《 Les dones som “Quasi” perfectes. Podem estar vestides sense cap roba, només amb uns guants negres, i un ram de roses, i estar afavorides. Podem utilitzar tota classe de colors sense cap mena de complex. Podem utilitzar, qualsevol color, verd, rosa, blau, groc. Barrejar tots i estar guapes. Podem utilitzar vestit, brusa, faldilla, Bikini, llaços, flors. Sense cap de complex, i estar elegants. Al mateix temps podem estar criant els fills i portar una casa sense cap problema. Si anem en un Vaixell i aquest s’està enfonsant. Els fills i nosaltres tenim prioritat en salvar-nos i ser alliberats els primers, Sabem fer tot el que ens proposem. Però amb tacons alts si cal. I com diu la gallina gran!¡¡ L’home serà molt gall, però les que ponen els ous sempre serem nosaltres, les GALLINES 》

Publicat el 16 de juny 2016 per Àngela. @.@.@.

《 Quan estic trista, ve la soledat abrasar-me, per a poder omplir eixe buit que tinc, quan ja no puc, ni aguantar-me.

També Jan dies que estic despista i perduda, tan sols busque l’afecte d’una amiga, que em parle, i sàpiga consolar-me.

Eixos dies que la soledat, acompanya el meu camí, és com estar en un lloc, buit i trist a lora, aquesta soledat i la nit, no em deixa ni arribar al llit.

Dibuixe la tristesa, en mi mateixa, caminant per aquest intens mar, on la vida que he passat, ja fa un tems, que mà oblidant.

Tinc somiats, que són bonisc, estic rient, i la lluna al meu costat, vol pentinar-me els cabells, però el que està fent és recordame, el tems.

A la nit, a voltes em desperte, espanta, quan he tingut un mal somni, i en eixa foscor, quan escolte el meu cor, és tan real, que tinc molta por.》@.@.@.

《Que aquest, nou any 2021. Ens puga reparar tot el mal que ans ha fet 2020.Mai hem d’oblidar els detalls, els xicotets moments, xicotets instants que omplen de felicitat la nostra vida. Ells són els que fan gran, el nostre cor, i el nostre somriure, quan els tornem a recordar!!

Mai ens oblidem del dia quan estiga ennuvolat, però tampoc oblidem les boniques hores de sol. Oblida’t d’aquell temps que ens derrotaren, però no oblidem les victòries que has guanyat després. No ens Oblidem dels errors que ara no podem canviar, però tampoc oblidem les lliçons que hem aprés. Oblida’t de les penes i desgràcies que has tingut, Però no oblidem d’aquelles alegries que hem viscut i mai oblidarem. Oblida’t d’aquells dies quan estàs soles, però no t’oblides dels amics i els somriures que has rebut. Oblida’t dels plans que no van sortir bé, però no t’oblides sempre de tenir un somni, per poder tornar a començar de nou, Quan la vida et presente mil raons per plorar, demostra-li que tens més de mil i una raons per les quals somriure!!! Mai podrem oblidar els mals moments que en passant en aquest difícil any que s’acaba.
Rebem en il·lusió aquest jove any que ens ve carregat de coses bones i positives
UN BON ANY PER ATOT EL Món.》@.@.@.

《 Deixa sempre el camí desallotjat i lliure pels que venen darrere o apleguen tard, camina sempre recte i ben anat, encara que baixes per darrere.
Bellesa i terror, sempre estan per davant, però mai van junts.
Cap pensament, ni sentiment, poden ser definitius per sempre.
No el pares mai per ningú, agafat sempre de la mà del ser volgut i et sentiràs més segur i confortat.
Deixa que tot baixa, per al seu camí normal, perquè cap pensament, ni sentiment, pot ser definitius per sempre.
Només ens convertim en el que som, a partir del menyspreu total i profund, d’allò que altres pensen de nosaltres.
La fortuna sa parta algunes voltes dels valents. I altres voltes avassalla i persegueix als
covards.
Però val més ser valent i estar pensant sempre en positiu. I que allò que la vida ens envie. Vinga com vinga hem de rebre sempre en els braços oberts》@.@.@.

《 Aquest va ser uns dels últims vestits de disfressa que ens vàrem cosir. I fou un dels més elegants que ens hem posat….. Els cosirem i triarem el tema per recordar els anys de joventut dels nostres pares… (EL TEMS DEL CHARLESTÓN) Com podeu veure també tenen molta faena, però ens lluirem.
Després d’un bon sopar en casa dels amics, Rosa, i Antonio … Ens vestirem i sen n’anàrem a la font gran a prendre un gelat en el bar del meu germà, Lluís.
Ens divertirem molt en la revetla. Vingué la fabulosa orquestra de £!(Montecarlo). Ballaren tota la nit… Ací temen aquell record que sempre podrem recordar en aquestes divertides fotos 》

@.@.@.

《 M’agradaria poder tornar, on mai vaig estar. Visitar una altra vegada, el que mai vaig visitar. Fer una altra vegada, el que mai he pogut fer.

Tornar altra volta a aquesta meravellosa platja, la que mai he visitat.

Tornaria, aquells llocs que mai vaig poder estar.

Em sent milionària de viatges, i records que mai vaig poder realitzar, tinc guardats tots aquests meravellosos somnis que mai vaig tindre, els tinc tancats, a la maleta dels meus records, que només jo tinc la clau, perquè no han estat mai vius, ni presents en cap lloc.
Només jo, puc veure’ls i recordar, quan mire l’horitzó dels meus somnis, és a dir, quan torne a somiar i estiga adormida.
Diuen que som, el que, lleixi‘m, el que hem viscut, viatjat, menjat, etc.
Així, sols puc ser, un bonic somiat., que pot ser algun dia es faça, una realitat.》

@.@.@.

《 Les primeres celebracions de la festa de sant Cristòfol se celebraven per tot l’alt. És el patró i sant dels motoristes. Els festers ens proposaren a la quadrilla “Canó” per a ser festeres, triant com a festera major a la nostra amiga, Amparo Selva. I les amigues fórem les dames d’honor… Fou molt divertit. Processos en carrosses, misses i cercaviles. Desfiles, i xocs per als carrers per als motoristes, i sempre acompanyant els actes, la reina i les d’ames d’honor. Fórem les primeres i no en feren altra ja mes com la nostra festa, va ser un honor poder representar la festa de Sant Cristòfol al nostre poble … SIMAT DE LA VALLDIGNA.》@. @.@.

《1999… Isqué, un autobús per anar a una manifestació a Madrid.Vingué a arreplegat gent de, Benifairó. Tavernes, i Simat de la Valldigna. S’ompli l’autobús. Hi cap Madrid. Per defensar l’agricultura. Sobretot per el mal que estan fent en els llauradors.

Que en aquell tems, també estáva per terra. No té valor, la terra les taronges ni el treball dels llauradors. Va ser la primera manifestació i l’última que he anat, fou molt pesat i molt trist. Encara Que els madrilenys ens animaves. Ens donaven animes. Va ser una mala experiència. Parlarem en un periodista, i ens va dir si volíem parlar en la cadena ser, i cap d’ells va voler parlar, i em va tocar parlar ami, eu tinc gravat en un casset, això va ser una experiència que mai havia fet, ni faré mai més. Passarem per davant d’una administració de loteria, Comprarem un número de loteria i ens tornaren els diners》

@.@.@.

《 En l’any 1999, ens diem ( peña cañón) vam decidir participar en el ball de les disfresses d’aquell any.
En el tema. ,”MOLEN RUS” de París recordant els seus anys d’orats,
Així començarem un mes abans a preparar i cosir els vestits per a les disfressades. Ens lluirem en el treball, ja que férem uns vestits preciosos.
Aplega el dia, i engalanarem un tractor en un dibuix del ,”m’olen rus” i tot el que corresponia a essa època francesa.
La “peña cañón” com en diem aleshores, ja vesties i arreglades per a la revetlla.
Correguérem el poble, en el tractor i nosaltres dalt, asta aplegarem al punt d’encontre
que era com sempre en la font gran, allí començaren a desfilar tots els participants,
però en diferència fórem les millors disfràsies. Un Fotògraf de Gandia es feren fotos i alguns ens gravaren,
Però la casa del poble no va reconéixer la faena que havíem fet.
Primer ens quedarem una mica despagades, però quan vàrem veure que nosaltres ,vàrem eixir al sendemà en el periòdic, ens sentirem més que contentes, perquè només vàrem eixir nosaltres, i ningú mes.》

@.@.@.

《 Les ferides són com brases
que cremen, causant dolor,
en l’ànima i en el cor

És com un dolor etern,
no coneix el temps,
perquè l’amor i el dolor
són purs sentiments.

Que mai se solen morir, però
es porten tant en dins,
que solen, durar més, del
que dura, el nostre propi temps》

@.@.@.