《HAY MOMENTOS QUE PIDEN CAFÉ
《EN SILENCIO
《ESPERANZA
A veces el dolor no puede verse ,
como podemos ver
la luz que insiste en que la miremos
aunque el alma no sabe bien por qué.
Hay días que el silencio pesa mucho,
que hasta recordar duele, y también el respirar,
y otros, días en cambio, vemos hasta el encanto que nos vuelve a levantar.
Somos eso, unas veces pedazos y otras somos fuerza , para que nuestro corazón aprende a resistir,
Porque la vida no descansa, y nosotros continuaremos siempre
buscando nuestra esperanza.》
PENSAMENTS
《 Les hores passen lentes quan ets jove, i molt ràpides quan ja passes dels cinquanta.
Però cada dia encara eixirà el sol.
Els ànims, jan, dies que estan alts, com el sol i la lluna
Són les coses que ens dona força cada dia i que arriben fins a l’ànima.
No m’agrada el vent.
Però si la calma que deixa quan desapareix.
També m’agraden els dies de pluja.
Que m’omplin de tranquil·litat, i temps.
M’agraden les coses senzilles.
Despertar a l’alba i veure un bonic dia,
Alçar-me en força en el cor content,
Travessar eixos camins que ens porta el dia.
A qui anomenem vida,
Amor, passió, felicitat, poesia, totes eixes coses, que ens acompanya pel camí de la vida》
@.@.@.
NUEVAS AMISTADES
AMICS LECTORS
《De TIK TOK d’ànima tendra i cor gran,
les vostres opinions sempre arriben dins del meu cor,
és perquè el meu cor sempre té la porta oberta.
I a voltes les llàgrimes d’emoció no són tristor,
són quan l’ànima es desborda quan alguna
cosa li toca el cor, i és un bonic vers el qual ha
fet vibrar eixe raconet tan profund de dins de
mi i és el regal més gran que pot rebre una amiga.
Que escriu per a tots vosaltres.
No deixeu mai de sentir i dir-me allò que penseu
amb eixa sinceritat que em demostreu,
perquè qui plora d’emoció és perquè sap
rebre i estimar sense mesura.
Gràcies per deixar-me
entrar en el vostre cor a través de les meues lletres.》@.@.@.
HEM DE SER POSITIUS.
AGRAÏDA.
《 Sempre estaré agraïda a la gent que li agrada llegir-me,
gràcies a amics, de cor gran, per animar-me a continuar escrivint.
Les paraules escrites només són ponts, per poder arribar i entendre.
Però qui compliu de vida sou tots vosaltres els que em llegiu.
Quan em digueu alguna cosa, per animar-me i poder tornar a escriure,
gràcies hi ha vosaltres, a voltes ric, i altres plore, però això em fa pensar i somiar amb un altre poema.
Però així estic, amics de lectura, amb el cor a punt i la ploma amb les mans.》@.@.@.
CUANDO EL DÍA PESA
Café Mogorttini
PENSAMENTS
《Quan arriba eixa llum suau d’un capvespre i arriba en forta i sentiment.
Fa vindre les lletres en forma d’un poema
que no té amo ni frontera, arriba en silencis compartits
i arriba en paraules que abracen el cor.
Parlen del temps.
D’eixe rellotge tossut
que ens roba hores, però no pot endur-se
el que estem sentint.
Parle d’eixos dies grisos,
quan l’ànima pesa
i d’aquell fil daurat
que sempre troba el cor
per cosir l’esperança.
Amics meus, perquè vosaltres sabeu llegir i escoltar
fins i tot, asta el que no dic,
És per vosaltres aquest vers senzill agarreu-lo com una flor silvestre,
sense luxe, perquè està escrit per a tots vosaltres.》@.@.@.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.