《 Ja estem acomiadant mos de la calor i de l’estiu.
He pogut gaudir un any més, de la millor companya, en els esmorzars de la platja.
Eixos esmorzars dels dimarts tan divertits. Dels dinars en els restaurants. Deixes tertúlies inesperades. Deixos sopars en les ones. I tantes i tantes coses més. Que hem passat aquest, estiu, que ens ha passat, en una oblida i tanca d’ulls.
Em queda un dia, per poder gaudir de l’ambient que encara dóna el tems.
Quan, acaba l’estiu, un any més ens n’anem al poble i encara ens queda un tems per poder recordar eixes vivències que san pogut gaudir. En aquest calorós, d’estiu que amb passat. aquest agost..2019… Adéu amiges i amics, asta l’any que ve si D.Vol. Asta el pròxim estiu, com sempre.
Besets a totes i atots, aquest hivern, Recordaré eixos Cola Caos i Nesquik que mos fèiem…Tere. Pili. Pepa. Pepita. Rosa Argeleta.. Isabel. R. Neboda.. Maria., S. Rosa.. Àngela.. Júlia.

(SON) D’Alberic.. Alcúdia.. Carcaixent.. Valencià.. Madrid.. Torrent.. Alcúdia.. Tavernes.. Simat.
Tot acaba. Però els dies, les setmanes, i els mesos, continuen, el tems no es deté per res, ni per ningú. A vegades, som, nosaltres els que amb de parar. Per poder, pensar , meditar o simplement poder mirar el mar, que ens recorda i ens fa, veure el bonic que és la VIDA 》

《 Passàvem els estius en la (redona).
Tenim allí una casa feta al nostre gust. Els meus fills, DAVID I RAUL.De 21 i 15 anys.Ells venien en moto, i se n’anaven quant volien. Allà ens quedàvem Agustí i jo els dos a soles.

Jo des de la muntanya, mirava el mar i pensava, allí, no estaríem a soles, ni ens, avorriríem.
Com el pensament, no para mai de pensar. Un dia, baix comentar, a la meua amiga Amarin Selva.

Em va dir, perquè no aneu a mirar un local que es venia, per a negoci, que podríeu mirar i obrir una tenda de banyadors vestits i biquinis, em va fer pensar, i desperta la il·lusió. Per fer alguna cosa i al mateix tems estar vivint en la platja

Lúdic al meu home, i allà que anàrem, a veure el local. Ens va agradar i com hi havia moltes ganes, prompte farem el tracte.
Sobri la tenda de biquinis i vestits, 1989, la portava el meu fill major David, i les núvies MAITE I DOLORES , ens ajudaven. Molt
Foren 11 anys, molt bons. En tems per gaudir del mar, i algun comboi que altre també féiem.
Uns, anys després, els meus fills. Començaren, en els negocis. Que per al seu treball i constància. Estan brillant en aquests moments, en llum pròpia. Després de 18 anys. San convertit en uns, grans empresaris i nosaltres, mentre estem gaudint, deixes vacances, llargues que tant mos mereixem després de jubilar mos》@.@.@.

《 Torcant la pols d’una llibreria, he vist, una joia dels meus pares, que feia tems que no ma donava d’ella, a pesar del gran kees, quan la vist, ha tornat a la meua memòria, el que, la meua mare, encortava sobre aquest llibre.
Serien per als anys 1945.
En la majoria de cases dels pobles, no tenien ni un modest aparat de ràdio els hiverns. Eren llacs i trist, els meus pares passaven les nits de fred, a vora del fumeral, ple de foc. Que Hera l’allar, de les cases on més calor i llum feia a les persones, que ali habitaven.
Per sort, llenya no ens faltava.
Hera costum en casa dels meus pares. Després de sopar. Reunir-se algunes veïnes, per vetlar una estoneta.
Acudia. Rogelia la Maura. Carmen la Morena. Rosa. Maria.i la meua mare, com feien cada nit. Treia el llibre, que pesava molt.
Encara està quasi nou.
La meua mare com cada nit. L’obria. On tenia el senal de la nit anterior, començava a llegir. Al cap de poquets minuts, ja estaven totes plorant.i ma mare quasi sense poder llegir, perquè els ulls ploraven banyant les planes d’aquell llibre que. Hera com una relíquia.
Quan arribaven al final del capítol, que tocava llegir, com cada nit. Els ulls, ja estaven ben vermells i escaldats, de torcar-se en el mocador ja mullat. Se n’anaven cap a casa esperant en il·lusió, que vinguera la pròxima nit per, escoltant un altre capítol…De. (TEULADINS SENSE NIU) Així es titula i ací el tinc, molt ben conservat. Perquè, és una jota, dels meus PARES. Que tant, E’ls VOLÍEM I ES VOLEM . MAI ELS OBLIDARÉM》@.@.@.

《 Cada escú de mosaltres som unics i exclusus, mai es repetirà.
Tenim una mescla única, de ras gos, de caràcter, i personalitat. Som únics, cada és cu en la nostra constel·lació familiar, i particular, naixen, en moment específic de la història i en un entorn, natural i. Únic.
Som singulars i, ens dóna, i té una gran importància, en les nostres vides. Sols nosaltres podem portar al cab, totes les nostres tasques, úniques, QUE ENS PROPOSEM EN LA VIDA.
Ningú les pot fer igual com tu. Per eixe motiu, no vulgues sembrar a ningú, ni esperes que en, Nasquen ni que Siquem com tu, això és impossible. Som com som, i acabarem igual con, hem Sigut, S’EMPRE 》

《Alguna vega, as tingut ganes de donar una abrasada, i no as pogut, per estar soles en eixos moments, no tens més reme que abrase’t tu mateix.
Una abraçada, enriqueix al qui el rep, sense empobrir per a res als qui la done.
Pot durar un instant, o el que vulgues, però el seu record, de vegades pot durar, tota una Vida, i asta fer-se etern.
Ningú és massa ric per prescindir-ne, D’ella
Ningú és massa pobre per no poder-la donar,
Dóna felicitat al que la rep, i entusiasma al que la dona, agrada si estàs a la feina.
És el símbol de l’amistat.
Una abraçada, dóna repòs al cansat.
Anim el que està una mica deprimits.
No es pot comprar, ni prestar, ni robar, doncs és una cosa que no té valor, fins al moment, en què tropesses amb algú, que no sap donar una bona abrasada, sigueu generós, i doneu-li la tu, o vosaltres.
Perquè ningú té tanta necessitat d’una abraçada com el que no sap, com donar-la a les altres persones 》@.@.@ .

《Estima’t, estima’t sempre, tot el que puges tu el mereixes ser feliç.
És molt bonic. Enamora’t cada dia, de tu mateix, estimat mes cada dia, en bogeria.
Que les teues bogeries, no es puguen, comparar en res, ni en el teu riure, ni amb les coses que as pogut fer abans.
Ni els en viatges que as fet, ni el que tas divertit ni as ballat, ni la música que as gaudit, amb la literatura que as llegit, amb la família, amb el cinema, amb els amics, amb els teus somiats ni els petons que as donat.
Que les teues il·lusions siguen, el millor, com un bonic, miracle de veritat. Que pugues, i aprengues que la felicitat és el regal més bonic que pugues fer-te, tu mateix. Estimant cada dia com si fos el penúltim de la teua VIDA.
Que no tese oblide cada dia, tindreu per a tu, una bonica i forta abrasada, mai el sentiràs defrauda ni enganya per nin, perquè, el podran voler molt, però mai et voldríem com el vols i t’estimes tu》@.@.@.

《No consistisques, que ningú el diga mai, que no pots. No nia res impossible per aquell que no deixa morir, els seus somiats, ni les seues il·lusions
Que ningú el puga mai, tallar les ales.
No sempre s’era fàcil, intenteu totes les voltes, que faça falta, una volta i una altra, asta cansar, el teu somni,
Conserva el que tens, Oblida tot allò que el faça mal, però lluita sempre, pel que vols,
Valora tot el que tens, perdona als que volen fer-te mal, i gaudeix sempre de tot, i tots els que t’estimen,
Ens passem el dia esperant, que passe alguna cosa, i l’únic que està passant, és la vida.
No fases de la vida un esborrany. Pot ser que el millor no tingués tems, de passarel·la en net.
Mai és tard per començar de nou i ser feliç, i poder, fer Feliços als que t’estimen》

《Quan els diumenges estem de paella, en una bonica tertúlia, en la platja, en el camp dels meus consogres Tere, i Toni.
Estem plens de vida, de tota mena. Gansos gats menuts i grans nia’n fastijos grans, I xicotets d’aigua. Gallines. Pardalets i algun mosquit que alguna vega ens piquen.
Allí no nia mai que tude, ni silenci, sempre, nia algun animal, que canta crida, o barall anse entre ells. Els posem, molles de pa, per al voltant, i acudeixen tots a menjar.
Són unes aus molt fràgils
Que de vegades ens fan, molta pena.
Però altres vegades veient-los i observa’n les, ens fan enveja, perquè es veuen, alegres i feliços, tenen la seua manera, de viure, i ser feliços.
Saben viure, més que nosaltres. Gaudint, de la seua vida, cosa que els humans no poden aconseguir.
A vegades pense.
Si pogués volar com ells, aniria, pel món, sense deixar res per veure ni descobrir.
Semblaria per al nostre univers, l’amistat per parts iguals, fent que es feren, grans i profundes.
Però els somnis que tinc, mai es podran complir,
Doncs altres persones han somiat, amb, llibertat i poder acabar en les desigualtats.
Però això, no sa pogut aconseguir encara.
Per eixe motiu. Seguiré somiant, i mirant els animalets, que ens envolten, cada diumenge.I seguiré gaudint, i divertida, mirant, com ells sí que són feliços, manxant, el seu manxar, i en quatre grans de dacsa estan contens》@.@.@.

《 Si el busquen amb molt de fred. És perquè TU EL SAPS ABRIGAR.
Si algú et busca amb alegria. És perquè tens UN BONIC SOMRIURE.
Si algú et busca amb llàgrimes. És perquè SAPS CONSOLAR.
Si algú et busca amb versos. És perquè tu SAPS POSAR LA MÚSICA
Si algú et busca amb dolor. És perquè tens el REMEI PER CURAR.
Si algú et busca amb paraules. És perquè SAP ESCOLTAR.
Si algú et busca per donar-te un peto. És perquè EL TEU, SON DE MEL.
Si algú et busca amb dubtes. És perquè SAPS EL CAMÍ.
Si algú et busca amb fantasies. És perquè TU TENS LA REALITAT.
Si algú et busca desesperat. És perquè TU TENS MOLTA SERENITAT.
SI algú et busca en molt entusiasme. És perquè TE MOLTA CONFIANÇA AMB TU.
Si algú et busca amb molta por; És perquè A TU, ET SOBRA MOLT D’AMOR.
Si algú et demana una oració. MAI LA NEGARÀ, PERQUÈ SAP QUI LI LA POT DONAR 》

ENTRE DUES ÀNIMES, NO HI HA RES ACCIDENTAL. PERQUÈ EL MÓN TE MÀGIA

《 Ajudem a salvar el planeta!!
No importa el que diuen els governs, tots Se SEMBLEN.
És un treball, que sa de fer entre tots.
Podem ser, oceans càlids, quan es troben en el gel.
Seria diferent, si oi intentarem, entre tots.
Podríem ser màgia, en l’aurora boreal
Seríem les gotes d’aigua, quan plou, Siquem alguna, vegada la pluja. Que tanta falta ens fa.
Els pardalets se’n van.
¿on se n’han anat?
Tallen, massa, arbres, hagueren de donar-los un bon descans!
La inconsciència, comparativa i competitiva, d’alguns, químics estàn destruint la terra!
Alguns Vaixells Grecs, estàn abocant, escombraries en alguns lloc del món, ara mateix!
El gel d’Antàrtida s’està desfent.
El mar està pujant, cada POC.
Podríem ser riu, quant abaixa, entre residus tòxics, i borses de plàstic, D’algunes fàbriques.
Hem de prendre consciència, i entre tots reciclar, encara que siguem, una insignificant gota d’aigua. Sabem que a voltes, una gota val per mil.
Tenim la SORT de veure, eixir el SOL CADA DIA, i com cada matí, tona a eixir com sempre, i sempre s’era, el més matiner de tots.
Algun dia el SOL. Mirarà al seu rededor, i NO veurà, la terra, perquè, haurem, desaparegut, perquè lam crema entre tots 》