem que els grans cors, es conformen en xicotetes coses i xicotets detalls.
No demanes mai permís per a poder volar, perquè les ales són nostres, i el cel és de tots.
Estigues sempre enamorat de la teua vida, perquè ella no ta abandona mai fins que tu no l’abandones abans》

@.@.@.

《 Aquest any nou 2021, m’agradaria poder continuar jugant a ser poeta.
Estar bé. Perquè m’agrada, i estime molt la meua vida, m’agrada saber que existisc, perquè si no estagera, el fred i la Soledat cremarien la meua existència.
Sobretot vull demanar un bon any 2021 per tots.
Ens està fent molta falta, abandonar aquest fatídic 202O.
Desitge, que en les nostres cases mai falte l’essencial per poder viure. Sobretot molta salut, i esperança. També alegria i fe per a motivarmos.
Tindre temps, per somiar. Que no acabe mai L’amor dels que estimem, i sentir mos tots feliços. Vos desitge a tots un feliç i pròsper any nou. Que el millor que rebérem el 2020 siga el pitjor que ens porte, aquest jove 2021… Sobretot molta salut per a tots.》@.@.@.

《 Tot temps passat va ser anterior.
Si algú vol celeste que barrege blau i blanc. Hi ha dues paraules que t’obriran moltes portes, tira i espenta. Si la muntanya ve cap a tu, corre, és un ensorrament. El que creu estar malalt, mai es veu bé. La peresa és la mare de tots els vicis, i com a mare cal respectar-la. L’important són els diners, la salut va i ve. Albó és poder deixar alguna volta la feina per demà. El trist no és anar al cementiri, sinó estar allí. L’amor etern dura aproximadament tres mesos. Si un ocellet et parla, has d’estar boig, ja que els ocells no parlen. Els honestos són inadaptats socials.Peix que lluita contra el corrent mor electrocutat.

LA VERITAT ABSOLUTA NO EXISTEIX》

@.@.@.

《 Què lamentes cor, estàs esperant sentir els crits del silenci?

Els moments passen, els anhels se’n van, i es queden sotmesos al cant del desconsol i l’esperança. Les idees de vida, van perdent-se per la pesarosa càrrega del que no entén, l’amor sense desamor. Serà que ha de ser així, passar pel desaire i el desconsol abans d’arribar a la glòria i els èxtasis, i com poder fer feliç als altres. La nostra existència sol moure’s entre el voler i no poder, o el no vull encara que puc. Prou de laments barats, la vida és nostra, com també són nosaltres les decisions que prenem. I també les conseqüències
Què lamentes cor, la resposta és res, perquè tot està aconseguit, tens tot el que tens, només has d’apreciar a sentir-ho. I saber tot allò que puga ferte feliç.
En aquesta meravellosa de vegades complicada VIDA》@.@.@.

《 La pluja i el vent, deslliguen els nucs de l’ànima i dels sentiments.

Les fulles mortes cauen en el sou, quan està començant hivern i les rames xiulen al vent.

Despullades sense res, com un arbre que plora, i canta cançons de pena i dolor.

Un sol tènue brilla barallant sé en l’aire, i una espessa boira no el deixa ni poder començar a alsarse.

En el balcó dels arbres, l’estan esperant arrupits de fred,i el sol, per aquells boscos i valls tan immens.

Muntanyes i rius plens de paciència, esperen adormits que els done calor eixos bonics rayos de sol.

Quan les plantes nues, veuen aplegar l’alba, estan cobertes d’escarxat i el fred, les xalà, elles miren el sol, que ja està tardant massa, perquè la seua esplendor quant arriba les donará calentor》

@.@.@.

《 Si em dius que jo soc lliure, i em cantes, que estic absent. Soc una flor de muntanya que poca gent la compren.

Regades per als blancs núvols que en silenci sempre arriben, obrint els pètals les flors, quan cau la pluja en elles.

Recitar en els camps, amb el temps veig sortir eixa lluita dels meus somnis, i també de tots els meus sentiments.

Si em dius que soc lliure i em cantes que estic absent.

Soc com flor de muntanya com una espiga en el desert, soc també eixa poesia que neix en la llibertat, expressant els sentiments d’un poeta il·lusionat. Escrivint als quatre vents i en tota la llibertat 》

@.@.@.

《 Espuma blanca, de la mar, que quan nàixer
ja comences a voler ballar, per aquells aires que et mouen, quan el veuen aplegar.
Ui contemplant el mar i la seua immensitat m’he tornat a emocionar,
també mirava la pluja aquest matí, en la mar,
veient aplegar el ven, que alçava les
ones, fent eixa espuma ballar.
Aquesta espuma blanca que naix de la seua mare, la mar
la contemple enamora, i quan l’espuma vull tocar,
ella començà a ballar.
Mirant com el vent, la sacseja com ell vol, com li alça, la faldilla, eixa ona de la mar, que així la farà ballar.
Sempre és bonica la mar, però no perquès mai el respecte. És com un foc, quan es brau. i aquestes flames espantem.
Però quant, aquest mar és tranquil, ens podem mirar amb ell, com en un bonic espill 》@.@.@ .

《 De vegades, el fet de poder despertar, no és prou, quan la vida no se sent, fins, dins del cor.

Tindre un llit, i poder dormir cada dia, no és suficient, ja que tindre bonics somnis, i també ser complaents.

De vegades voler volar, no és suficient, sí el que ens falta se’l i el palpite de la vida, i no hem després ni acabat d’entendre la mort.

No n’hi ha prou en sentir l’amor, i això ens està fent patir, i no podem ni volem acabar.¿ Com eu podem arreglar ?

Per poder viure tranquils en aquesta vida, caldria només i seria suficient, que sabérem com poder esquivar la mort, i alguna gent.

Si recordem aquests llisons, que la vida ens hi ha ensenyat, recordaríem que els que morim som les persones, i que la vida sempre, sempre, estarà viva, i present.》@.@.@ .