《 La vida de vegades s’assembla a una partida d’escacs, que passa quan guanyen la partida, ho quart l’estem perdent. A voltes ens veiem acorralats per la sort. Aleshores deixem els problemes endarrere.

Però el xoc no para, segueix la partida, i una altra vegada, es complica. Però encara no és el final. Queden encara molts passos per fer, abans que acabe aquesta partida, i veiem que encara queden molt per jugar.

Quan estem guanyant, estem satisfets i contents, però res és per sempre i…… PUUUUF….. Unaltra caiguda, però que sort, encara queda molt de joc, però va tot tan de pressa, que pot ser que en un moment, tot pot canviar en el meu favor …
Així què aprenguem i guanyem sempre, l’última partida a la nostra vida》@.@.@.

《 Jan pintors que saben pintar asta els sumits. Altres san atrevit a pintar les pors sense adonar-se ni el que estan fent.

Ja quite la sort i la saviesa, de saber pintar il·lusions i esperança, que a vegades tanta falta ens fa per a poder viure.

El que pinta les pors. Són com dibuixos animats que et porten a llocs que existeixen només en la imaginació dels somiats. Considerant que en la nostra imaginació no tot és bonic, també hi ha escenaris amenaçadors, de terror en algunes pintures. Però la més difícil i bonica pintura de totes és aquell que sap pintar la poesia. Des d’eixe moment que ja gent, que mirant un quatre. S’emociona i sent, asta el més profund d’ànima. Això és com llegir o veure poesia en la pintura. Eixa és la que ens transporta, a mons fantàstics i a països on només van els que saben llegir tota mena de pintura Son persones on predomina alegria, la imaginació, I la part bonica de la vida Les que fan que eixes obres d’art, siguen tan apreciades per als col·leccionistes de les galeries de tot el món》

@.@.@.

《 Hi ha persones civilitzades que confonen els rellotges amb el temps,
també confonen a la natura amb la targeta de crèdit.
Però el món en la seua vitalitat, Si queix burlant-se de qualsevol classificació. i està més enllà de qualsevol explicació, perquè el món mai es queda quiet.
I la naturalesa es conserva, prospera i es realitza, amb molt d’esforç, i dedicació.
També nosaltres, els que som fills de la natura i el món.
Som el que som, i alhora també som el que solem fem, per poder canviar algun dia el que som.
Com deia un sabí, l’educador, que va morir aprenent.

SOM TOT EL QUE EM CAMINAT》

@.@.@.

《Et regale aquest somni que vaig escriure, perquè just quan em vaig despertar, en tu vach pensar

Recorda, quan comences a llegir, pots confondre’t, no passa res, perquè tot va sorgir del no-res.

Hi ha línies que sonen algunes paraules deshonestes. ¿ serà perquè estan, mal, compreses?

Aquest poema que he somiat és una cosa trista, aparentment, perquè mescla el dolor, que em va causar, el teu amor ausent.

Et regale aquest poema per disminuir una mica la nostra amistad. Estic mort en vida. Perquè quan ten anares, la respiració em parares.

Tot i que et recorde, et regale el meu somni fet poesia, però no et demane que tornes, ni un sol día.

Et regale el meu somni, i encara que entre les fulles dels meus llibres estás, sempre serás una sombra del fracas.

Tel regale, però no t’oblides perquè serà l’últim que escric, no vull buscar-te perquè em vaig adonar que preferisc perdre’t, que tornar a plorar.

Et regale el meu somni, fet poema, És honest “com tú “És tranquil “com jó” i sense sentit “tal com fórem nosaltres dos 》

@.@.@.

《 Està nit, té vist passar, pel camí dels meus somnis.
Estava mig adormida i tu, no ta donares compte que jo et mirava, però en el meu somni, inconscient encara, et vaig conéixer. Et vaig veure trist caminant sol, sense rumb.
Quan en el meu somni, vas despertar, em digueres, que volies portar-me al cel per escriure el meu nom, en la més gran i bonica estrella del firmament. Jo, et CONTESTI.
Anirem, on les lletres, es tornen estrelles, les paraules, es fan amor, i els nostres cors, sempre seran part, de totes aquelles meravelles, que ens regala l’univers.
Ara, ma graderia besar-te, perquè així s’il·luminaria aquesta fosca nit sense lluna.
Però a la fi, sempre pense el mateix, que ens adonem, que tot l’amor que rebem, és aquell mateix amor que donem 》@.@.@.

《 És important, cuidar el què fem, i la forma de fer les coses, Valora, molt, tot el que tens al teu voltant,
Ja que saber entendre, la vida, a voltes ens envia reptes, Un dia estem dalt i un altre som bai, L’equilibri dels nostres actes, serà la balança, que ens ensenya a valorar i tindré assegura la confiança, en nosaltres mateix. La potència que tenim dins de nosaltres, és indestructible quan decidim lluitar per a un bon objectiu. Sempre ens poden assignar i aconseguir, somnis i metes per a poder millorar la nostra imatge de vida, res nia impossible. Sigues honest amb tu mateix, i perseverant. El de més, ve a soles, no hi ha res fàcil, però perseverant, tard o prompte Triomfaràs en el teu esforç i la teua constància.》@.@.@.

《 D’un bon día, a voltes per una ximplesa és convertir en un mal dia.

Mai podrem ser feliços si no sabem controlar els sentiments.

A voltes es trenca el dia per consevol cosa.

A voltes per una paraula mal dita, d’un familiar.

Per haver tingut un error en el treball.

A voltes per una ratlla en un cotxe nou.

Per un resultat que no esperàvem.

Per una taca, en el vestit. O una corbata mal col·locà.

Per tantes tonteries, que si eu pensarem bé riuríem. Mai podrem ser feliços, si som víctimes de les emocions. Esclaus d’alguna passió. O presoners de ximples esperances, impossibles d’aconseguir.

Així que deixem eixes tonterías. I comença a viure de debò. No és que tenim que viure la vida. Perquè la vida és tot, i no és res. La vida hem de viure-la a ella mateixa, ens agrade o no. Millor dit, estem preparats o no, es tem 》

@.@.@.

《Hi ha moltes classes de saber qui sap, la muller o l’home que coneixes, i saps que saben,

Consulta’ls, ells són savis, i no ho saben.

L’home o dona que saben, però no saben, que saben. Ajuda’ls sempre, perquè no tinguen que oblidar mai el que saben.

Si coneixes agent, que saps, que no saben, ensenya’ls, perquè aprenguen. I no estiguen sense saber.

L’home, o dona, que no sap, sinó que fingeixen saber, és que són ximples. Evita’ls. Ells no és van, a donar ni conté.

《 Molts potser encara se’n recordaran del CINEMA SIMAT. Un lloc emblemàtic on ens hem reunit la gent de Simat molts anys. Quedara ja per a sempre com història de la gent del poble. Aquells anys en què els diumenges a la vesprada es veia una cola de gent molt gran per poder entrar al cine. I si algun diumenge plovia, ja no Hera soles la cola per poder entrar, era que no cabien en les butaques i havien de posar cadires per als cantons. Però sempre ens quedara el record que tenim guardats en els nostres cors. D’aquell temps tan bonic i irrepetible. Que ara en distancia encara enyorem…

Gràssia Gramibur)
El seu record, en aquell temps. La meua Huíla ens donava uns “pese tetes” per a llepolies i allà que anàvem els quatre a veure la peli. Després, a somniar amb totes aquelles històries. El bonic, potser, la sensació que teníem de ser més grans, més independents, majors… El que no sabíem és que en aquells temps, uns xiquets pel Carrer estava protegit pels cent ulls que els vigilaven… O vigilats, pel “pardalet-que-m‘ ha-dit….“ ( que era igual de xivato), i per ell, calia Fer les coses bé. Que bonica època, i que bonic un Lloc tan entranyable, màgic, un bàlsam els diumenges d’hivern: estàvem entre amics, calentets mentre fora plovia, eixíem amb la imaginació disparada i tan proper de casa que encara Hi havia unes estonetes per a jugar al Carrer.》@ @.@ .

《 Mai dones per fet que demà sortirà el sol. Mai un t’estime, pot ser per sempre. Mai unes Gràcies están de més, ni tampoc un ho sent. Caure, a vegades és necessari, alçar-se és l’única opció. No has d’oblidar mai qui va estar amb tu. i acceptar si decideix marxar. No busques culpables, perquè el pots quedar sempre amb el passat. Tampoc et culpes, només aprén. Els problemes no et passen a tu, sinó que són per a tu. Així que la pregunta no és el perquè… Si no, perquè… Reconéixer el problema no és esperar, sinó pensar i dir la solució. Encara que ageres perdut, no perques mai la lliçó.

Si poguérem deixar d’actuar, seríem lliures i més feliços 》@.@.@.