LLUÍS PERIS

《 Mai ha sigut agradable un comiat, però en aquest cas no estic acomiadant-me, sinó donant la benvinguda al raconet dels meus, pensaments, les meues vivències i els meus relats.
Tu as segut en la maduresa de la meua vida, una bonica vivència. Mas fet passar moments molt divertits i agradables, en eixe temps que has sigut el nostre Monitor, de petanca i cat-gim.
Lluís, vull fer-te un xicotet regal, de paraules i frases boniques, pa què entren en el teu cor per ha sempre, i te’n recordés de mi, de les companyes i companys que tant t’estimem .
Lluís eres i seràs el primer i millor monitor que hem tingut. Quant ten anares ens alegrarem per tu, sabíem que va ser per a millor que era una il·lusió que tenies. Ens saberes regalar moments molt divertits i alegres. Lluís sempre estaràs en el meu cor.
Sé que aquell canvi ,va ser el millor per a tu, sé que arribaràs on teu proposes, perquè ho vals, eres treballador. I el mereixes arribar a tots els objectius, que el proposes. Lluís et desitge molta sort, molta salut en tot el que fases en la teua vida. Gràcies bonico, per tot aquell temps que ens has regalat, il·lusionant mos, fent que tot fóra tan divertit.

COM PASSA EL TEMPS》@.@ @.

LES LLÀGRIMES

《Si alguna cosa va mal en la teua vida, està permitit plorar. Recorda que les llàgrimes a voltes són un gran descans ,quant no pots dir el que penses!

Les llàgrimes netegen els ulls i després veus millor el brillo de les estrelles. Recorda que els ulls tot eu veuen, bo i mal.

Quant siga algo bó recrea la vista . Si no es tan bo jira i mira l’altra part. Sempre hi hauran coses boniques que vore. Deixa sempre alló que fatja mal, a la teua persona a vegades es bo plorar, però no ens fa bé estar trist .

(EIXUGAT LES LLÀGRIMES ,ESTA VIDA POT DONARTE MOLTES ALEGRIES》@.@.@.

EL QUE CREGUEM SER

《Sóc tot el que he vist escoltat o llegit. Tota la gent que he conegut. Totes les persones que m´han aconsellat dones , homes que m´han comprès i estimat. Totes les ciutats pobles i llocs que he visitat. Segur, que tinc algo de cada un dels meus avantpassats. En realitat, creus ser lo que eres ?Jo no crec estar segura de que sóc, tot el que crec que sóc.

SOM EL QUE CREGUEM SER?

@.@.@.

SER FELIÇ

《 Tinc una batalla personal, entre el meu cap i el meu cor. M’agrada l’edat que tinc, la meua família, els meus amics i la meua vida. A vegades em senc jove. També em mire en l’espill i pense que ja no ho sóc tant jove. Veig la vida com vola. Jo també vole a vegades. Quan estic somiant parle l’anglès perfecte, em veig xiqueta, joveneta, però mai em veig major. Sé fer de tot somiant. Tot són coses que en la vida real mai he fet. Però vaig demanar als Reis Mags fer un miracle. Quan accepte que no sóc tan jove i sàpiga mirar-me tranquil·la i alegre, en l´espill, sense estar somiant SER FELIÇ.》@.@.@.

JUVENTUD

《Vaig a contar-vos una anècdota:Tenia 16 anys i vivia al carrer del Sol N.1Jo, estava a soma a la finestra i en això que passen per allí uns xics guapíssims. Eren alemanys, i estaven de vacances en casa de una veïna, la tia Victoria la Genara.De sobte trauen una càmera i em fan una foto.Jo, jove e innocent , en eixe moment morta de vergonya (o no se que me se va entoixar) m’amague ràpidament i trac el braç. Als dos dies, vingueren els alemanys a ma casa a donar-me la foto que m’havien fet.Entre risses i sense entendre-nos per el idioma em deixaren esta foto pel recordar aquell moment. Ací teniu la foto de joventut i la vergonya que vaig passar 》

@.@.@.

LES VIVÈNCIES AMB ELS MEUS PARES

Encara m´enrrecorde de tot el que passava quan jo era menuda, s’aprofitava, no es malgastava, no tenien nevera a les cases, però feien servir els pous de l’aigua, com neveres i així poder conservar alguns aliments.Els residus de les fruites i verdures, se’ls donaven de menjar als animals dels corrals (en solien tindre en casi totes les cases). El menjar que de vegades sobrava el donaven als animals de companyia .

Quan es feien les matances dels animals de corrals s´aprofitava tot. Les pells de conill i les plomes de les aus per a fer intercanvis.Per tres pells de conill ja seques, et donaven una caixeta de mistos.També es canviaven les robes velles (draps). Per tres quilos de draps, et donaven un got, o un cànter petit .El senyor draper, passava cada setmana, pels carrers del poble per a veure les faltes de roba que tenien els veïns, portava un carro ple de trastos.La llana de les ovelles, s´aprofitava per fer matalafs per a dormir. Les plomes petites de les aus, s´aprofitaven per a fer coixins Es confeccionaven els vestits a mida, doncs havien modistes que anaven per les cases cosint, en totes havia màquina de cosir. També havien sastres que confeccionaven els trajes dels homes. Solia ser per ales grans ocasions. També havien , quincallers i paraigüers, que arreglaven els paraigües.

Quan pense en aquesta forma de vida dels meus avis i dels meus pares em pose les mans al cap i pense que hauríem de estar donant les gràcies a cada moment del dia i saber apreciar tot el que tenim ara . Però sobretot hauríem de pensar en com seguir conservant aquest benestar que tenim. DISFRUTEM DE LO QUE TENIM 》

@.@.@.