《 No esperes res de ningú, esperar, sempre et farà patir. Els problemes no són eterns, algun dia veuràs, que sempre tenen solució. L’únic que no té solució, ni es resol, és la mort. La vida és curta, per això, estima, sigues favorable i procura ser feliç sempre que pugues. Viu intensament i recorda. Abans de parlar. Escolta! Abans d’escriure. Pensa! Abans de criticar. Examina’t. Abans d’ofendre. Escolta el que sent el teu cor. Abans de pregar. Ho sentim! Abans de gastar. Guanya i guarda! Abans de rendir-te. Intenta aixecar-te, tantes vegades com calga 》@.@.@.
《Sí les hores de la teua vida estigueren comptades. Que faries? A mi m’agradaria poder veure una bonica alba asta al final. Si les hores de la meua vida depengueren de les emocions que el meu cor sent, confessaria, que sempre has estat tu. Deixaria la por enrere, i donaria pas als somriures. Brillaria com mai he brillat. Si sabés que són els meus últims dies, i pogués triar, tres desitjos. Demanaria a la lluna que mà abrigués amb la seua llum eterna, per omplir-me de calor i esperança en la meua altra vida. Li Pregaré a les flors que no deixaren mai d’obrir els seus pètals, per quedar-me impregnada, de l’olor de les roses i el gessamí per sempre. Desitjaria portar-me amb mi aquells petons, de la gent que vull, estime, i m’estimen, que sempre, han omplert la meua ànima d’alegria i llum. El meu últim desig seria, prendre les teues mans, mirar-nos fixament, sentir els nostres cors en el seu últim bategar, i quedar-nos, fins que l’alba, Donés pas als nostres ulls, per tornar a veure el sol, per última vegada junts 》@.@.@.
《Mentre algunes vegades ens queixem per alguna cosa que rebem i ens sembla poc. L’univers està Preparant el que desitgem, només que per mostrar que t’ha escoltat, “t’envia una mostra”, si ho reps amb orgull, et plegarà la resta, si no ho fas, potser la comanda podria cancel·lar-se, No critiques ni jutges les coses abans de temps, el món no es va fer en un dia, agraïm, doncs mai se sap el que un pare Ha de moure abans de fer-li arribar el que ha promés al seu fill 》@.@.@.
《Que té el temps, que de sobte em posa ansiosa i trist, no ho entenc, és increïble buscar raons per entendre-ho, espere que en el pas dels anys l’entendré. Que bonic, quan observe les mans del rellotge avançar de forma circular, em fascina, ja que en elles veig un reflex de com avança la meua vída, amb passar dels dies. ¿Que té el temps?, Quantes nits intentant desxifrar-lo, per comprendre que ens vol dir. En les meues nits s’atura, i en els meus matins ni veure vol, que curiosa sóc en voler saber del temps, Em faig tantes PREGUNTES. És com si el temps esborrarà la memòria per estones, que misteriós és. Serveix en casos relatius per exemple, entra en tots els nostres problemes servint de gran ajuda, quan intentem entendre les línies paral·leles, que té el temps en el seu cap, Estic començant a creure que és capaç d’utilitzar la lògica, ¿que tindrà el temps? Que potser les seues mans són les manetes que s’encarreguen de passar d’una hora a una altra, sense adonar-nos. Que les nits de vegades són dia i els vespres veig com un forat negre, que coses ens demana el temps, la casa de vidre, ja que de només veure’l -em dóna ganes de voler entrar, ¿Que té el temps?, que habita per tot arreu. En aquests fascinants rellotges de mà i tenien a la telefonia mòbil, amb les seues llums al voltant deixant veure la seua arrogància, en la nostra contra, ja que els dies últimament duren menys i ens causen menys plaer. ¿Que té el temps? Mai ho sabré, però faré una investigació, només per a la fi dels meus dies, poder entendre i comprendre》@.@.@.
《El secret per a un amor sense data de caducitat és la LLIBERTAT. Però ens costa donar llibertat a qui estimem perquè pensem que és una porta oberta a la infidelitat. Per a mi la LLIBERTAT és la mostra més gran d’amor,que a tu et permita viure sense afeccions ni dependències i la teua parella li dóna l’oportunitat de triar-cada dia. Molts s’espanten amb el que ell o ella farà amb aquesta llibertat. Per això trien la gelosia, el control, la persecució. No s’adonen que com més tenses la corda, abans es trenca. Per a mi això és el que mata l’amor que somiàvem seria per sempre. La desconfiança》@.@.@.
《 l’amistat duplica les alegries i divideix les agonies. Tindre uns bons amics sempre és bonic, t’ensenya a estimar-se, a saber escoltar. Ser bons amics sempre per contar-nos les nostres penes, i les nostres alegries segons com vinguen una a una. El testimonis de l’amistat sempre a segut el sol, l’aire entre el dia, i a la nit, la lluna.
Viatjarem sempre a eixe món diferent, per buscar en tot el nostre empeny eixa bonica amistat de tota una vida. Som com el caminant que va buscant eixe sumit que va tindre tan bonic en els seus amics. De tota la vida sobre tot amics sempre units. De vegades també hem estat entre espines i roses, però mai hem donat importància a la distància ni el temps, un amic és en tots els moments. Buscant en la vida els nostres somnis bojos i divertits en eixos amics de sempre. Açò com a un bon amic li tapes els ulls i no veu els teus defectes, tapa-li els ulls a l’odi i no el deixa veure mai les virtuts dels altres.》@.@.@.
《Somiava una jove en un jardí de roses i jas mi, Es reia i plorava gairebé al MATEIX temps. Sentia la pena que, li ocupava la Seua vida. No penses que és fàcil, li deia una veu. Ella pensava que la vida és molt difícil, però he d’aprendre com viure feliç. Aa bonica donzella li pregunta la veu ¿què em vas dir?
Que la vida no sempre és bonica, encara que visques entre jardins, en flors i jas mi i somies amb molta alegria. Ocupava la ment la donzella, sense desitjos ni penis. Aüssen, de tot. Sols busque un detall, que li deixen sentir que la vida és seua, que li pareix molt bonica i que jo alèxic la meua companya per a viure feliç. Somiava la donzella, deixa’m viure, que és la meua vida i jo alèxic com vull viure-la 》@.@.@
《En vaig vestir, de silenci, en el temps insegur, de les meues ànsies per tu, Em vaig pedre, en la teua mirada infinita, carregada de pluja, i desitjos, captivant, bais sota la tènue llum de la lluna. Es va despertar la meua ànima com un estel que estava adormit, rendint-se a la meua timidesa que apuntava, cautelosa. Eres com un desig, amb dolces paraules d’amor i foc. Despertant, la curiositat, a vegades amb, mor mulls que no entenia, Em quede amb ganes de saber més. Vaig somiar amb un petó, que va paralitzar el temps en un sospir reprimit. La nit es va fer dia, amb la llum dels teus ulls, el dia es va fer pluja, amb el frenesí dels meus, el temps es va paralitzar, i les ànsies, rondaven el llit, ple de sospirs.
Els meus somnis estaven Ancorats, només per a tu》@.@.@.
《pasexeu en mi fill, que encara tinc bones cames, per caminar, no em sent vella ni cansa. Que alegria quan Bach a la vostra casa, fills meus, en alguna festa i comparteix la vostra taula mol ben acompanya de tots, dels nets i tots vosaltres… Parleu-me amb afecte, fill, no em repteu ni s’altereu mai, els vells, som com nens, no ens agrada els desaires. Alegreu-vos de les meues ocurrències, i no critiqueu les meues bogeries. No m’allunyeu del vostre costat, no em parleu amb enganys, tinc encara la meua ment clara, i els records que em busquen són d’abans. Si veniu per estar en mi fills meus, no vos demane res, que no em pugueu donar, només en la vostra presència, i mirar-vos la cara sóc feliç.
No m’agrada estar sola en el llit. Moltes vegades el dolor està sols en el cor, i l’anima》
《Ni han somnis que semblen metes difícils quasi impossibles, i no obstant això i la constància de qui creu en els senyals que es presenten en el difícil camí cap a ells, la qual cosa permet que és compliquen. Recordem que quasi tot és possible. La major part dels somnis no es compleixen perquè ens cansem d’esperar o els deixem de banda per veure’ls impossibles. Aquest és el gran error. Estem tan acostumats, aquí i ara“ que no lluitem per res. I el bo, benvolguts amics, sempre es fa esperar. BON DIA PER ATOTS》@.@.@.
