《Grec què no ens quedem segos, crec que estém, segos.
Som segos que veient, no sabem veure.
Però el camí de la vida, ens fa veure moltes coses.
Per al camí, vaig aprendre.!!!
Que arribar alt no és créixer.
Que mirant no sempre es veu.
Que escoltar, no és soles, sentir.
Per lamentar-nos no és precís, plorar.
Ni per anar més enllà de pressa, has de córrer.
Per al camí vaig aprendre.!!!
Que caminar sol, no és tindré soledat.
Que acovardir té, alguna vega, no és ser cap covard.
Encara que mostres, algun Somriure, no vol dir que sempre, sigues feliç.
En el camí vaig aprendre.!!!
Que pot un somni bonic, d’amor obrir-se com flor, que aquesta flor de vegades mor, però, en el seu breu existir, és tot aroma, color, Elusió, i VIURE.
En el camí vaig aprendre.!!!
Que ésser humà, no vol dir, ser, sumes, ni ser humils, la humanitat és aquest do, de confondre moltes voltes . No és el mateix servir, que ser UN BON SERVIDOR》@.@.@.

《 La vida, és un sospir!!
Passa tan de pressa, que tot torna a ser, i no som, res, som foc tremolós, fet cendra, les runes d’una lleu flamarada.
Sempre, estem obstinats, en arribar, més enllà del lloc que ens vol dur, la VIDA.
És com estar, al control d’una duana, que vas deixant coses que pensàvem tenies segures. i no les tens.
La vida a vegades és, impassible i altres voltes és decidida, però sempre ens portarà, per l’el camí que ella vol portar mos.
La vida és un sospir.
El riu, té alguna cosa de la vida. Ell no parar ni un segon de fer camí, i el seu destí, és arribar a la mar, i quan arriba, hi ha aute (=gairebé) tot fet i acabat.
No, perquès mai eixe bonic galopar que té la teua vida. Sempre s’era una meravellosa experiència. Per molt rapida que aixa passat.
La vida sempre és bonica. Té un lloc molt gran, dins de tu I els teus sentits, i les teues emocions. A vegades ella passa, i nosaltres no ens adonem, que allò ERA viure.Sense saber apreciar, el moment que estem vivint.
La vida a voltes és. Apàtica, dolent, precipità, molt precipita, però si la mirem bé, sempre serà, la nostra, i única vida, el més bonic, i apreciat que, tenim, o tindrem,
Bona vesprada! Millor nit! I un esplandit. Despertar 》

《 La vida té ensenya que les persones poden fallar, que encara que el vulguen mai seran perfectes.
Realment no existeix l’amor, ni les vides de novel·la.
La vida t’ensenya a caure i alçar, i tornar a caure altra volta, però tu mostraràs que pots ser molt feliç, a la teua manera.
No coneixem el dia ni lora, en la que abandonarem, aquesta vida terrenal,
ni sabem el que ens espera, en altra, sempre depén del que aquén sembrat.
Busquem sempre el millor terreny, per poder plantar els nostres millors pensaments fets i accions,
Llaura la terra en honestedat i. Busquem un adobe de qualitat. En molt d’amor, i veurem com tindrem, una bona collita, en abundant amor, pau. i paciència
Reguem-la en molta, ternura, bondat, i molta fe,
I esperem arreplegar una bona collita, en molt d’amor i pau, per a la nostra vida i la d’aquells que volem i estan en nosaltres 》@.@.@.

《Com tantes voltes em passa, ui el tic tot el dia en la ment, pensant amb tu bonic meu.

Pensant quant, ens riem i tu m’escoltaves i estàvem d’acord en moltes coses. Ens volíem molt els dos, en cada moment solíem posarmos d’acord.
Ens riem moltes voltes els dos, de la ficció que jo tenia a les rets socials.
Aquelles anècdotes que em contaves tu, aquells vídeos que m’enviaves, molt bons, que per cert. Encara guarde en l’ordinador. Quan tu, estaves al costat meu, ens riem d’alguna ximpleria.
Em costa escriure, quan pense, que no estàs.
Sé que d’on estigués, és enviaràs aliens cada dia, per poder seguir sense tu.
Segur que vols que tots estem bé.
Sabem que era el que tu, volies fer .Eu pensàvem, però no volíem creureu. Però lora, només la sabies tu, perquè així eu vares decidir, quan vullgueres enarten.

Ara ja estaràs en la que el volia molt, la teua mare, que del disgust, prompte ens va deixar per anar a buscar-te a tu.
Ja esteu junts mare i fill, com també estan moltes de les persones que volem, i seguirem volent.
Sempre, estareu en els nostres cors, en els meus pensaments, hi ha on baixà, tots estem en vosaltres.Envieumos sempre, la vostra força, per favor.

T’escric aquí, perquè sé que m’estàs veient, i llegint tot el que em surt del fons de la meua ànima …

Abraça’m fort quan vegues que tinc, ganes de plorar, que és cuant pense en la forma que ens deixares per SEMPRE, ens deixares, desfets, i abandonats, quant menys és peravem, ens pensàvem, que no el faltava res, que eu tenies tot.

La teua filla Alba que tant, el vol i se’n recorda, de tu. Ens en ganyares atots.

Sé que algun dia ens trobarem, i ens podrem donar. Eixa ABRASADA, que no vares tindre tems a donar mos a ningú …
Fins després nebot. T’estime, com estimen tots el que el volem》@.@.@.

《El somriure d’una bona amiga, és allò que et fa estar bé quan tot va malament. És aquella, que es queda en tu, quan la resta, se’n van. És aquella que et fa retrobar la serenitat. Aquella que no creue en tot el que hi ha fora. A la hipocresia de la gent. Són perles rares i nia’n molt poques. A vegades les persones tendeixen a perdre el significat de la paraula. Amiga.
Una bona amiga és aquella que està sempre, que el fa falta. Que no t’abandona. Ni et pressionara mai. Amiga és aquella que es riu, i plora en companya teua. i també es diverteix en tu. És qui et coneix per allò que ets. I t’accepta amb els teus defectes i virtuts. Ella no et jutja. I ta aconsella només, quant, fa falta, dient sempre la veritat. Amiga és l’experiència d’una vida, compartida. És la confiança recíproca. És, el no saber-se sols. És un gest sincer i incondicional. És la bogeria, de la joventut.
Sí, les meues amigues, tenen el millor somriure, i espere que no el purguen perdre mai.
Amigues sigueu sempre com sou, jo sempre, guardaré, la millor de la meua sonoritzà, i un gran i enorme peto》

@.@.@.

《 Eb el tems he compres que uns bons amics poden tornar-se, en grans desconeguts, vaig aprendre que quan les paraules fallen, la música parla. Que no importa, que ens sentim, tan forts, perquè sempre podem, en algun moment necessitar una gran abraçada, que les paraules que s’escriuen escrites es queden, que qui et vol, et farà plorar. Que no hi ha arma més poderosa que les paraules. També són les que més, gastem i falta ens fan. Vaig aprendre que els amics són molt importants en la vida. Que una bonica sonrrisa té el poder, de canviar moltes coses. Que enamorarse és una bogeria molt bonica. Que si vols alguna cosa, has d’aixecar-te i anar per ella.
Després d’això, i sobretot he deprés. Que a la vida, no es tracta de ser sempre perfecte, sinó de ser feliços. i si pots fer, feliços als altres, tu encara, seràs mes 》@.@.@.

《 M’agradaria poder connectar, les teues, mans, i les meues, amb els nostres cors i poder, sentir cada colp, i cada sospir, al costat, d’ells, i així deixaríem que conversen, ells dos.
Que el meu cor, i el teu, pogueren estar un sol moment assoles sense nosaltres. I així poder dir-se, alguna coseta, que ells soles poden saber entendre.
Així, podríem estar segurs, què palpitarien junts, i al mateix ritme, pel teu cor, i el meu…
Seria molt bonic, notar que els nostres cors palpiten els dos a hora, i en el mateix moment…
M’agradaria connectar, ara mateix, per poder saber si, els nostres cors, san compromés, en les mans, teues, i meues, amb el teu pit, i el meu, perquè els nostres cors, san fet una promesa.
Tenen. Uns palpits pendents 》@.@.@.

《 El cor, és tan xicotet, I tan gran, a lora, que pot guardar moltes coses i no arriba a notar-se, que està ple.
Però encara és més gran, el silenci de la nit, que ens abriga, i ens calma, per poder descansar, I en ell caben, tots els somiats que guardem cada dia i mai s’ompli.
Cada matí quan em desperte, per començar el dia, primer estic una mica adormida, comence, a despertar el meu pensament, però la meua energia és ta, encara dormint, no pot despertar, asta que arribe, un bon dejuni, per què necessita, molta energia, per poder, activar sé, i mamprendre el dia en força i alegria, encara que a vegades la cansera tarda una mica més ha. N’enarcen,
Però mai deixaré, allò que àvia de xat per fer, la nit anterior, per què a mi, està bonica tasca d’escriure, no em cansa, ni ma gota.,
Si algun dia estic en la ment i les mans adormides, o em fallen, em busque un bon café llarg, que em prenc cada dia de la setmana, per a poder començar. En força
Després d’un dia esgotador, una dutxà tíbia, hi ha, estic a punt altra volta per tornar a començar.
Mentre hi haurà vida sempre, hi haurà històries, relats, o vivències per contar
i quan no ni hi haurà, les buscaré, per poder és escriure tot allò que m’ompli i ens fa feliç la VIDA 》@.@.@.

Per què?, 《 portem a vegades la tristor, damunt dels muscles.
Vius pensant, amb la forma de ser, d’alguns humans.
Que et fan, sentir mal, veient coses, que mai a (veres) imaginat.
Mires la natura, i en cada fulla, veus vida i occeixen,
Sempre ja algú, sense cor, ni escrúpol, que l’estan destrossant día, a dia.
Veus plantes i arbres i penses, ¿quanta vida els quedarà?,
Algun dia pot ser, ens podem trobar, que al nostre,
voltant no queda res d’aquelles boniques montanes, en tant de verd. Estarà, tot sec sense vida, calcinat.
Calcinat si, per algunes, ments trastornades, que només fan, que provocar, foc a la natura eixes montanes tan verdes i plenes de vida, estàn per rebre, no perquè ens lleven.
Que amb de fer!!, deixar que la vida acabe i destruir mos a tots.
O que, entre tots ajudem al fet, que tornen a brotar, i que la natura, renasca a la nostra VIDA.
Som natura. I quasi no pensem, que seria de nosaltres sense ella.
Demanem entre tots, que paren aquests desastres,
Que els done consciència, aquesta gent que no pensa les coses, i no sa dona del mal que està fent.Al nostre sofrir, i estimat planeta.
Que de seguir així, és convertirem en un desert. En el qual no hi haurà persona humana, que puga viure en ell.
ELS QUE ENS ,AGRADEN, LES COSES BONIQUES, ENS PREGUNTEM, PERQUÈ, PERQUÈ ESTÀ PASSANT AIXÒ 》