《 Beneïda, joventut que només agarrats de la mà ja ens portava a navegar en un món de fantasia.

Quan pense en el mar, tanque els ulls, recordant la joventut, i m’òmplic tota d’emoció. I apleguen asta a mi aquells perfums que em porten records de joventut, i entre les ones escolte veus i risses que encara estan en els records, d’aquells diumenges de platja en les amigues, quan estàvem tot el dia de cara a eixe sol que anava cremant i no ens adonàvem ni conter.
Sempre que pense en el mar, entre en una altra època, i un altre món tan diferent, que no sembla en res aquest temps.
El mar m’ompli els sentits d’un blau de tendresa, i la innocència, que navega entre l’espuma de les ones d’aquell temps passat, com una embarcació, que entra cap endins, sense por ni pensar a naufragar 》@.@.@.

《 En cada persona hi ha coses que ningú veu ni pot conéixer, si ella no vol.
Sacrificis que ningú sap ni sabrà, cicatrius que ningú ha vist nia curat. Hi ha dolor i sentiments que mai sortiran ni ningú podrà jutjar, Perquè ningú pot plorar les llàgrimes d’una altra persona, ni sofrir el seu mateix dolor.
Així és l’àvida de dura, de vegades haguérem de tindre por, de tindre el futur d’algú en les nostres mans, Així, que tractem de viure cada segon de la nostra vida, estimant mos a nosaltres mateixos, com ningú ens pot estimar, i aprenguem d’una vega a saber tractar a la nostra ment, i el nostre cos, per poder estar contens de nosaltres mateixos.@.@.@.

《 Que importa l’hora que siga.
Per poder pensar que encara estem vius, que arribat la matina, i encara estic ací per continuar amb els meus somnis eterns.

Que importa l’hora que siga.
Quan sabem que estem vius i que estem en el joc del temps que es fa present en aquest món. On a voltes estem descontents

Que importa l’hora que siga.
Com tampoc importa la distància per a moltes coses en la vida, que encara es poden aconseguir en ganes sort i en molta fe.

Que importa l’hora que siga,
Quan pensem en positiu i podem omplen la vida de candor per poder ser feliç i poder omplir la nostra vida d’amor i, coses positives 》

@.@.@.

《 Quan vols de veritat. Comprens que qualsevol circumstància estàs al lloc correcte, en l’hora correcta i en el moment exacte.
Aleshores puc relaxar-me, i veig que això té un nom. Es diu. AUTOESTIMA.
Quan vols de veritat, deixes que la teua vida siga diferent, i comences a acceptar, tot el que esperes que contribuïsca al teu creixement.
Això es diu MADURESA. Quan m’estime de veritat. Comences a alliberar-te de tot el que no és salut. Com situacions i qualsevol cosa que m’empenta cap avall. Al principi la meua raó li deia. Egoisme, però avui sé que es diu AMOR A UN MATEIX. I quan m’estime de veritat. Deixaré de voler tindre sempre la raó. Estic descobrint que això es diu HUMILITAT. Quan m’estime de veritat. Desistiré de voler reviure el passat i NO preocupar-me per res, ara em mantinc en el present que és on està la vida, és ui, VIU, i gaudeix aquest moment està vegada, això es diu PLENITUD. Quan m’estime de veritat, comprendré que la meua ment pot defraudar a turmentar i també fer-me feliç, des que el baix posar al servei del meu cor, perquè és, una valuosa alia i això es diu SABER VIURE. No hem de tindre por de qüestionar-nos, i afrontar els fets. Fins als planetes xoquen, i d’aquest caos naix un nou dia, que ens deixa una cansada nit per poder descansar nosaltres 》@.@.@.

《 Li va caure l’ànima a terra, quan el seu amor la va deixar, i a l’infern va anar aquell l’àngel, que ella tant va somiar.
Els seus ulls de tristesa s’han tancat. I des de llavors els núvols, no han plorat.
Li va caure l’ànima, entre, gots i ampolles de vi. I els seus sentiments borratxos caminaven pels camins.
La nena de vermells llavis, la cara es vol llavar, Ha tancat el seu passat ja no es vol més pintar.
Li va caure l’ànima, a la mar, va ser un dia tan trist, i no pot, deixar de plorar.
Va caure la seua ànima de sobte, i ella molt mala se sent, perquè està patint les nits, d’una forma diferent.
Li va caure l’ànima, i ara seguir vol, però quan torna a intentar-ho, una altra vegada, ella no pot.
Sent un buit interior, perquè fa dies que sap, que mai no tornarà, aquell amor.
Li va caure l’ànima d’una forma molt cruel, i de la seua vida va marxar, aquella bonica forma, que tenia de voler 》

@.@.@.

《 Es va perdre, en els reflexos d’uns bonics cabells, en la puresa d’unes fines mans, i d’una dolça, i fresca mira.
Es va perdre, pels camins de l’alegria, on les hores es transformen en fantasies, des de la màgia que acompanya les il·lusions
Es va perdre, pel camí que afecta els pensaments, on el perfum quan entra atropella els desitjos impossibles, de no poder tornar a la joventut
Es va perdre, pel camí dels sentiments on el cor, viu entre poesia, baix una pluja de versos, on pareix que tornes de viure altra vega, en noves il·lusions 》@.@.@.

《 sempre serà més bonic veure una somriure, que un mar de llàgrimes.

NO plores per al que has perdut, lluita per allò que tens.

NO plores per allò que sa mort, lluita per allò que ha nascut en tu.
NO plores per al que seny anat, lluita per qui està en tu.
No plores per qui t’odia, lluita per qui t’estima.
NO plores per al passat, lluita per al teu present.
NO plores per al sofriment, lluita per la teua felicitat.
Tantes coses boniques que té la vida, hem de saber buscar-les sempre, res és impossible de solucionar, lluitem i avancem, Siquem feliços, només tenim nosaltres la solució, la vida és molt curta. Omplim de coses boniques i positivàs. Aprenem a somriure sempre, serà millor i més positiu》

@.@.@.

《 Regale aquest somni que vaig tindre, perquè just quan em vaig despertar, en algú vaig pensar.

Recordeu, quan comenceu a llegir, podeu confondre’s, però no passa res, perquè tot pot ser un mal entés.

Hi ha línies que sonen algunes paraules un poc rares. ¿Serà perquè estan mal expressades?

Aquest poema que he somiat és una mica trist, aparentment, perquè mescla, l’alegria, d’un dolent temps.

Regale aquest poema per disminuir una mica les tres, estic confosa en vida, perquè quan ten anares, ni respirar em deixaves.

Tot i que ja no mene recorde, et regale el meu somni fet poesia, però no voldria que tornares, ni un sol dia.

Però no t’oblides perquè, serà el primer, i l’últim, que el regale, no m’agrada recordar, perquè em vaig adonar, que preferisc no veure’t més, que tornar a recordar.

El, regale aquest somni, feta poesia. És honest, “com tu” És tranquil, “com jo” i sense sentit com també fórem, és dos 》

@.@.@.

《 En aquest món sempre jaurà gent, sense consciència.
Qui es deixa humiliar Humilien i l’altre de vegades encara està orgullós. I s’enalteix,
Qui està de respectar el respecten, encara que de vegades no puga evitar.
Però arriba la nit, molts d’ells solen pensar el que han fet.
Qui el va humiliar
Comença a plorar
I qui el va exalçar
També plora
Perquè el vas deixar humiliar.
Tots plorem pel que està mal fet.
Però el que no hem de fer mai és deixar que ningú ens puga humiliar de cap de les maneres》@.@.@.

《 Estima’t tot el que puges, et mereixes ser feliç. És bonic, estimar, enamorat cada dia de tu mateix.
Que les teues bogeries, no es puguen, comparar en res, ni el teu riure, ni les coses que as pogut fer abans.
Ni en eixos viatges que as fet, en allò que ton divertit i as ballat, ni la música que as gaudit, ni amb la literatura que as llegit, amb la família, amb els amics.
Que les teues il·lusions siguen, el millor, com un bonic, miracle de veritat.
Que pugues, i aprengues que la felicitat és el regal més bonic que pugues fer-te, tu mateix.
Estimant cada dia com si fos el penúltim de la teua VIDA.
No, t’oblides cada dia, tindre per a tu, una bonica i forta abrasada.
Mai et sentiràs, defrauda ni enganya per tu, perquè, el podran voler molt, però mai et voldríem com el vols i t’estimes tu.》
@.@.@.