EL VIATGE QUE NO NECESSITA MAPA.

《 La vida és un viatge que no necessita mapa, passa molt ràpida és com un bufit que s’escapa entre els dits i va deixant senyals que no es veuen, perquè són güelles invisibles en l’ànima i en el cor.
A voltes la vida brilla com el sol en estiu, altres voltes es torna fosc com la nit i el silenci.
En la vida hem de saber caure i poder alçar-nos de nou, hem de saber perdre i tornar a guanyar.
La vida no la podem entendre perquè no porta instruccions, però si sabem i hem d’agrair sempre, perquè en cada instant podem veure el miracle de poder estar encara vius i poder recórrer aquest bonic viatge encara que no porte instruccions.》@.@.@

NO M’OBLIDEU

《Recordeu-me quan el vent vos desperte els records de l’ànima, quan la tardor es pinte de colors daurats que tant m’agradaven.
Recordeu-me quan estigueu en silenci i les nits siguen llargues, quan el rellotge no tinga pressa i el cor reclame paraules.
Guardeu el meu nom entre els vostres somnis, allà on res no s’apaga, i la lluna encara posa el cap per la finestra de l’ànima.
No m’oblideu encara que el temps haja esborrat alguna cosa de la meua cara.
Perquè un dia vaig ser alegria com sou vosaltres, vaig ser vent quan va fer falta, la meua boca sana rist en vosaltres, i si em recordeu, feu-ho amb tendresa, i sense nostàlgia.
No m’oblideu, només això demane, com qui guarda una esperança, com una flor al mig del fred.
M’agradaria ser com un sospir que mai acaba.》@.@.@.

ELS SECRETS DE LA LLUNA《 La lluna és feliç mirant les il·lusions dels enamorats, ella és feliç quan arreplega aquells petons que es van perdre, en les nits de lluna plena, perquè alguns enamorats somien que la lluna els pot ajudar amb aquell somni que habita amb els seus cors.
La lluna guarda secrets dels enamorats quan expliquen el seu amor la nit de lluna plena, ells no saben com mostrar al món l’amor que els envolta, perquè alguns no entenen el llenguatge d’alguns enamorats, per això busquen les nits de lluna plena per dir-se que es volen, i ella amb la seua llum els abriga i els guia perquè aquell bonic amor els puga durar fins a l’eternitat.
Si la lluna parlara, tot allò que sap i ha vist ens quedaríem sorpresos perquè tot aquell amor que es va prometre baix de la lluna, sempre podran recordar-lo en mirar el somriure d’una bonica lluna plena.》@.@.@.

《LA Nit DE LA DANSA DELS RECORDS
Aquesta és la nit on brillen
les llums de la memòria,
els que estimem no se’n van may,
viuen en la nostra història. Amb flors i amb murmuris,
amb calaveres i cançons,
teixim ponts d’amor
entre ànimes i cors que encara estem ací.No hi ha adeu, sinó records i encontre,
en la dansa dels morts,
que la vida és un llaç etern,
que mai podrà trencar el temps.Que aquesta nit ens porte pau
i que el record ens abracen
Tot el temps que es tem separats
Amb tendresa i amor .》@.@.@

《L’ÀNIMA I EL COR
L’ànima no mor, és com un far que no s’apaga mai,
que va enviant m’ensages al pensament
quan el cos està en calma,
L’ànima no para may de penar, fins i tot encara que estigues enmig del silenci de la mar.
Però el cor encara que un dia tindrà un final, és sensible i supera a l’ànima en força, i bondat, perquè el cor no deixa passar res, tot vol analitza ro, itot passat per ell.
Perquè el cor porta sempre els ramals de la vida, és l’amo de l’amor, per això hem de cuidar-lo encara que no vulgues escoltar-lo ell sempre té la raó.》@.@.@.

《 SOMRIU QUÈ EL DIA T’ESPERA
Que hui et somriga, asta l’ànima,
encara que el cel estiga gris,
que el sol no calfe massa
i el vent et diga ací estic.
Que una flor s’incline en veure’t,
que un bonic record et faça riure,
que la vida, el faça valenta.
Perquè dins de tu hi ha una llum
que cap ombra podrà apagar-la,
perquè som el perfum, d’un miracle d’amor sense final.
I encara que la pena et toque,
deixa-la passar, com les ones de l’amar
que sempre tornen
a besar la mateixa vora del mar.
Somriu, que el dia t’espera, amb flors pels camins,
què el teu cor porte la primavera, fins i tot encara que ploga》@.@.@..

《 LES ARRELS I LES ALES
Quan naix un fill, la vida es veu més clara, i brolla l’amor com millor l’aigua.
Però hem de procurar que les seues arrels siguen, sanes i fontes.
Fortes, perquè cresca amb pau dins du n’ànima sincera.
Arrels que el lliguen a la terra mare,
A la família, als records i a la terra que han nascut.
Que el vent no l’arranque ni el temps l’aparte dels seus, que sàpiga sempre d’on ve i qui és.
Però també cal donar-li unes ales fines, lleugeres, i lliures, com l’alba en volar, perquè alce els somnis, travesse camins, i aprenga, a estimar, sense dubtar.
Arrels sanes i fortes. Ales per partir si fan falta.
Dos regals d’amor de pares, que el faran florir amb el llarg de la veu vida.》@.@.@.

《El COS VA QUEDANT SENSE RES
Amb el pas del temps anem perdent coses del cos, que abans teníem.
També van apagant-se i fent-se vella la memòria.
Els cabells van caent a part també de fer-se blans.
També es torna pel temps més dèbil.
El cos va perdent força i bellesa.
Els peuses fan torpes i van deformant-se.
Vas perdent força i allò que abans no costava d’alçar en l’edat quasi no podem.
Aquest temps ni s’assemblen a l’ahir, i a voltes vols dir alguna cosa i no te’n recordes de les paraules exactes.
La fragilitat del cos va perdent-se a poc a poc, i també va desapareixent.
En la pell ixen taques, però el més mal escuant se’n va el brill i la textura amb la nostra fràgil pell.
Mentre a voltes, veig figures sense rostre, que no puc saber qui són, però el cor em recorda que no hem de preocupar-nos per res, perquè tot acaba, en un efímer record.》@.@.@.