《Teníem quinze anys ens vàrem conèixer un estiu a la planxa. Passen cinc anys mai ens tornarem a veure. Però eixe estiu, la veig vindre cap a mi, l’aire menexava eixe monyo negre llarg, la seva manera de caminar, els meus ulls s’obriren, en veure tan bonica imatge, el meu cor bategava a mil per hora. Desitjava abraçar-la i menjar la a besades!
Més no va ser així.
Ella es va quedar mirant-me amb els seus enormes ulls negres i un somriure que semblava un àngel.

Ens quedarem en l’arena, parlarem de tantes coses, sense tocar-nos, només mirant el mar de cuant en Cuant.

De sobte ella em preguntà¿Alguna vegada t’has recordat de mi? No per res!!, sens dubte vas ser el meu amor d’estiu, el temps ha passat sense donar-me i tot just si et veig no el conec!! Encara que jo sabía que els mesos que vivirem la nostra història d’amor, va ser el més meravellós que he tingut, que des que se’n va anar, la meua vida es va quedar sense llum, sense el seu amor la meva existència no tenia sentit. Li vaig plorar molt, i el seu record tan latent, com si fos ahir. Ella es va somriure i els seus ulls em van mirar fixament que vaig haver de baixar la mirada, no volia que descobrís tot el que en aquest moment jo estava sentint.
Tot d’una es va acostar mes a mi, em va abraçar, tan càlida i em va besar dolçament, no vaig poder resistir davant tan delicada carícia i baix correspondre amb l’ànima i mentre, amb les seves mans tocava el meu rostre com si ho esculpís em va dir amb la veu entretallada.
Jo me’n vaig anar perquè havia de preparar-me i madurar, més vaig deixar el meu cor i els meus petons amb tu, durant tots aquests anys, no ha existit ningú més en la meua vida, vaig tornar perquè sempre vaig sentir, que tu fores el meu gran amor., vaig somiar que junts miràvem un mateix horitzó, on tenint com a base el nostre amor, creixem com a parella, més només vaig ser un. Simple amor d’estiu, que no va deixar empremta en tu, quan per mi tu fores tot!
Ella se anà va marxar
Les llàgrimes van inundar el meu rostre, ella Ja no les va veure se’n va anar sense saber que l’adorava, que vaig estar com boig i malalt esperant saber d’ella, que va marcar la meua vida per sempre Desitjava cridar Queda’t!
No em deixes mai més!
Em vaig quedar callat, que estúpid i arrogant vaig ser en deixar anar..

!! Sempre serà el meu etern i dolç amor d’estiu》@.@..@.

《20 -1 -2020 La borrasca Glòria, no l’oblidarem mai en la comunitat Valenciana, la pluja, vent, perdrà, i neu, han fet molt de mal a la nostra comunitat. Tres dies plovent sense mesura ni control més de 400 litres d’aigua, que ha caigut sense mesura quan cau sense mesura fa molt de mal per on passa. Fent mal a collites. Despreniments de balcons i sostres. Cases afonades. Palmera en la font gran. Desbordaments quan torna al seu lloc i veu que moltes voltes li han tapat el pas, per entrar perquè eixe i sempre Hera i serà el seu camí de sempre. Quan cau en tanta força. Desfent camins i barrancs que no tenen defensa.
Quan estan les collites a punt per a arreplegar i en una trompa de pluja se’n va tota la faena que ha fet deixe pobre llaurador que en tanta il·lusió estava esperant per a arreplegar una cosa del que via posat en tant de treball i la seua il·lusió per poder tirar endavant.
A Vegades sense esperar les coses, vénen, però tot està escrit. Quan el Vent se espanta tombant tot el que veu al seu pas. És el destí el que ens uneix quan passes aquests desastres quan que el firmament eu dilueix. També la pluja pateix quan el sòl la colpeja i la sirena agonitza quan ella es deixa caure en plor》

@.@.@.

《Facultat de Medicina, el professor es dirigeix a un alumne i li pregunta:
“Quants renyons tenim? “Quatre!”, Respon l’alumne.”

Quatre?”, Replica el professor, arrogant.

“És d’aquests que en plaer en trepitja els errors dels alumnes.”

Porte un burro de pastura, ja que tenim un ací a la sala.

Li ordena el professor, al seu auxiliar.

“I per a mi un café!”

Va replicar l’alumne a l’auxiliar del mestre.

El professor es va enfadar i va expulsar l’alumne de la sala,en sortir de la sala, l’alumne va tenir l’audàcia de corregir al furiós mestre. Vosté m’ha preguntat quants renyons ‘tenim’. ‘Tenim’ quatre: dos meus i dos seus. ‘Tenim’ és una expressió usada per al plural.

Que tinga un bon profit del seu café, la vida exigeix més comprensió que coneixement. De vegades, les persones, per tenir una mica més de coneixement o ‘creure’ que el tenen, se senten amb dret de subestimar a L’altre 》@.@.@.

《La meta per el 2020. És un procés que ens donarà una nova forma de veure la vida, i canviar per sempre. Ser positiu no vol dir que sempre estaràs feliç, o que mai tindrem dificultats, sinó que tens una NOVA ACTITUD davant la vida. Ser una persona positiva vol dir que encara en els moments més complicats, tu sabràs que després de la tempesta sempre surt el sol, o que sempre vindran temps millors. Aquesta actitud et farà ser fort i indomable, i encara que algunes coses sortiran malament, tu sabràs que la vida segueix. I que passe el que passe, tu sempre sobrevius a tot. El teu nou estat aquest 2020:és ser POSITIU》

@.@.@

《Un núvol trau el cap, cautelosament, cap a l’avisme de la nit. La lluna es posa en mig del seu caminar, obrint un rastre de llum enmig de l’oscuritat. En eixe instant dos peus nus giren en una habitació, sa costen, un cos a l’altre, com si fos sol un cos en moviment. En el fons s’escolta una música antiguat per l’època. Una parella d’uns cinquanta-sis anys comencen a ballar molt agarrats. Ella pregunta. -¿Tu creus que els nostres fills, es riurien si saberen el que fem algunes nits abans de dormir? Contesta l´home. -Crec, que tindrien cels i pensarien : que bonic veure als nostres pares feliços en ganes de ballar .Així que continuem ballant mentre pugam .La lluna en el seu trajecte somrient mira una estona per la finestra als dos vells. Mentre un riu corre sense parar fins a arribar a aquell inmens mar, que sempre la rep en gana. Aquell núvol que abans treia el cap cautelós i la lluna amb la seua llum l’anul·la apoderant-sé d’ell. És la una de la nit, i sempre queda eixe rastre que deixa la lluna en passar tan diminuta en el cel infinit. Mentre el matrimoni descansa de ballar. San adormit i pot ser somiant en que en el mirall dels seus pensaments. Ocultes estan les seues feliçes vides.》

@.@.@.

NOBEL DE RES.

《Si els teus ulls són positius, estimaràs el món“. Però si el teu llenguatge és positiu, el món t’estimarà a tu. L’amor d’una dona està en les seues accions, ella mira amb el seu cor i sent amb els seus ulls. Una dona és el banc on cada membre de la família resol les preocupacions, en la seua ajuda les ferides i la ira. Una dona és el ciment que manté unida la família i el seu amor durarà per sempre mentre ella tinga vida.》@.@.@.

《Dijous 2 de gener segon dia d’aquest jove any 2020 arribem en ell plens d’il·lusions, plens de bons propòsits com cada any. Però al pas dels mesos arriben els d’enganys a poc a poc sense remei
Podem abandonar 8 coses aquest 2020 per ajudar-nos A Ser més feliços. No podem tractar, de comprendre a tots.
No hem de tindre por de fer algun canvi, en la nostra vida
No vivim, pensant tant en el passat.
No hem de tindre por, de ser nosaltres mateix.
No sacrifiquen tota la nostra vida per les altres.
No pensem mai que el nostre no és bo.
No pensem que no podrem fer millor.
Pensem que aquest jove i bonic any 2020 pot ser uns dels millors de la nostra vida. Les coses quan comencen bé, poden acabar encara millor. Siguem positius, en tots els aspectes que ens envie la vida. Ella també sa Alegra de veure mos, feliços i positius. Molta felicitat per a Tots》@.@.@.

《He somiat que per primera volta el veuré està nit a les 12. Eres molt jove i vens en molta gana, això, és el que esperem de Tu. Tindrem temps a conéixerte perquè vens per a quedar té tot un any. No em boltes la cara quan jo el salude i el done la benvinguda. Veuràs que els desitjos són bonics i van cap al paradís dels somnis, en aquests núvols que ens portes aquesta nit Màgica, Però regala’m el teu somriure de joventut per a tot l’any, i em sentiré paga està nit. Quan, la més vella de la nit, i la més jove, se saluden i es despedeixen tot a lora,tot de pressa, per què aquesta nit cada segon és or. Jó et resibiré en el meu somriure i espere que tu també em regales una de les millors sonoritzes per poder passar, els 365 dies que esperem estar en tu. T’espero en el meu somni, amb l’amor de les meues il·lusions. Segur que saps, tot el que espere i deixe, omplim d’amor per a tots, molta salut il·lusió de viure, bones amistats per sempre, tot dins de nosaltres en afecte per gaudir en il·lusió aquest jove 2020》@.@.@.

《 Així meu contava la meua uela. I ací eu descric jo.

《 Aquest temps que mai dorm, ni descansa, és com una guerra que està canviant el meu cos la i la meua vida. Jo no era així com estic, ni àvia tenguda mai aquest cos, ni tan poques pestanyes com tinc ara, ni aquestes cames, ni aquests genolls que fan por, on està aquell monyo negre i abundant que tenia. Mireu com san convertit, en quatre pels blancs sense brilló. Les meues cames que abans eren normals i ara són espaguetis descansant en unes xancles, que quan camine s’arquegen més que la corbella d’un llaurador. Un altre problema és, quan es deforma el cos en forma d’un cànter, que si vaig al rebost a entrar per qualsevol cosa, en el marc de la porta sempre tro pese, amb la part meua de darrere. Procure engolir la panxa, però quan entre al rebost, després ni fent palanca, puc eixir. Dels meus ulls s’ha emportat eixe temps inesperat, l’alegria i el brilló que tenien, aquelles espesses i llargues pestanyes, podia llevar asta les teranyines. Que em perdonen els anys per dir aquestes paraules, Però no puc parar, per què a so no es pot parar.
Dia la meua iaia, que el que abans li sobrava ara li està fent falta quasi tot. Repetia moltes voltes.!!! Està clar que amb mi els anys ja no es tornen a casar, per què, no em pot tornar ni eixamplar més les cames, ni la panxa pot desaparéixer. Ni em tornarà aquell tipus que lluïa ni aquelles cames que tenia, ni aquelles pestanyes tan i boniques, que adornaven els meus ulls. Així, que està clar, que amb mi, els anys ja no tornen a caça》

@.@ @.

《Som rriu a la vida. ignora a qui el fa plorar, i el vol fer mal. No el canses mai de donar vida, a la teua vida, en aire de triomf.
No penses en la mort. Vindrà quan ens toque, és llei de vida. No penses mai que és molt difícil i no pots. Que en voluntat, i actitud positiva, tot arriba i tot es pot, si és de veres, i eu vols.
Vulgues sense por, i si el fan mal, oblida i torna a començar. No tot, ha de ser, llarg, roine, i trist. El bo tarde un poc més. Però quan arriba, ve en tanta forçà, que ningú eu pot parar, i tarda molt n’enarcen. Jan voltes que creguem estar morts en vida. Però això no té res a veure en el que és la mort. Perquè tot allò que sentim, i estem vivint, és perquè encara estem vius, no plorem abans de lora, vivim en il·lusió tot allò que ens porta i regale la vida》@.@.@.