《Abans en els pobles s’aprofitava tot, no es malgastava res del poc que tenien aleshores. No tenien nevera a les cases, però feien servir els pous de l’aigua, com neveres i així poder conservar tots els aliments. Els residus de les fruites i verdures, se’ls donaven a menjar als animals de corral.((Solien tenir en GAIREBÉ TOTES LES CASES)) El menjar que de vegades sobrava la donaven als animals de companyia. Quan es feien les matances dels animals de corral, S’aprofitava tot … Les pells de conill, i les plomes de les aus, per fer (truqués)… 3 pells de conill … Ja seques … Et donaven un paquet de llumins …. També es canviaven les robes velles … O siga els … (DRAPS) … 3 Kos. De draps … Et donaven un got … O un càntir petit … El senyor drapaire … Com li deien … Passava cada setmana, pels carrers del poble veure les faltes que tenien els veïns … Portava un carro ple de trastos … La llana de les ovelles … S’aprofitava per a fer vànoves i matalassos. Per dormir … Les plomes petites de les aus.es gastaven per fer almohades coixins. Es confeccionaven els vestits a mida …… doncs avien modistes que anaven per les cases cosint, en totes havia màquina de cosir, també hi havia SASTRES …. que confeccionaven els vestits dels homes solia ser. PER A LES GRANS OCASIONS També hi havia … Llanderes.. I paraigüers … Que arreglaven els paraigües, quan es trencaven! Quan pense en aquesta forma de vida dels meus avis i dels meus pares, em pose les mans al cap ….. i pense que tindríem que donant les gràcies a cada moment del dia.I saber apreciar tot el que tenim ara…. Però sobretot hauríem de pensar en com seguir conservant aquest benestar que tenim 》@.@.@.

《Carrer del sol n.1 allí vaig nàixer un 23 de matx, no importa de quin any. En una casa d’aquella època, cases pintades en calç blanca com el sol, en què el guarda pols, de les cases solien pintar de gris. En els mesos d’estiu, els dies en què el sol des del cel mirava i llepava amb la llengua el blanc i gris de les façanes, en eixes teulades de teules vermelloses i arquejades, en els hiverns en eixes rosades blanques de matinades que veiés quant t’alçaves i ta soma vers per al finestró, quant ens despertaven les mares per anar a l’escola, en aquell fred que feia als matins d’hiverns, ja teníem preparats, uns pots de llanda, plens de brases que ens posaven les mares abans d’eixir de casa, jo esperara va a la meua amiga Gloria, en les orelles i les mans gelades.no teníem guant per calfar-les.
Teníem una cartera en què sempre portava un quadern petit, una llibreta, en què dibuixàvem llegirem i eu feia quasi tot.
Avui enyore el meu carrer del sol, ample i solejat. En el riu vaca per davant Hera el primer que veia quan mallava de dormir i la muntanya del toro. Que envolta el poble de Simat. Amb eixes cases, de les portes de fusta tosca i esquerdades. En panís i claus grans i rovellades Enyore aquells anys i sent la nostàlgia, furgant en els records de la meua perduda infància. En què la gent era noblement propera, que els sobrava tot; sense tenir gairebé res》@.@.@.

《 Podríem viure sense internet? Crec que no podríem. No ens podríem connectar, ni ens podríem comunicar per tot el món. Ni podríem consultar ni fer res del que podem fer ara. Sabem que internet, és immens. Com és, el silenci, el dolor, o el mal. És somnàmbul, però no té por a estar en cap lloc, perquè on va és per quedar-se per SEMPRE.
No para ni de nit, ni de dia, sempre està despert, a totes les hores; i qui el busca el te, tots saben on està quan el busquen, el trobem.
Note por al buit de les nits, perquè ell porta la llum, sempre està ple de tot.
És com un disc ratllat per les seues llàgrimes, acaba de plorar i ja està plorant altra volta.
Se n’empassa de l’alegria a la nostàlgia en un segon, té l’ànima com les roses tendres i delicades, a vegades és negre com la nit.
És capaç d’esborrar la lluna si et descuides. Diuen que és la, fada de moltes persones.i el dimoni per algunes altres, el busquen en les nits solitàries i tristes.
En ell, no ta boreixes mai.
Té el món als seus peus i braços.
Sap totes les respostes del que li preguntés.
El qui el busca el troba.I sempre, t’enamores, I el quedés enganxat d’ell per a sempre.
Mai he Sabut qui és però sempre el tinc en els meus sumits.i en les meues mans.
És com la bellesa la saviesa de l’art i la poesia.
Està, en tot, és INTERNET. Sense fins comercials ni lucratiu. Tots saben on està, però ningú sap, don ve i on va.
Els cibernètics quan el gasten, ja no el poden deixar, perquè ell, hi ha no ta solta 》

@.@.@.

A TOTS, ENS AGRADA TINDRE.

《 Una MARE; És eixa persona que el té ospedat nou mesos dins del seu vendre. Sense demanar res, sinó al contrari demostrant eixe orgull tan gran que essent quant portes un fill dins de les teues entranyes, esperant en molta il·lusió per poder veure’l i abrasar-lo, besar-lo i si fa falta donar la vida en aquest món, i fa falta també en l’altre. Omplint, el cor deixe ser de la nostra sang i així, poder veure en els fills, allò que tots esperem. Eixa continuïtat de la nostra vida, que tantes satisfaccions en dóna algunes voltes, és com, firmar una nova vida, que ens dóna, el títol de ser pares. No s’aprén mai com es pot ser una bona mare. Però totes les mares estem orgullosos dels nostres fills.i sempre serà els éssers, més grans de la nostra vida. La nostra sang, i tal volta, també, la forma de ser i de sentir.

(ElS FILL)
Si mare, nou mesos que ens vares tindre os pedats en el teu ventre nou mesos, omplir els nostres cors del teu ésser MARE eternament. Gràcies per cada glop d’humanitat que tu ens vas donar, perquè d’ella hem aprés, a ensenyar als nostres fills a ser humils. En definitiva gràcia, gràcies per tota la saviesa i eixes abrasades i l’amor, que ens vas posar a l’abast de les mans dels teus fills, perquè d’ella, de tu mare guardem, la gran virtut de la senzilla. Aquelles paraules que un dia no pogueres dir en alegria, que un dia jo et baixe bore fent l’esforç, no podies ni escriure. Amb un nuc d’angoixa i un altre de pena, per veure que no podries seguir en nosaltres. Però ara sí que tindries el gust i l’alegria de veure els teus néts i besnéts que tens.
ET VOLEM, MARE. I sempre et portem, sempre, dins del nostre cor.》

《Així crec ser. Amb molts em ric, en altre meu passe bé. Però no confie en tots. Ser amable amb qui et cau malament. No és hipocresia … És com tindre una habilitat i ser un poc educat.!!! Qui riquen, fa el mal…. El pagarà plorant. No ho dic jo. És llei de la vida….. Si ho intentes, pots perdre, si no ho intentes. Ja has perdut, tota l’oportunitat de fer allò que tenies tanta il·lusió!!!!! Mai d’iques no puc sense, intenta ro abans. No et deixes mai intimidar per al dolor del món. Que tu no as produït.
Sigues just, sempre que pugues. Apiada’t, ara, de les situacions difícils, camina humilment, sense ser orgullós, no és bo per a ningú. No estàs obligat a completar tot el treball, tampoc ets lliure, d’abandonar-lo per complet, abans de començar. Ningú pot viure la nostra vida. Cada dia té moments bons i mals, sempre estarà en nosaltres com afrontar-los. Però la manera perfecta de fer, no existeix. Si intenteu fer bé, el que fem, sempre ens sentirem sempre orgullosos de nosaltres 》

《 Cau la pluja, amb una seguretat absoluta, sempre, es deixa caure a gust, note por de res, arriba suau i tranquil·la, amb el seu ritme i la seua seguretat, xocant, contra les llambordes, i la terra que la rep gustosa. Cau l’aigua del cel, i mirem extasiats com arrossega camins, barrancs a vegades en fúria i força. Com nosaltres a voltes roseguem, tristeses, malenconies, penes i disgustos, mals temps quan ixen els mals pensaments.
Eixe suau sentir de les gotes, quant abaixen netes i contentes, que van omplint els rius, sequies, i bancals, omplint d’alegria els cors dels pocs llauradors que encara porten els seus caps,
L’aigua és un regal de ploguda, i regades, d’alegries, que ens porten vida, esperit nou, dies renovats de futures esplendors productives. Podem estar mirant caure la pluja, hores, sense cansar mos, potser amb llàgrimes, i rialles, al mateix temps, perquè la pluja ens arrossega a un món de belles contradiccions. Anem pensant, mentre la veiem caure, que mentre hi ha vida, hi ha esperança i què és la pluja, sinó vida?, meditem, silenciosos, mentre ens allunyem taral·lejant 》@.@.@.
《 JA PLOU AIGUA MENUDETA, LES BARQUETES VAN AL BOL, QUE S’ERA DEIXA XIQUETA, QUE EL SEU XICOT NO LA VOL 》@.@.@.

《 Vaig tenir poc temps per gaudir de l’afecte dels meus pares. Doncs es van deixar molt prompte. Aviat en tres mesos em vaig quedar sense ells, jo tenia 17 anys. En passar dels anys, he comprés les coses que em deia la meua mare. Recorde en una de les nostres converses, em va dir.!!, que encara que em casés i tingués fills, que no deixés mai de banda, les meues amigues. !!, que quan passen els anys i més gran et vas fent, més valores la seua amistat, i companyia. Amb el pas del temps, m’estic adonant que la meua mare tenia molta raó, el temps va canviant, però les veritables amigues sempre estan, amb els anys s’aprén, que la vida no s’atura per res, ni per ningú. Passa i passa. Els fills … Creixen… Els diners van i vénen … Les professions per més que t’agraden també els arriba la seua fi, el cor de vegades es trenca per moltes coses. PERÒ … Les teues amigues, sempre estan al teu costat. Una amiga de veritat, mai estarà massa lluny, per no poder arribar al TEU costat, quan la necessites. Amigues. Mares. Filles. Àvies. Germanes. Etc. En fi dones. Són totes una benedicció. Són les que contribueix en a donar més significat a la vida》AMIGUES VOS VULLC.!!!!! I HEM DE TINDRE L’ORGULL, DE SER.!! DONES.!!

@.@.@.

《Enfrontar la realitat.
Estic ací, per ajudar-te a veure precisament què t’impedeix contactar amb el teu sentit de la vida, amb la teua passió per viure, amb la teua alegria, i amb el teu veritable ser que és la teua essència.
Cada vegada que jo apareixia, en la teua vida, Hera, perquè tu mateix no t’has adonat que no estàs sent feliç, així és que si no torne a aparéixer,
És que hi ha estàs assumint que ets responsable de tu i que només tu el podràs escoltar, creu-me, no me n’aniré. Mentre no ho faces, aquí seguiré. Necessites de mi per posar-li límits a les persones que et fan mal, perquè tingués valor i aprengues a dir que “no” perquè deixes de pidolar amor, amb qui no et mereix; perquè deixes de dependre de tots per ser feliç, perquè d’una vegada per totes, cuides el teu cos. ! De quina altra manera li hauries posat atenció al teu cos? Dic, probablement de moltes maneres, però aquesta està funcionant. Necessites donar-li l’aliment que necessita, deixar de criticar el teu físic, i agrair-li per al que et dóna, fes que es moga, tingues les teues hormones al dia i dorm les hores que necessites. Per què ets explotes? Per què t’exigeixes tant? No entenc per què ho fas, si ho tens tot, tens tota la capacitat que necessites per crear la teua pròpia realitat, però et tractes com el mateix esclau, eres massa severa, amb tu mateix.
Pregunta’t realment com vols viure i lluita per aquesta vida, és la teua vida, i només tu pots decidir, L’únic control que pots prendre és el de tu mateix. Si deixes, que jo, més expresse, però si em reprimeixes i et distreus cada vegada que arribe, no podré parlar-te més Espere no tornar, més voltes a la teua vida, però si ho faig, recorda, que no vinc a fer-te mal, vull ajudar-te que recuperes el teu propi camí, d’evolució, el camí que si el prens, et farà molt, molt feliç, I ja per acabar, vull que sàpigues, qui sóc. SÓC la teua ESSÈNCIA. Sóc tu mateix, cridant amb desesperació que m’escoltes per favor. Així és que. HOLA, jo sóc tu, parlant-te des del fons del teu cor, desespera tocant perquè em poses atenció, el que sents no és taquicàrdia, sóc jo, la teua ESSÈNCIA, que vol sortir d’aquí. La teua ESSÈNCIA disfressada d’ansietat 》@.@.@.

《 Em pregunten, TENS FÉ ??…. 《 Així conteste, sóc… Per moments… De vegades em sent un poqueta boja, amb una mica de sensatesa, per moments em trobe, molt, molt, corda, però mesclat, amb un poquet de bogeria, Altres Voltes veig molts, molts defectes però amb molts ànims de millorar-los. Em preocupen les injustícies, els mals tractes en les persones. I també, en els animals. Mo puc remediar plorar per consevol cosa, m’emociona molt la bona música. Algunes pel·lícules. Tinc la ment respectuosa amb totes les creences …. i …. També en les diferents maneres de pensar.
Si la religió o la fé, fan, que actue, amb amor, respecte, generositat, i bondat amb les altres. Persones. Doncs》 (BENVINGUDA SIGA)

《Un bon mestre, sempre procurarà amb la seua conducta i en totes les seues expressions, i maneres, d’inspirar als seus alumnes, Aser esperts d’honradesa, i molt emotiu, en el seu treball.
Preferint sempre el bé públic, al privat, Inculcant sempre, l’amor a l’ordre, i la disciplina.
Respecte a la religió, cada escó que puga decidir. El que vulga.
Moderació i cultura, i atenció, en el tracte, de les persones majors.
Sentiment de l’honor, i responsabilitat. En tots els aspectes de la vida.
Amor a la virtut, la ciència, la tecnologia, en tot el que siga bo, per a la humanitat
Horror al vici, als jocs, ales males costums. I als mals hàbits.
Inclinació a la feina, a ser responsables i honrats. A saber escoltar i complir en les obligacions.
Desenganxe de l’interés, i el profit propi. Ni aprofitar-se dels altres.
Menysprear, tot allò que signifique, profusió de luxe, al menjar i vestir. O com bufar de les coses.
Encara, que el pas els anys, són els que ten senyaran, sempre, aprendràs coses, que ni els mestres, ni els dies poden ensenyar-te》@.@.@.