《 A la vida ni es guanya ni es perd, ni es fracassa ni es triomfa. A la vida s’aprèn, Ha crescut, vas descobrint coses, s’escriu, s’esborra. I es reescriu una altra vegada, es fila, es desfila i es torna a filar. El dia que vaig comprendre que l’únic que vindrà en mi i m’emporte és el que visc, aleshores he començat a Viure el que em vull en portar》@.@.@.
《Estimat a tu mateixa, sense esperar res de ningú. Qui no et vol sentir no t’escoltarà encara que crides fort. Qui et vol entendre t’entén fins i tot sense paraules. On menys busques, de vegades és on més trobes. Soc de les persones que li costa deixar anar, però quan solte, ja no hi ha marxa arrere després. Hem de saber fer el bé, encara que estem fins amb l’ànima destrossada. El temps sempre et mostrarà el que signifiques per a la gent que t’estima. El millor de ser sincer i dir les coses a la cara, és que disminueixen els somriures falsos. No importa els favors que faces, et jutjaran pels favors que no vas fer. Tingues present que el cos necessita descansar, la ment necessita pau, i el cor necessita alegria. Procura fer sempre, el que t’agradaria rebre. Tracta al teu somni sempre bé, potser no tens la vida que vas somiar, però pot ser tens la vida que altres estan somiant.》@.@.@.
《 Allà lluny es veu arribar el temps per tots els camins van passant de pressa en els passos ferms, o pausats, passen sense alegria en un camí ple d’anys sense complexos, però despertant un diluvi de pensaments per mostrar.
Tot passa tot arriba ni la distància pot parar aquest llarg caminar en un anar seré arribant on es pot en el seu caminar de vell, en les seues lents deambular sense parar.
Done la volta i mire el temps passar i tot va quedant enrere escric entre milers de vivències esperant el moment de despertar els sentiments, i poder tornar a començar un altra volta.》@.@.@.
《 No presumisques de la teua bellesa. Amb el temps ens desfigurem, serem arrugues i cabells blancs. Amb el temps, serem pell flàccida amb un caminar rar.
No presumisques dels títols universitaris… Algun dia, tots acabarem amb el mateix títol No presumisques dels teus èxits… Amb el temps, tots ens anem quedant sols.
No presumisques tampoc de tenir diners… Amb els anys, perden de valor.
No presumisques de la teua feina…
Algun dia, et reemplaçaran fàcilment.
No presumisques gaire l’intel·ligent que ets… Amb el temps, la teua memòria fallarà.
No presumisques dels teus vestits de marca…
Amb el temps, buscaràs roba còmoda sense mirar marques.
No presumisques del teu vehicle de luxe. Amb el temps faràs servir, cadires de rodes o bastó. No presumisques de la teua força física. Amb el temps necessitaràs suport fins i tot per caminar.
Amb el temps necessitaràs companyia per vestir-te, menjar, banyar-te i més. MILLOR ASSEGURA’T DE DEIXAR UN BON RECORD. A la teua família i la gent que t’estima》
《 A mal temps bona cara. • No hi ha mal que cent anys dure , ni cos que ho resistisca. • Més val dolent conegut, que bo per conéixer. • De tal pal, tal estella. • Camaró que s’adorm, se l’emporta la corrent. • Gos que lladra no mossega. • Home previngut, val per dos • Arbre que neix tort, mai s’adreça el seu tronc. • Més val ocell a la mà, que cent volant • Val més tard que mai. • On hi ha capità, no mana soldat • Cria corbs i et trauran els ulls. • Peix que s’adorm, se’l en porta el corrent. • Déu fa força, però mai ofega. • A mal temps, bona cara. • A qui matina, Déu l’ajuda. • A casa del ferrer, ganivet de fusta. • Mico veu, mico que fa • Candela al gerro fins que allargue el fons • Déu dona barba a qui no té cu xilla • Matar dos ocells d’un tret. • A panxa plena, cor content.》
《 Buscant aquell temps que no veiem i donant temps i sentint en veure discórrer els versos mentre mire caure la vesprada enmig dels meus records.
Esperant expectant per tornar a veure eixos bonics moments i pensant que mai moren els pensaments, ells roden com les hores mentre jo encara busque aquest temps abans que passe el temps.》@.@.@.
《 La companyia de la soledat deixa arribar idees algunes les puc plasmar en paper altres es queden suspeses, i altres comença a créixer i tenir vida.
Només una simple olor pot portar un record a la ment creant una història i
donant curs a una il·lusió.
Les lletres omplin els espais buscant en les paraules algun tema que em donen peu per escriure algun poema
El silenci de vegades ho cobreix tot, un carrer buit és trist no se sent el riure de nens ni les xafarderies de la gent en veures, carrers de ciment, Buits que amaguen les pors de la gent. Es desborden les idees
es tracen estratègies
callen els rumors
calla la raó, vivim de records sense poder trobar la solució.》
