《 Les coses no van sortir com esperàvem, en lloc de curar les nostres ferides, vam fer una esquerda més gran al nostre cor, per fi va arribar el moment, hem d’aprendre a renunciar perquè per més que vulguem tot no sé pot aconseguir (estimada ombra) alguna gent ens va desil·lusionar, no va resultar ser com esperàvem, si us plau ‘deixem de lluitar, molts no pensen de la mateixa manera, sé que estàs trist, i m’afecta a mi. Què esperem? Si hi ha gent que no ens ha vist mai ni ens veuran mai!!, no hem de plorar, a ningú li importa el nostre plor, ha arribat el moment de ser lliures, encara que et pregunte. ¿Sabries caminar al sol sense mi? (Estimada ombra) deixem de buscar a la gent que ens va fer fora de la seua vida sense motiu, de vegades vam tenir lluites intenses increïbles, encara que sempre hem pogut oblidar. Gràcies per ajudar-me a ser forta i transporta-me (estimada ombra) el món per a nosaltres s’ha tornat invisible, però tu sempre seràs la meua inseparable companya meua lleial ombra per on vaja, ha apreciat la teua voluntat i estime i la mania que tens de voler ajudar-me. (Estimada ombra) hem patit juntes i ningú ens podrà separar mai perquè tu i jo morirem juntes 》
《 Estic dins de la foscor. Serà que estic, sense rumb de després d’aquella llum, que no puc veure, mentre batega el meu cor com si estigués sense vida? O només estic amb els meus pensaments, que estan en mi, com una simple rima absurda, plena de sentiments foscos.! De vegades em veig com una rosa sense pètals!!!
Serà només una metàfora als meus pensaments, a la meua rima, que cada vegada es tornen més tristos, perquè de vegades percep la vida amb tristesa, i melancolia. !! O és perquè els meus ulls no deixen de plorar fredes i tristes llàgrimes, en aquestes fosques nits, que de vegades em diuen i s’acosten fins a tal grau, que m’estremeix com si estigués veient un cel ple d’estrelles sense llum, però pense que també estan tristos com jo, com ploren els meus ulls, per tantes injustícies que veuen passar, i no m’atrevisc de comentar》
2. Xina va guanyar esta guerra mundial sense disparar ni un míssil.
3. Vladimir Putin va ser un visionari.
4. Sabem que lo dolent a vegades fa bo pel planeta.
5. Que el personal de salut, val molt més que un futbolista.
6. Que el petroli no val res, en una societat sense consum.
7. Que la prevenció salva més vides, d’actuar, en últim moment.
8. Que els nens ocupen un lloc privilegiat per la natura.
9.hem vist que la mort no distingeix raça ni estrat social.
10. Que el treballador ara valorarà més el seu treball
11.sabem que el país no estava preparat per a una pandèmia.
12.Alguns éssers humans an demostrant ser oportunistes, sense importar-los la posició econòmica o social, a l’apujar el preu de les coses bàsiques i necessàries.
13. Que els nens d’ara, els agrada més, jugar per internet i vídeo xocs.
14. Les xarxes socials ens han acostat per les coses bones, però també són un mitjà ideal per crear caos.
15. Que el pagès juga un paper molt important en la societat, acostanse gairebé, a el personal de salut.
16. Sabem que el planeta, es regenerara millor sense alguns humans.
17. Que els humans som el veritable VIRUS del planeta.
18. Ja sabem que senten els animals en els zoològics.
19. Hara. apreciem més les abraçades i tertúlies en tot el món
20. En aquest temps les plantes, els animals, i l’atmosfera, han començat a recuperar el seu espai.Esperem com poder recuperar la nostra enyorada i desitxada VIDA 》@.@ @.
《 Les dones som “Quasi” perfectes. Podem estar vestides sense cap roba, només amb uns guants negres d’encaix, i un ram de roses, i estar afavorides . Podem utilitzar tota classe de colors sense cap mena de pudor. Podem utilitzar, qualsevol color verd rosa, blau, groc. Barrejar tots i estar guapes. Podem utilitzar vestit, brusa, faldilla, biquinis, llaços, flors. Sense cap de complex, i estar elegants.Al mateix temps podem estar criant els fills i portar una casa sense cap problema. Si anem en un Vaixell i aquest s’està enfonsant. Els fills i nosaltres tenim prioritat en salvar-nos i ser alliberats els primers
Sabem fer tot el que ens proposem. Però amb tacons alts si cal.I com diu la gallina gran. L’home serà molt gall, però les que ponguen els ous sempre serem nosaltres, les GALLINES 》
Publicat el 16 de juny 2016 per Àngela
《 Hola amants de, relats, vivències.i poesia. Així sóc, en aquests moments de la meua vida, sensible, alegre, somiadora,I constant. M’agrada estimar i saber què m’estimen .
M’encanten les flors, els ocells, els estels, el mar, i sobretot estime la vida.
Escriure s’ha convertit en el meu antídot, contra l’avorriment. M’agrada sentir-me viva, i també avivar les coses que m’omplen, com és el temps els meus amics i la il·lusió. En aquests dies tan tristos de confinament, que estem passant tots. Em resulta molt difícil obrir el meu cor.i poder escriure amb alegria. Necessite pensar, i veure, les belleses naturals que ens ofereix la vida. A hores d’ara amb tanta incertesa, és impossible, pensar en algo bonic. M’agrada veure el mar, les estrelles, una bonica flor, són la raó, que m’acosten a escriure, per a mi, i qui vulguen gaudir-lo. Voldria saber fer màgia, per a poder conjugar les lletres quan passen per la meua ment, i així i poder formar les més grans i boniques històries del món. per la meua satisfacsio i del q em llegeix. Gràcies per als vostres comentaris. I sobretot, gràcies per estar en aquests moments difícils, que tant els necessite. Ànims, i molta esperança per a tots》@.@.@.
《 En els nostres cors sempre quedara, tristesa, i molt de dolor, en recordar aquelles persones, que sa emportat aquest maligne virus. Sempre quedaran les cicatrius de les, ferides que va deixar. En eixos dies incerts, de confinament. Ui ha sigut la meua primera sortida, i l’he trobat molt estrany. Vaig veure molts ulls que no coneixia, de sobte una jove al sa el braç. Era la meua veïna Maria, quina emoció, quina alegria. De lluny ens saludarem i ens direm adéu. Vaig tornar aviat a casa. Vull pensar que ja ha passat el pitjor. Vull deixar córrer el meu torrent d’emocions, i poder exterioritzar els meus riures per on siga que traguen el cap, ja no vull més temps d’angoixa, ni negativitat. Pense que tot tornarà a tenir brillantor, i transparència. Vull entrar un altre colp, dins la meua boira d’emocions, sense pors que puguen apagar la nitidesa de cada moment, per als que encara ens queda consciència i dolor. La gent de vegades no dubta a fer qualsevol cosa, per absurda que siga, per evitar enfrontar-se a la trista realitat. Un no pot tornar-se il·luminat, imaginant figures de llum, sinó sent conscient, que existeix la foscor.I quan el sol isca cada dia amb una altra expectativa, escoltaré amb més alegria el cant dels ocells.I quan torne a veure aquests raigs de sol, que entebeeixen la meua habitació. Pensaré, que on hi ha llum, es respira pau i amor, i on hi ha amor hi ha el Déu que ens abriga sempre a tots 》@.@.@ .
《 Si penses que estic amb tu. Per la teua bellesa. Per als teus bonics ulls. Per la teua bonica boca.I aquesta mirada provocadora. Si penses que sempre et porte en el meu pensament, i passen les hores, els dies, i les setmanes, i no aconseguisc oblidar-te. Si creus que la tendresa de les teues paraules, o del teu cos quan m’abraces fan que pense en tu, en aquestes dies, per estar en tu i abrasar-te.
Deixem dir-te amb un somriure de burla, que això és només la meitat del perquè et pertanc.
És perquè tu, has aconseguit tocar el meu cor i la meua ànima en el mateix temps, quan em vas acceptar amb tots els meus defectes.I plorant et vaig explicar, de la meua fragilitat i el perquè de les meues llàgrimes, i així tu eixugares el meu plor i jo tape el teu, amb la meua veritat, i la promesa de fer-te la meua dona, quan aconseguira tindré la teua ànima, i no el teu cos, i així va ser, d’aquesta manera, i ara esperem junts l’alba cada dia, per reafirmar el nostre amor sincer. Ara apartar-me de tu, no puc, esmes no vull. Si és possible si marxares portam amb tu, o permet-me portar-te amb mi Perquè si hi ha l’eternitat o un altre món, jo desitge estar sempre., AMB TU, AMB TU, I AMB TU 》@. @.@ .
《 És d’una gran declaració d’amor per a la nostra, i única “VIDA” és el nostre tresor més apreciat la vida és un lleu sospir en l’eternitat. És la fortalesa de la nostra existència. Agraïsc cada dia el fet de poder sentir que estic amb “VIDA”. Estime la meua vida i la respecte a cada vegada més, perquè cada dia descobrisc el valor que té poder estar amb els que estime, i vull. Quant em despulle cada nit per anar al llit done gràcies, al més poderós, per haver pogut gaudir un cop més, d’un altre dia, per cada segon que passa i el meu cor continue bategant. Gràcies “VIDA” per mantenir-me amb tota està il·lusió, que em regales cada matí i, per poder ser com sóc. Tinc el cor ple d’afecte, per tu la meua ‘VIDA’‘t’estime amb aquest amor, que ens regala el temps, el temps que hem estat juntes, t’estime a tu amb tota està grandesa i humilitat. “VIDA”. Mai tindràs fi, ni en poesia ni en vers. Amb un punt i coma; et dic fins a sempre. Tarda molt a abandonar-me, et necessite “VIDA”. Perquè ets el tresor més gran que tenim. La nostra “VIDA”》 @.@.@ .
《 El que tenim cert, és el present.
El demà potser un món completament diferent i nou. El temps va esborrant moltes coses, però hi ha altres capritxoses que no es deixen esborrar. Per això, hem de tenir sempre la ment i les mans ocupades i pensar que res ens farà mal, perquè res és per sempre.
Homes i dones no són culpables d’allò que ens està passant no som nosaltres, és aquest maligne virus letal i capritxós. Que ens ha buscat,
PERO gràcies a la dedicació i força dels Sanitaris que ens fan sentir més protegits i més relaxats del Covid- 19. Esperem que aquest virus ens deixe.I poder tornar a viure i oblidar aquest mal somni, que tant de mam ens esta fent.
No s’aprén només tenint fé. També s’aprén qüestionant, desafiant, examinant i recordant algunes de les vivències que em passat en la nostra vida, foren bones o males experièncien》@.@.@.
