《Si passes ignorant la teua l’edat, no envelliràs fins al teu últim viatge.
Personalment, jo no pense en l’edat que tinc, estic només pense en el fet que estic viva.
No deixes que la tristesa del passat, ni la por del futur, et faran malbé l’alegria del present.
La vida cal aprendre a viure-la.
Hi ha persones que estan tancades a casa sense eixir, en molt de temps.
Crec que tots voldríem poder arribar a vis aulos, m’agradaria poder aplegar, ja viureu aquesta bonica experiència
Continuaré actuant com Si encara no tingués els anys que tinc, perquè l’edat si pots passar d’ella seràs més feliç i t’acostumes a viure millor la vida.》
《 LA tardor m’atrapa entre fulles de colors marrons i grogues que van caient entre la seua melancolía tornant records que abracen el cor.
Què tens octubre?
Em pregunte. T’emportes els meus dies i continue mirant el rellotge i el temps va esgotant sense adonar-me’n conte.
Que hi ha al meu cap que s’allunya i es queda absent, de records, que no volen quedar en l’oblit, i tornen de colp i volta, però a poc a poc t’ornaran a quedar una altra volta en l’oblit de la vida.》
《 Una altra nit més pero la son no ma companya, es converteix la nit en un etern martiri, són grans els pensaments omplint aquest moment de somnis.
Una nit més pensant en nostàlgia i silencis del llenguatge nocturna entre les ombres que veig mixa adormida.
Ací estic en el llit en aquest anar i tornar d’idees somnàmbules que es manifesten entre les hores del son i la meua realitat.
Una altra nit més que és eterna i la imaginació no para fent ronda i celebrant
la inquietud que marquen les hores mentre descobrisc que totes les posicions en el llit són bones per somiar.》@.@.@.
《 A voltes mirant el cel, veig com brillen les estrelles quan palpiten en força, crec que saben que estem miren-les. Els meus ulls, sempre busquen l’estrella més gran i la que més brilla, en ella puc recordar, aquelles persones que se n’anaren per sempre, que estimava, perquè quan les mire sempre pense en elles. Quart els núvols tapen les estrelles, i comença, la pluja, la lluna riu, perquè sap que els camps, sempre estan preparats per a rebre les gotes d’aquella pluja que el temps ens regala. Les persones quan estem en vida, som com estrelles tenim llum, però quan ens apaguem Eu fem per sempre, causant, dolors en l’ànima i en el cor, és un dolor etern, que les estrelles, ni el temps no coneixen, perquè el dolor nostre són sentiments, que portem dins, i quan desapareguem, també desapareix el nostre brilló, per sempre 》@.@.@.
《 Sempre que vaig de viatge també solc omplir les maletes de molta il·lusió, molt d’amor propi, que mescle amb paciència fortalesa i comprensió.
Solc convidar-me a fer passejades, a ballar, a prendre’m un café, a llegir un llibre i gaudir la meua soledat, m’invite a ser jo mateixa. I quan pense a tornar, done gràcies al senyor per regalar-me aquests bonics dies de pau i descans.
Mirar enrere, no està en els meus plans, allò que es queda, s’oblida, allò que es deixa anar, es mor.
Desitge a tots un bon, viatge, dones i homes que són lliures i saben organitzar-se i viure la seua vida.
Que tingueu un bonic viatge dones i hòmens som lliures, i hem d’aprendre a caminar a poc a poc per poder contemplar aquest bonic viatge que es diu vida.》@.@.@
《Una altra nit més pero la son no ma companya, es converteix la nit en un etern martiri, són grans els pensaments omplint aquest moment de somnis.
Una nit més pensant en nostàlgia i silencis del llenguatge nocturna entre les ombres que veig mixa adormida.
Ací estic en el llit en aquest anar i tornar d’idees somnàmbules que es manifesten entre les hores del son i la meua realitat.
Una altra nit més que és eterna i la imaginació no para fent ronda i celebrant
la inquietud que marquen les hores mentre descobrisc que totes les posicions en el llit són bones per somiar.》@.@.@.
《 Que tots tenim un avui per viure i gaudir. Fes el que de debò et faça estar bé. No et preocupes per ximpleries o problemes que no es puguen solucionar perquè és temps perdut. Viu cada circumstància, cada prova, i aprén. La vida és un ensenyament diari. (Passar-ho bé) en el teu caminar. Ningú no surt viu d’aquesta vida. A la vida estem sols, no pots condicionar la teua felicitat als altres, has de pensar en tu primer sempre. Per construir la teua felicitat. Viu de tal manera que res siga en va. Gaudeix al màxim cada instant… Dona sempre el millor de tu, perquè quan mires enrere… Pots dir, ha valgut la pena.》
《 El matí em sorprèn entre dubtes i en eixe moment envenen noves ganes da sumir el desafío d’una nova aventura i torne a començar el nou dia amb il·lusió i força.
De vegades cansa la idea de caminar per camins inexistents on et porta el pensament on reina la quietud i només pots mirar cap endavant.
De vegades veig cavalls galopant entre rutes sense sentit fugint del destí en mons de soledat però ells segueixen sempre igual el seu bonic cavalcar.
No amage la tristesa de veure passar el temps on ell va canviant i jo també el meu pensar, mentre vaig els meus somnis navegant i em fan la vida més suportable》@.@.@.
《 Sempre, s’aprén amb cada lliçó de vida- Vaig aprendre- Que no sempre el que abraça sent el teu cor. Que pocs són els que escolten i molts els que parlen. Que no sempre el que va al teu costat, camina al teu pas Que sent desiguales algunes vegades es coincideix amb la mateixa situació. Que l’amistat poques voltes te la trobes. Que el silenci no sempre atorga. Que la lògica poques vegades té lògica. Que res és el que sembla i que de la humanitat desconeixem moltes coses.》@.@.@.
