quedaran esquerdes, tristesa, i molt dolor, en recordar aquelles persones, que se’n s’emporta aquest maleït virus. Sempre quedaran les cicatrius del record, i les ferides que va deixar el fet de patir en aquests dies incerts, de confinament. Avui pense en la primera sortida, em vaig trobar molt rara. Vaig veure molts ulls que no coneixia, de sobte una jove em saluda. Era la meua veïna Maria, quina emoció, quina alegria. De lluny ens saludem i ens acomiadem. Vaig tornar aviat a casa. Vull pensar que ja ha passat el pitjor.
Vull a deixar córrer el meu torrent d’emocions, i poder exterioritzar els meus riures per on siga que traguen el cap, ja no vull més temps d’angoixa, ni negativitat. Pense que tot tornarà a tenir brillantor, i transparència. Vull entrar un altre cop, a la meua boira plena d’emocions, sense pors, que puguen apagar la nítida d’aquests moments, sé que encara ens queda consciència i dolor. La gent de vegades no dubta a fer qualsevol cosa, per absurda que siga, per evitar enfrontar-se a la trista realitat. U no pot tornar-se il·luminat, imaginant figures de llum, si no sent conscient que hi ha la foscor. Quan vaja sortint el sol cada dia. El veuré amb una altra expectativa, escoltaré amb més alegria el cant dels ocells.I quan torne a veure aquests raigs de sol, que entebeeixen la meua habitació. Pensaré, que on hi ha llum es respira pau i amor, i on hi ha amor hi ha el Déu que ens abrigue cada dia a tots 》
《 En el dolç silenci de l’habitació Tantes vegades estic desperta enyorat aquells dies passats Només es sent el tic tac del vell rellotge, segueix sentint al meu costat eixa soledat que tantes vegades he buscat, i ara que estem a soles en eixes nits fredes Em sembla ara un gran suplici … Ara em sembla un poble sense vida. En mirar per les finestres on veia vida, ara veig un silenci de mort, Veig un poble buit. Com una ombra nefasta Totes les portes tancades; el poble, moribund tancat dins les cases, Està el món de virus infectat. Ja pànic i està tot paralitzat. Estem vivint l’horror de la soledat i de mort, Tot és trist pel voltant. Tornaran les rialles i el soroll en els carrers. Tornarà la pau tan anhelada Però mai tornaran persones que se n’anaren sense ells voler, ni tornaran aquelles hores perdudes, Encara que un dia oblidarem tot aquest GRAN TRAUMA》@.@.@.
《 Pel camí del temps, viatgen els meus records carregats de nostàlgia, tristeses, i alegries fantasioses, barrejats amb realitats sòrdides i genials. En el transcurs d’aquests viatges els meus ulls es fonen amb l’horitzó canvien-se de blau cel i vermell, mentre un sol lluminós, treu el cap, elevant-se cap a l’atmosfera celeste. Aleshores descobrisc que els àngels surten prompte a escombrar els núvols de cel, i només el vol d’algunes aus migratòries interromp la passivitat de l’ambient. M’arriben rellampecs de dubtes, volent evitar l’oblit precoç per alguna raó. Segueixen vagant pel cosmos de la meua ment, i en algun racó, reconeixen la realitat, i en un acte de màgia, s’atura el viatge en el seu temps intangible i feroç, esfumant-se de la meua memòria i torne a sentir que estic atrapada en aquest escenari que de vegades em sufoca. Va acabar el viatge … Van acabar els meus records … Va acabar la meua il·lusió … He tocat terra, en els meus records … Però torna una altra vegada la nostàlgia a la meua ment》@.@.@.
《 Si Algun dia em recordes, és perquè alguna marca vaig deixar en la teua vida. Si penses en escriurem, no ho faces, Perquè el que ens va separar van ser les lletres. Pots trucar-me en la teua ment quan vulgues. Pense que mai ens oblidarem. Estic segura que en aquesta vida o en l’altra ens trobarem de nou, i ens reconeixerem a l’instant. Pots parlar-me quan ho necessites. Quan el meu rostre s’estiga esborrant de la teua ment, em podràs tornar a veure, i també podràs escoltar la meua veu, quan necessites que parlem, Busca en el teu cor. Jo sempre estic i estaré a prop teu, mentre el món s’està tornant boig cada dia. Aquí li importa?!! A mi no!! Mentre jo visca en tu, i en els teus records, crec que no estarà tot perdut, encara hi haurà una xicoteta esperança. Si algun dia busques i vols veurem, tu saps on trobar-me, recorda, que jo m’oculte en els llibres i estic entre les seues pàgines, si algun dia tu em recordes, busca en aquest lloc. Que sol, tu i jo sabem 》@.@.@.
《 Escriu cada dia de la teua vida encara que no sàpigues com fer-ho.
Aguaita a les biblioteques encara que siguen dies tristos amb molta pluja
Puja piles de llibres encara que no tingués escales per poder pujar-los
Gasta tots els perfums que pugues, i després utilitza’ls com barret en les bogeries del teu cap.
Enamora’t cada dia de la teua vida, encara que siga d’alguna cosa insignificant. Durant els propers 365. Dies i amb aquest amor, ensenya a tothom, que tu sols pots reconstrueix el món En què VIVIM.》@.@.@.
《 Així em trobava jo … Amb el meu COS com si fos un manicomi, sense espai per a una bogeria més, allunyat dels amics i la gent, ple d’incerteses. Però va arribar ella, i sense demanar-li-… Em va oferir un somriure i novament va començar a créixer en mi una dependència, aquell dia vam parlar de res, però sol la seua presència … Em va fer sentir de tot. Els seus ulls que a més de contemplar-me, fins a les meues pors, també en bellesa, a mi em tremolava, fins a les cames.I així. Vaig començar a estimar-la, i en aquell instant vaig anar ficant en la seua persona, per saber tot d’ella, per aturar-me en poder conéixer i llavors ho vaig entendre de pressa, que sempre hi haurà moltes persones amb qui estar, però amb qui i poder viure i poder ser, només poques i d’una manera boja, em vaig quedar amb ella que, amb el pas dels dies, em va mostrar el seu amor, la seua passió, em va mostrar, la seua essència.I de tant de l’enamorament, baix perdre la covardia que portava dins de mi feia molt de tems 》@.@.@.
《 Vaig somiar amb un somriure que mai vaig veure. !!
Amb uns ulls que mai em van mirar.
Amb algú, que mai a existir.
Éso sí, va ser el meu somni preferit, semblava, tan real.
Em và captivar la seva mirada,
que sense mirar-me, em transmetien ganes de conèixer.
Mai sabré que vam ser?
Una il·lusió?
Una fantasia?
Un Somni?
Em va captivar, ni que fos un somni.
Va ser el somni d’una primavera llunyana i absent.
Encara que no tan distant.
El Vaig somiar sense conèixer-lo.
Tot i així, el meu cor va ser seu.
No més seu, que és la meva vida, perquè sense ella, no ho hagués pogut somiar.
Però si el recordo molt més, que als meus somnis.
Ets, el meu confident, i l’amo dels meus somnis.
Saps com sóc, sense tractar-me.
Aquells petons, llunyans, i els meus tan a prop meu.
Tu, tan lluny, i jo tan a prop.
Et vaig buscar com la flor busca el sol, i l’aigua, cada matí.
Entre somnis, t’escolti dir que em extrañaves.
Però, tu ja sabies que jo també t’estranyi. Sempre et recordaré, a la llum de la lluna, a la riba d’aquell mar invisible, entre pètals de roses sense color ni perfume.
Sempre que vegi una alba, et recordaré entre versos.
Perquè nosaltres, sempre estarem units per ESEO fil invisible, on caminen les nostres ànimes 》@.@.@.
《 Sempre serà bonic veure un somriure, i no un mar de llàgrimes.
NO ploris pel que has perdut, lluita pel que tens.
NO ploris pel que ha mort, lluita pel que ha nascut en tu.
NO plores pel qual es va anar, lluita per qui està amb tu.
No ploris per qui et odia, lluita per qui t’estima.
NO ploris pel passat, lluita pel teu present.
NO ploris pel sofriment, lluita per la teva felicitat.
Tantes coses boniques que té la vida, hem de saber buscar-les, sempre s’aprèn, res és impossible de solucionar, segueix la lluita avança i sigues feliç, només tenim una vida, i és molt curta. Omple la teva vida de coses boniques i positivas.aprende a somriure serà molt més bonica la teva VIDA 》@.@.@.
《 Sentir-nos estimats és una cosa que ens agrada a tots sense importar l’edat o el gènere que tinguem, és alguna cosa indispensable en les nostres vides. L’amor d’un home podrà ser reemplaçat però mai, tirat com si fos una cosa sense importància. En algun moment algú pot causar atracció en un instant, perquè l’amor és un sentiment que ens fa creure en la vida mateixa, pot ser que ens toque algú millor o pitjor, és incert com també canvien ho pot ser el clima. Que aquesta per a aquells que segueixen junts, tot i tenir més d’una decepció. Però estimar a una bona amiga sempre serà irreemplaçable perquè les amigues som com una armadura dissenyada especialment per a nosaltres, és com si el nostre cor tingueren una clau, màgica, i especial per tancar-lo.
Quan es perd una amiga és com perdre una mica de tu, que vas guardant en el teu cor i que mai oblidarem, Perquè una amiga és inoblidable i encara que no la veiem cada dia sabem que estarà amb nosaltres sempre que la necessiten, perquè ella, està en la nostra ment, i en el nostre cor. Encara que els nostres ulls no la poden veure cada dia 》
