《 Ens cuidarem, dia a dia. Arreglats, com si anàrem a una gran festa. Quina festa més bonica que la vida!
1.> El bany diari, el pentinat, la roba, tota atractiva, fent olor de net, a bon gust. El bon gust és gratuït, no costa res. Que en veure’t ta legra el teu mirall ,i els ulls dels altres.
2.> No ens tancarem a casa, ni a la nostra habitació. Res de jugar a la presa voluntària. Sortirem al carrer i al camp de passeig. “L’aigua estancada es podreix i la màquina immòbil es rovella”
3.>Estima l’exercici físic com a tu mateix. Una estona de gimnàstica, una caminada raonable dins o fora de casa, balla encara que estigues sola, fes qualsevol moviment que el faça moure del llit i de la butaca.
4.>Evitaràs actituds i gestos de vella afonada, cap acatxat, l’esquena encorbada, els peus arrossegant-se. !! NO!!!! NO!! Que diguen, quina senyora més GUAPA! Recorda, els cabells blancs. Es tenyeixen!, i les arrugues, es dissimulen amb un ampli somriure!
5.> No parlaràs de la teua edat ni et queixaràs dels teus atacs, reals o imaginaris. Acabaries per creure’t més vella i més malalta del que en realitat estàs. A la gent no li agrada sentir històries d’hospital. Quan et pregunten Com estàs?, contestaràs. !!Divinament!!
6.>seràs l’optimisme sobre totes les coses.Al mal temps, bona cara “Sigues positiva procura estar, de bon humor en paraules, alegre de rostre, i amable. No sigues una amargada. Es té l’edat que s’exerceix. ser gran no és qüestió d’anys, sinó un estat d’ànim. “El cor no envelleix”
7.>Tractaràs de ser útil a les altres, i a tu mateix. No eres cap branca arrencada, de l’arbre de la vida. Ajuda, amb un somriure, un consell, o un servei. En obrir-te als altres, deixaràs d’estar pensant en un “jo” solitari. Només quan s’obre la nou, apareix l’ametlla”
8.>Treballaràs amb les teues mans i amb la teua ment. El treball és la teràpia infal·lible. Qualsevol actitud laboral, intel·lectual, artística. La benedicció del treball és medicina per a tots els mals.
9.> Manté vives i cordials, les relacions humanes. Conviu, però sense “ENTRAR” en els problemes dels altres. Llevant dels que expressament et demanen un consell, recorda: “Veure, escoltar i callar”
10.>No pensaràs mai que “tot el temps passat va ser millor” No visques de records, mira cap al futur amb alegria.
Tota persona hauria de ser com “la lluna” destinada a donar llum, i com el “SOL” sempre donant calor》

@.@.@.

《Quan eixes llàgrimes, que pareixen perles transparents, i els ulls, ja no poden retindré més. explotés, dient. JOAN!!, tu, estàs fent, molt de mal, a la teua ànima, i al meu cor. T’envàs anar. Diguen-me.!!
¿Nena perquè plores tan malament té tractat, o el tracta, la vida? O tal volta eres tu, la que estàs fent-li mal, a la meua.?

Ho tenies tot, Joan!!, quasi tot.
Però no estaves a gust ni eres feliç. ¿Que et faltava? Tal volta el que vols, és quasi impossible. Jo tinc una xicoteta, o gran idea i sé, allò que el passa i que voldries. Però no et compensarà mai. Tu t.ampoc, saps massa el que vols. Voldries un amor pur, sincer, comprensiu, com el que sempre as tingut en casa, però que ara no vols, perquè, Aquell amor que abans sentíem, però tu ja no sents. On està aquell efecte, que senties per mi, d’aquell l’amor que dies, ser, per SEMPRE, però no saps com, comprendre, ni entendre, sé que les teues ànsies, no poden calmar, eixe malestar i ganes de Viure tan inesperats. Eixa ansietat que el produeix ella, quan està prop teu.
Tal volta siga millor per a tots, que ten hages anat. Podràs començar una nova VIDA, però mai podràs oblidar-te d’aquests anys, i el tems que hem estat junts, L’amor que ens hem donat, segur que no tel donarà ningú mai més 》@.@.@.

《 Des del fons del l’anima i des del profund del cor per a tu dóna. No val dir el vull si és que no sens res en L’anima, perquè d’esta forma estaràs destronant la vida de qui creu en les teues paraules, perquè ESTIMAR és una cosa molt profunda i molt bonica que no deu ses, per afer MAL, a qui t’estima de veritat. Perquè quan dius un t’estime, que això isca del teu mismíssim cor, i de la teua mismíssima ànima, absolutament sempre, perquè la veritat quant, és de veres, es nota quan tu eu dius de tot cor, L’amor,note perquè ser Perfecte. Només ha de ser real molt real. Somia en ell, i ell somiara amb tu, així és trobareu els vostres somies i així Passareu més tems junts. Vos dic un secret, justament aquí en mix del mar el lloc favorit dels enamorats, sempre custodiats, per les ones, si és trobeu, un dia encara que siga en sumits. pot ser molt bic.
Si tu el penses com et pense ell. Ell el pense cada dia,I cada minut. Perquè jo se que t’estima.
Ens veureu, en aquesta pau del mix del mar. On Acudeixen soles els que se estimen, demant li al mar, que et porte en una bonica ona, d’espuma blanca. Testa esperant, en els ulls tancats i sentint com la suau brisa del mar, que ta carícia el monyo, i t’envia cap ame, per poder fer-te tots aquells besos que no té fet mai. Els besos que no hem tingut mai, I els besos que no ens donarem mai. Perquè els guardem per a l’eternitat 》@.@.@.

《 Arriben les vesprades de pluja, i vénen els records, d’aquells dies d’hivern, i pense, en els tems que fa que ten anares, amiga JOANA, en un sospir, ens deixares per sempre, no teníem ganes ni tu, ni jo, de deixar atots els que volem per ha sempre, però el destí és el que decideix,en tot, i no podem fer res. i ell va decidir, que tu ten anares abans que jo.
Torna, el fred d’hivern, i tornen els records, dibuixant en la meua ment, la teua presència, I el teu bonic somriure, recorde quan estàvem juntes. Ui em queden records plens de tendresa. No hi haurà música per escoltar en aquesta vesprada, ni anècdotes de joventut per recordar, però hui, només hi ha, aire, núvols i alguna gota. Estic pensant si estaràs en el teu univers, en alegria, o soles en la teua soledat, fent per ajudar-me, a estar tranquil·la i ser feliç, pensant en aquells, records de la nostra joventut. Com no recordar, aquelles vesprades humides de fred, quan juntes, passejàvem per la font gran en els nuvis, veient com venia la nit, com s’ocultava el sol, ui són pena i dolor. Recordant com eres tu. Amiga JOANA, I pensant, com estic jo》

@.@.@.

《 Les coses passen per algo,
Quan menys (teu) (esperes) passen les coses. A voltes són bones i altres mots dolentes. Però en tot cas són les coses que vénen sense esperar-se. També pot ser, alguna cosa bona. Serà, el que ha, de ser, és el teu destí. Bonic, llaç, o curt, és el viatge, de la teua vida.
Per, bé, o per a mal, Vénen d’un, en un, o de dos, en dos, sempre, serà un aprenentatge mentre estem, en aquest món. Hem de saber que per algo passen les coses, a vegades ens costa molt acceptar que allò no és el que esperàvem.
Hem de pensar en les papallones. Tan boniques tan sensibles.i tan fràgils a lora. Sabem, que va ser, oruga, abans que papallona, abans de poder volar.
Està agonia que a vegades ens crema, i que ens desvela hui. Demà pot ser l’estrella que més brillarà en el nostre cel. Per algo , passen les coses.
Quan ten recordes, dels teus vells patiments. Veuràs com de forma especial, es poden convertir en un bonic jardí de flors. Aquelles de major encant. Aquelles d’aspecte més tendre i colorit. Són les que vares regar en el teu plor, en les teues llàgrimes. Quan va ser tan cru aquell hivern, i de manera Tan dura. Sempre, poden transformar, en roses, les espines d’aquells moments. Quan la pau i l’alegria van en tú, si el pesar testà destrossant. D consevol manera,
Les coses sempre passen per algo.

No tingués por, espera-les, que elles sempre vindran.

Per algo, solen passar les coses 》@.@.@.

《Estimat amb els teus defectes, amb la teua bogeria, amb els teus errors i les teues pors.
Estimat amb els teus fracassos i cicatrius, amb la teua felicitat a ratos i momens, i en els teus “estúpids anhels”.
Estimat , com si fores a durar tota la vida, com si viure, i estimant-te, fos el teu pecat més favorit.
Estimat prou, fins que notes, que no és mai massa, és com res, tot ell es meravellós, que el fa que el sentes bé, i que sigues tu lo millor que tens.
Estimat , perquè al cap hi ha la fi, estimar-se a si mateix dura per sempre, és el amor, que mai el defraudara, perquè, nia’n amors, que només dura el que duren》

《Un dels records més vius que tinc en la meua ment.
Foren aquells anys, que estàvem tots en casa. Els nostres PARES i el meu germà Lluís. Els pocs anys, que varen gaudir d’ells, el meu germà i jo.
Aquells dissabtes i diumenges en eixa calor, els dies del mes d’agost. Jo tenia 4 anys, el meu germà, en tenia 14 quan anàvem en els nostres pares i ens posaven, en eixes parades de gelats, xuixes, i melons, es posaven enfront del carreró, de la pista. La gent venia a comprar un gelat o cacau i tramús, o alguna llepolia.
Eixia molta gent en el descans del cine, a mitjà pel·lícula, per poder compra, i mene garse. Alguna xuixe o algun gelat, i així, saciaven un poc eixa fam, que a vegades és desperta, veient alguna pel·lícula.
Hera tan menuda quant mos portaven en ells, que ja tenia un llitet preparat, per a quant em quedava dormint, em deixaven dormint dins del carro.
He jugat tantes voltes de xiqueta, en la meua amiga Glòria. Tancades allí dins ens trobàvem importants, de cuant en cuant, pels badalls que tenia la fusta, caiem alguna, pansa, o algun caramel. La meua amiga Glòria ió féiem una festa, i en totes les alegries, moles manxàvem. És perant en gana, que en caiguera, alguna, xuixa més.
Tinc tantes, i tantes, anècdotes. Impossible poder escriure les totes.
Estic escrivint i no puc reprimir, les emocions. Que em provoca pensar en aquella època, però no és aquells tems el que any ore, sinó la gent, i mes que tot als meus volguts, i estimats pares》@.@.@.

《Fes-li creure en el sí, que mai és efímer, que de nós, ja està ple el món, i cansen. Fes-li trobar-se la seua alegria, i les seues il·lusions. Fes, que li faça, mal la boda de riures. Dis-li, en les teues mans obertes, en el teu cor sincer. Que crega en tot allò que tu vols sempre per a ella. Fes-li un bes al front, a la matinada, un café tibe, amb una llarga abraçada.
Mares només en tenim que una. Dis-li sempre que la vols mot. Que ho dius de cor, que eixe amor no hi ha, mentides ni falsedats, perquè ella, no ho pot memoritzar, ella vol sentir, que Iu dius totes les voltes.
Si la veus dubtar, espera. Asta que, ten tingué. Si té, entén. És perquè ho estàs fent bé. I ella això ho sap. Fes-la riure quan s’oblide de fer, I tu saps com.
Perquè ella, i el seu escàs, riure. Moltes voltes nesita ajuda.
Si dubtes, i veus que no recordes com Hera el seu somriure, quan eres un xiquet, pensa Quant ella es transformava en flor, recorda-la quan tu abaixaves el cap i ella el coronava el front amb un bes protector.
Si dubtes, entén, i entén-la. Si calla, mira-li els ulls, i somriu-li, l’entendràs millor. I l’entendràs més.
Recorda, quan tenies set i ella no feia res més que saciar-te.
Fes-la riure com quan eres xiquet, no importa cap edat, el que importa, és el seu amor infinit, per als seus fills, res més li importa, perquè ella riu, i si riu, respira, i si respira, és perquè encara és viva》@.@.@.

《La vida pot ser, dolsa, o amarga. Tot dependrà de com l’entengués, l’assaboreixes, si la tens com un bonic regal, o com un castic.
Posa passió i alegria, a la teua vida,
Per què és, l’única, que tenim, és millor viure i tindre-la, com un bonic regal, molt estimat.
No esperes a demà per Fer, eixe canviat que tant vols.
Pots entusiasmar-te, i fer la vida que vulgues i no la què ta “tocat”
Millora la teua vida; si pots, deixa el món un poquet millor. Aprofita la teua experiència. I trau el millor, que tingués, impregnat, en un món que la majoria, viu, per la meitat, busca, una zona de confort, que no el done, un sabor a marc ni trist.
Fes allò que el plaça, sense fer mal a ningú i sigues feliç.
Sempre procura ser tu, però si fas cas, a les altres, i els dónes una oportunitat. Pot ser que el convertisques, en real, allò, que els altres, pensaven que Ja eres.
No ens oblidem mai, de fer, la millor de les teràpies que nia, el Somriure,
Estimar, sana i alegra la vida. Mentre, que l’odi i els rancors, ens destrueix i ens amarga l’existència》@.@.@.

《Els meus fills varen estar uns anys a la platja de Xeraco amb màquines recreatives, ordinadors i un quiosc. Per l’any 2010 el varen transformar en gelateria i recreatius. Qui va començar aquella aventura va ser Juan el Tris, que va demostrar en aquell temps ser un gran professional elaborant, amb les seues mans, aquestes obres d’art amb tan bon gust, ací teniu la prova del que va ser fa un temps la gelateria Mogort.Després.DE 19 ANYS estem molt contents de la seua evolució i volem donar les gràcies a tots els que amb la seua presència, heu fet que cada any ens esforcem més en el servei, la qualitat, i els canvis de decoració, posant WIFI gratuït i ordinadors! La cosa millor de tot: la clientela!!!, 19 anys després continua sent una magnífica cafeteria, i geladeria, en una molt bona clientela. Moltes Gràcies per atots els nostres. AMICS I CLIENTES》@.@.@.