《EN SILENCIO
《ESPERANZA
A veces el dolor no puede verse ,
como podemos ver
la luz que insiste en que la miremos
aunque el alma no sabe bien por qué.
Hay días que el silencio pesa mucho,
que hasta recordar duele, y también el respirar,
y otros, días en cambio, vemos hasta el encanto que nos vuelve a levantar.
Somos eso, unas veces pedazos y otras somos fuerza , para que nuestro corazón aprende a resistir,
Porque la vida no descansa, y nosotros continuaremos siempre
buscando nuestra esperanza.》
PENSAMENTS
《 Les hores passen lentes quan ets jove, i molt ràpides quan ja passes dels cinquanta.
Però cada dia encara eixirà el sol.
Els ànims, jan, dies que estan alts, com el sol i la lluna
Són les coses que ens dona força cada dia i que arriben fins a l’ànima.
No m’agrada el vent.
Però si la calma que deixa quan desapareix.
També m’agraden els dies de pluja.
Que m’omplin de tranquil·litat, i temps.
M’agraden les coses senzilles.
Despertar a l’alba i veure un bonic dia,
Alçar-me en força en el cor content,
Travessar eixos camins que ens porta el dia.
A qui anomenem vida,
Amor, passió, felicitat, poesia, totes eixes coses, que ens acompanya pel camí de la vida》
@.@.@.
NUEVAS AMISTADES
AMICS LECTORS
《De TIK TOK d’ànima tendra i cor gran,
les vostres opinions sempre arriben dins del meu cor,
és perquè el meu cor sempre té la porta oberta.
I a voltes les llàgrimes d’emoció no són tristor,
són quan l’ànima es desborda quan alguna
cosa li toca el cor, i és un bonic vers el qual ha
fet vibrar eixe raconet tan profund de dins de
mi i és el regal més gran que pot rebre una amiga.
Que escriu per a tots vosaltres.
No deixeu mai de sentir i dir-me allò que penseu
amb eixa sinceritat que em demostreu,
perquè qui plora d’emoció és perquè sap
rebre i estimar sense mesura.
Gràcies per deixar-me
entrar en el vostre cor a través de les meues lletres.》@.@.@.
HEM DE SER POSITIUS.
AGRAÏDA.
《 Sempre estaré agraïda a la gent que li agrada llegir-me,
gràcies a amics, de cor gran, per animar-me a continuar escrivint.
Les paraules escrites només són ponts, per poder arribar i entendre.
Però qui compliu de vida sou tots vosaltres els que em llegiu.
Quan em digueu alguna cosa, per animar-me i poder tornar a escriure,
gràcies hi ha vosaltres, a voltes ric, i altres plore, però això em fa pensar i somiar amb un altre poema.
Però així estic, amics de lectura, amb el cor a punt i la ploma amb les mans.》@.@.@.
CUANDO EL DÍA PESA
Café Mogorttini
PENSAMENTS
《Quan arriba eixa llum suau d’un capvespre i arriba en forta i sentiment.
Fa vindre les lletres en forma d’un poema
que no té amo ni frontera, arriba en silencis compartits
i arriba en paraules que abracen el cor.
Parlen del temps.
D’eixe rellotge tossut
que ens roba hores, però no pot endur-se
el que estem sentint.
Parle d’eixos dies grisos,
quan l’ànima pesa
i d’aquell fil daurat
que sempre troba el cor
per cosir l’esperança.
Amics meus, perquè vosaltres sabeu llegir i escoltar
fins i tot, asta el que no dic,
És per vosaltres aquest vers senzill agarreu-lo com una flor silvestre,
sense luxe, perquè està escrit per a tots vosaltres.》@.@.@.
QUAN LA TERRA PARLA
《La Terra no és només pols i pedra, ni un mapa pintat de blau i verd, és un cor antic que batega baix dels nostres passos.
Respira en els boscos, sospira en el vent, plora en mars ferits quan l’home oblida que és el seu fill.
En el seu ventre anem nàixer i morint tots, sense banderes, ni noms, només pell, només plor, només en ganes de viure bé.
Som llavors que ens reproduïm i caminen, som mans que poden curar o mans que poden ferir la mateixa terra que ens sosté.
La Terra ens parla en silenci, en la pluja que cau pacient, en la muntanya ferma, en el sol que ix sense demanar res.
I encara així… Ens continua regalant collites, ens continua oferint calor.
Tant de bo (tindrem) que aprenguem a mirar-la com es mira una mare, amb respecte, amb tendresa, amb gratitud eterna.
Perquè mentre ella gire en el cel, hi haurà esperança. I mentre nosaltres l’estimem, hi haurà futur.》@.@.@