LA PLUJA
《Cauen gotetes fines,
com perles del cel,
banyant la terra seca i tendra
amb un bes suau de fidelitat.
Els camps s’omplin d’aromes,
les fulles balla al vent,
la pluja pinta els dies
amb calma i sentiment.
L’aigua és música de somnis,
cançó dels cors sincers,
la pluja quan fa molta falta
és com la vida que torna a nàixer.》@.@ @
ROMÀNTICA TARDO
《En la càlida tardor,
les fulles cauen com cartes d’amor,
el vent les porta, amb l’aire, i van soltant.
Secrets de passió i amor.
Els camps es tinyen de bonics colors,
rojos i ocres que conviden a somiar,
amb la mira dels ulls descobrint paisatges
que encenen l’ànima sense parar.
Podem passejar amb la persona que estimem
baix la brisa, enllaçats de les mans,
és com viure una eterna carícia
que el camp cobreix de poesia i encant.
Perquè la tardor ens mostra el seu encant,
i ens trau un bonic somriure que estava amagat,
és com un refugi sagrat,
i en cada fulla que de l’arbre, cau
naix un “t’estime” que arriba al cor.》@.@.@.
《CARTA D’AMOR A LA PLUJA
Quan la pluja banya els vidres,
pense en silenci, on estarà la meua joventut
cada gota és un record
que viatja per al temps, al meu cor.
La tardor en fa sensible, i tendra,
les fulles dansen roges i daurades,
i jo pense en aquell temps de joventut
com les llums, enmig de la foscor.
Ay pluja dolça i infinita,
guardiana dels meus secrets,
en el teu cant suau retrobe la música
dels records, l’amor i la Joventut eterna.》@.@.@
MODES ÀNGELA
《 Després d’estar més de quaranta anys compartint tota la meua vida entre molts articles i teles confeccionades, somriures i també algun disgust, on cada peça no era només moda, sinó molts trossets d’il·lusions compartides en les meues clientes.
El provador tenia molts secrets guardats que jo alguns els sabia, i també les il·lusions dels meus clients, les perxes, parlaven exhibint els seus models de vestits, amb les seues formes i colors, i jo sempre darrere del taulell.
Sempre al costat de la caixa, sempre demostrant el meu afecte i comprensió, ajudant a vestir les il·lusions dels clients que en visitaven cada dia, que foren per a mi molt més que clients, van ser amics, i a voltes com la família.
Hui, mirant aquest trosset de periòdic de fa un temps, i pensant en aquells anys he sentit que cada dia que baix viure en aquell temps va ser un regal, i que aquell racó de Simat i la moda va ser també un racó de felicitat.
Perquè allò que realment vaig oferir no van ser vestits ni camises d’home, sinó també confiança, comprensió, proximitat, i abraçades càlides d’un tracte humà, que estava dins de mi i que mai podré oblidar.》@.@.@.
GUARDIANS DE LA MAR
《 Encara que el cel es pinte de gris,
i l’arena es quede buida i calla,
allí continuen , ferms i atents,
els guardians de la mar, amb l’ànima alça.Encara que el vent colpeja, la pluja castiga,
però el seu deure mai s’apaga;
vetlen per vides, cuiden la vora,
I la seua passió mai es doblega.No esperen aplaudiments, ni busquen glòria,
la seua força és noble, la entrega pura,
protegeixen destins, escriuen històries, que els an pasat amb coratge seré i fe segura.Que la mar els honre amb el seu cant etern,
i el sol els premie amb el seu resplendor;
perquè fins i tot en dies incerts,
ells sempre ens guarden amb gran valor.》@.@.@.
《QUAN LA MENT ÉS EL REFUGI.
La ment és el meu refugi quant estic trista o nerviosa.
És el lloc on trobe pau, i consol és la connexió amb el més enllà que no coneixia.
Lament sa convertit amb el meu santuari interior, és un espai sagra i
Refugi de les tempestes que menvia la vida.
Allí, trobe la calma, i la pau que necessita.
És un lloc on puc pensar el que està bé o mal, puc pensar amb,
els meus valors les meues creences, he il·lusions.
En aquest refugi de la ment també trobe moltes voltes la força per enfrontar els desafius que em porta la vida i la inspiració per poder guiar i prendre decisions que ompliguen la meua Vida.》@.@.@.
LES FULLES SON ,COM LA VIDA
《Les fulles dels arbres tendres, es comparen com els xiquets quan comencen ha jugat, i riure
asta amb l’aire, és cua estan estrenant un món per a ells.
La fulla forta és com els jóvens quan comencen a somiar, en bonics moments i van descobrint noves il·lusions i sorpreses que els porta la vida.
La fulla vella, ja UA passat tot, i ara és tota saviesa que conta mentre va fent-se d’orada com els cabells que comencen a caure, i a la terra cauen.
Perquè els arbres i la vida són com un nou cicle que tot torna a repetir-se, perquè com la vida de les persones, les fulles tornen a dansar un altra volta, i així eternament.》@.@.@.
EL QUE HABITA EN MI
《Perdudes en el meu interior hi ha estrelles daurades I grises que van navegant per al meu cos.
Són com ones de vida que van guiant-me i teixint els meus dies, amb il·lusions anhels i alguna absència perduda.
Continue caminant entre les ones del mar i en pujar les marees, comencen a eixir les caracoles que van botant d’alegria en la seua vida fugaç.
I jo encara vull continuar en aquest complicat món tot habitat, però la meua ànima en cobreix alleujant el meu dolor que vol amagar.
Però jo continue volent estar en aquesta vida, i continue volant cap al cel, amb els meus versos escrits, de pensaments oblidats. Però sempre en tendresa i pau.》@.@.@
REFEXIÓNS DE VIDA
《Sabem que jan, persones de moltes formes i maneres de pensar.
Estan les persones que saben, i que saben, que elles saben… Són, sàvies,!!!, consulta’ls.!!!
Estan les persones que saben, i creuen que no saben. Ajuda-les, a què no obliden que saben…
Estan els que no saben, i saben que no saben. Ensenya’ls a saber…
Estan els que volen saber i no troben a ningú, que els ensenya. Ajuda’ls que troben qui puga ensenyar-los…
Jan persones que no saben i fan com si saberen, dient que ho saben.
Eixos són els ximples, eixos són els que fan pena… DIENT QUE SABEN SENSE SABER.》@.@.@.
QUAN CREMEN LES MUNTANYES
《 El vent ajuda i encén,
les flames ballen sense mesura, però em forçà, els camps ploren amb fum,
mentres el cel va fent-se negre.
Els pins es cremen de dolor,
els animals fugen del seu entorn, i la terra, ferida i exhausta, crida
demanat aigua, i vida.
Però darrere del foc naix l’esperança,
mans valentes, cors units, bombers,
i veïns en somnis que no poden deixar morir.
La natura i els records. i quan arribe la pluja, és quan el silenci torne al bosc,
i brotarà de nou la verdor,i tornaran els animals,
perquè la vida sempre resisteix,
i l’amor per la nostra terra
és més forta que qualsevol incendi.》@.@.@.