LA VERITAT ESTÀ AMB EL COR.
《És allò que de vegades calla en silenci el cor, és la veritat que viu amb més intensitat,
i d’aquesta forma l’ànima va aprenent sense arribar a pronunciar-se.
Només escolta el que li diu el cor perquè sempre té la raó.
i és quan comencem a poder veure les coses, i pensar amb claredat.
Perquè no hi ha òrgan més sincer ni més clar que el que està al nostre interior, el COR.
i saber escoltar-lo com fa la nostra ànima no té preu ni condició, no és difícil entendre-ho
si sabem en quin moment podem fer-ho》@.@.@.

ÀNGEL COSÍ I AMIC TOTA LA VIDA.
Acomiadem hui a un amic de tota la vida i cosí.
Des de xiquets, ja compartírem el camí per anar a l’escola,
en alegries, genolls pelats, la vida començava en un bol,
ja érem a dolessen en un “anem” ens hem fet grans, tot passa massa ràpid
no ens adonem ni temps d’assimilar-lo,
Fórem, cosins i amic de quadrilla, companys
de viatges, de pasqües al sol, de festes llargues,
de sopars sense hora en què l’amistat era tota la taula sencera.
Començares a tindre xicota a l’amiga Lluïsa i jo el mateix
temps també tenia amic al meu home Agustí.
Hem caminat junts fins ara,
Tenim molts records que no s’esborren,
perquè el que es viu amb el cor no mor, només canvia de lloc.
Hui el diem adéu amb llàgrimes, però també amb un somriure agraït,
per haver-te tingut amb la vida ha sigut un regal immens.
Descansa en pau
Àngel, amic estimat, continua fent
festa allà on estigués.
Ací, entre nosaltres, sempre tindràs cadira, copa i record.

VOLGUDA ROSA
Hui el temps s’ha parat un instant
per dir el teu nom en veu baixa. Rosseta.
Amiga de viatges compartits,
de rialles que omplien els camins, de la barraca on féiem
la paella cada diumenge, fetes amb calma i amistat.
Amb aquella taula redona sempre quedarà el teu lloc,
i en cada baralla de cartes que jugàvem, ha quedat el teu gest,
i el teu riure que mai s’apagava.
Jugàvem a cartes sense mirar el rellotge,
com si aquell temps fora etern,
no pensàvem que aquells dies tan bonics també s’acabarien
Rosa, no te n’has anat del tot.
Estaràs sempre que anomenem aquells bonics viatges
que férem en aquell temps tots junts hòmens i dones,
aquelles paelles que compartírem i aquelles sobre taula,
després quan jugàvem‘«A CARTES» sempre estaràs.
En aquells bonics record amb les amigues que hui el plorem, però que
demà el recordaren somrient.
Descansa en pau, amiga estimada.
Ací el continuarem recordant, anomenant,
estimant-te, guardant-te per sempre.
Amb el lloc més bonic de la nostra memòria. 🌹

《EN PLUJA O SENSE PLUJA
Diuen que ni el fred ni l’aigua, i encara que el cel plora, els Reis d’Orient mai sol vida dels xiquets.
La nit dels Reis Mags, encara que la pluja porte silenci i no isca la gent de casa.
No ni aura cap núvol que apague la màgia ni la il·lusió, ni gota de pluja que faça ombra, perquè els Reis Mags coneixen camins de paciència i de fe, i encara que no hi haga carrossa, dilluns arribaran.
Arriben amb un bonic somriure.
Amb una abraçada càlida.
Amb un regal menut o gran d’una emoció sincera.
Perquè la màgia dels MAGS no depèn del temps ni d’un núvol,
perquè la vertadera cavalcada desfila dins del cor dels pares.
Així que poseu les sabates, al balcó i ompliu-les de somnis i esperança, que amb pluja o amb estrelles els Reis mai no ens fallaran mai.》@.@.@.

PRIMER DIA DE L’ANY

El primer dia de l’any arriba sense fer soroll, perquè molts estan encara en el llit.
Entra de puntetes, com si no volguera molestar als que encara dormen.
Porta un sol tímid a les butxaques, i un rellotge que comença a bategar de nou.
No promet miracles, però ofereix el seu temps, que és una forma d’esperança.
És un dia per a perdonar-nos a poc a poc, i per a ajudar els que sant queda dret,
per a saber estar en silenci per donar suport els qui continuen amb el nostre cor.
L’any nou no demana presses, només veritat en els nostres passos,
continuar amb les mans obertes, i tenir el coratge de continuar amb il·lusions.
Que aquest primer dia ens abrace sense preguntes, ens regale calma,
i ens recorde que mentre tenim llum a l’ànima,
sempre podrem veure les coses clares en.
aquest jove any que ens obri portes i possibilitats.》@.@.@.

《 LA LLUM DEL NOSTRE INTERIOR
Dins del nostre interior hi ha una llum que calla, que no crida ni enlluerna, simplement espera.
S’encén quan es cansa del patiment i es torna cansament.
I l’ànima decideix deixar anar la càrrega que ja s’ha fet vell.
Es pot perdonar, però no és fàcil d’esborrar les ferides ni canviant el passat.
Es pot netejar el camí per continuar caminant, sense obstacles.
Qui sap perdonar diuen que es torna més lleuger, i deixa que la seua llum torne a guiar els seus passos cap al camí encertat, perquè la llum que ens acompanya il·lumina i guia la nostra vida.》@.@.@.