《 Ningú es vol ofegar en el mar de les seues pròpies llàgrimes.
Abans de res, i endavant de totes les coses d’aquesta VIDA, volem, que els bells i bonics records, també en serviren per a alegrar la nostra vida, és bonic recordar, a aquells dies de la nostra joventut.
També tinc jo, a vegades records, que, em serveixen per a poder eixir d’algun record de naufragi que a voltes em perfora fins al més profund del meu COR.
Amb ganes de TOT i a vegades sense ganes de RES.
Només, el de volar i no veure certes coses, que ens fan mal d’alguna forma.
És veritat, a mi encara, em falta moltíssim, per aprendre, i saber el que em toca fer, en alguns moments complicats. Seria bonic poder evadir-se, i a voltes, poder volar, i poder fugir, d’alguns problemes.
Però mai, tindre por, el meu destí, mai, renunciaré, al que te preparat per a mi la meua vida.
Perquè mai podrem fugir de allò, el que s’era nostre》@.@.@.
《 Tanca els ulls, per un moment.
Visualitza un bonic i frondós jardí.
Mira el que pot recordar-te, acaricia les flors de gessamí, o alguna rosa.
Les olors i aromes, el faran recordar les vivències i promeses, que as tingut en la teua vida, si encara recordes, d’alguns deixos moments, de joventut, que passares, i que encara ten recordes, i que ta graderia tornar a viure una altra vega.
No importa ni els anys que han passat, ni el temps aquells tan lluny, ni la vida que as viscut.
Allà amb tu has estat en alguna persona especial, per tu, les bones olors desperten la ment.
En un jardí de flors sempre, vindran a la memòria aquells rècords que no as pogut oblidar mai, sinó as tingut cap obstacle, que t’aixa forçat, d’esborrar aquella gran il·lusió que vares viure.
Fins que vinga, últim dia de la teua vida, aquest. Record sempre
serà, sempre, per a tu, aquell bonic record de JOVENTUT 》@.@.@.
《No vull que, en sembleu en res, ni una mica, ni tan sols en una pestanya.
No sou la continuació, ni del meu cognom, ni de la vida que he viscut i estic vivint,
De vegades, ami, tampoc ma grada, la forma de ser que tinc. No sou els meus penjolls, sou vosaltres mateixos… sou ÚNICS. Indispensables, això és cert.
No sereu mai el que jo voldria que fóreu. Ni el que jo mai baix poder ser,
Però sou, llençats, pels difícils, senderes de la vida, que jo hagués volgut recórrer i no baix poder mai.
Sou senzill, i senzilles i també molt diferent els quatre,
Vosaltres sou prou intel·ligents, i capaços, d’exposar i resoldre, els vostres punts de vista.
Realment, voldria que poguéreu fer, la vostra pròpia escultura.
Que els vostres pinzells saberen moure’s, en eixa agilitat dels bons, professionals.
Que encara que l’obra estiga, feta de trossos, sabéreu com arreglar, quan es trenca.
Voldria que els meus néts, poguéreu, arredonir, les puntes que, vos poden punxar o martiritzar.
Això només ho podeu fer vosaltres, els jóvens.
No comenceu a fabricar, ni els fonaments ni columnes sobre ningú.
Sigueu forts, siguen dignes, no regategeu mai res a ningú, ni poc ni molt, ni menys l’amor.
Però sobre totes les coses del món, només vos demane, una cosa: Sigueu el que vulgueu ser, mentre vos faça feliç encara que és poseu ha, vendre gelats, il·lusions, i com preu núvols, de colors. Però proposeu-vos, viure una bonica i plena VIDA.
No escate xeu mai, per a viure.
No vulgueu ser mai uns altres, no cregueu en el que vos diguen, només feu. Si vos ve de gust.
Sigueu timó, mai àncora.
SIGUEU SEMPRE MAR》
《 Enamora’t d’algú que t’estime, que t’espere, que et comprenga encara en la bogeria, d’algú que t’ajude, que et guie, que siga el teu suport, la teua esperança, el teu tot, que només pense en tu, en la teua persona, en la teua delicadesa, en el teu esperit i no soles en el teu cos.
Enamora’t d’algú que patisca amb tu, que seu passe bé al teu costat, que ei asseque les teues llàgrimes, que t’abrigue quan siga necessari, que s’alegre amb les teues alegries i que et done forces després d’un fracàs. Enamora’t d’algú, que torne a tu després de les baralles, després del distanciament, d’algú que camine al teu costat, que siga un bon company, que respecte les teues fantasies, les teues il·lusions.
Enamora’t d’algú que t’estime. No t’enamores de l’amor, enamora’t d’algú que et vulga de veres, i el Meresca》@.@ @.
《 Riure és gratis, li senta bé, al cor; rejoveneix la pell, és un bon analgèsic per als dolors de l’ànima, allibera endorfines, aclareix la ment, redueix la pressió i allunya la depressió.
La felicitat, ta Judà a fer bones amistats, entre altres coses.
Recorda, que quan sàpigues i aprengues a saber riure, de tu, la teua alegria no tindrà fi.
Els que no creuen, en la màgia de la felicitat, mai la podran trobar per cap lloc.
Per què sols la tenen les persones que practiquen i creuen en ella.
Sense alegria no espot saber, on està la màgia, pot ser, si encara no l’eu busca esteu tardant.
Sense la FELICITAT, sempre sereu persones amb molta tristesa, i estareu amargades de la vostra pròpia VIDA.》
《Es pot, però no sempre es vol. Es vol, i no totes les vegades es pot.
Però quan es pot i es vol, llavors tot canvia, canvia asta el món.
Ca persona, té una història, un secret, una il·lusió.
Cada dia porta, una esperança, una nova oportunitat de vida, i un dia per estrenar.
Cada hora que passem, és un regal, una oportunitat de vida, en aquest complicat món, segura ment, naixem, d’un desix, dels nostres pares.
Jo també i vull, pels demés, que tinguen molta salut, treball i molt bons ànims.
Si fos així, per atots, no ens faltaria. L’alegria ni ganes de viure a ningú,
Seria molt bonic poder Tindre, tor allò que busquem.
Que tot el que férem, sortirà bé.i no eixiren mai. Problemes, de cap classe.
No el consideres mai superior a ningú. Però sàpigues que tampoc eres diferent de cap altra persona.
És molt bonic, quan, a través d’una mira l’ànima pot mostrar tots el seu sentiment, des de l’alegria més contagiosa, fins a la més profunda tristesa, i és que els ulls, sempre seran, i són el mirall de l’ànima 》
《 Els tems, posa noms a les coses, el nostre EGO, les veu, abans que tu i les pot distorsionar.
El, EGO quan és alt pot fer-te molt de mal.
El, EGO sap, té molts anys, no té por a res.
Els tems ens canvia algunes coses, que siguen sempre per bé
El cor, del teu EGO, és alt, no el deixa, conéixer-te a tu mateix.
El, EGO, es fa vell, perquè depén, de la teua memòria, que renova, i naix cada dia.
EL nostre EGO esgota, a les persones, per luxar, en la seua pròpia contra.
El teu EGO sempre va per dalt, per què es té, en molta estima,
Ell no dorm, ni descansa, si està cansat o avorrit, no pot deixar de buscar, no para ni un segon,
Podem identificar que tipus d’EGO és el nostre, i que és el que predomina en nosaltres.
Quan revol EGO, pot canviar la realitat.
Va de lloc en lloc, perquè sempre, troba coses per fer i guardar-se.
Pot quedar, per sempre, i gaudir, del mateix cavall,
la mateixa flor, o la mateixa, estrella i no, passa, res.
El nostre EGO sa nat formant d’allò que fem, i revivim, al llarg de la nostra vida. Està tan entregat a nosaltres, que va canviant, perquè es renova, constantment.
Hem de fugir d’ell com sifó la pest.》@.@.@.
《Penseu ABANS
no esperes res de ningú, esperar, sempre el farà patir.
Els problemes no són eterns, algun dia veuràs, que sempre tenen solució.
L’únic que no té solució, ni es resol, és la mort.
La vida és curta, per això, estima, sigues favorable i procura fer feliços, sempre que pugues.
Viu intensament i recorda. Abans de parlar. Escolta!
Abans d’escriure. Pensa.
Abans de criticar. Examina’t. Abans d’ofendre. Escolta el que sent el cor.
Abans de pregar. Perdona!
Abans de gastar. Guanya i guardà!
Abans de rendir-te. Intenteu, totes les vegades que fase falta
《 28 juliol 2014 … Un dia inoblidable per a la meua vida…. !!
Vach ingressar en l’hospital, SANT FRANCESC DE BORJA DE GANDIA.
Van ser dies molt preocupants, per a mi, en els quals la incertesa i la desesperació, ens van fer patir.
L’esperança era l’únic que em sostenia…
La tristesa s’apodera de mi, però gràcies a la doctora, M. José, infermeres, i personal sanitari, que amb el seu afecte, amor i atenció em feien sentir forta i en ànims …
… El millor metge Agustí Mogort.. !!
Arribà el 2 d’agost, encara estava ingressa … LA MARE DELS ÀNGELS ….. el meu sant.i encara en l’hospital.
Conservava el ram de flors, que alguns amics em portaren el dia del meu sant…
En hores començaren, a despertar amb força, WASAPS, EMAILS, CORREUS, I TRUCADES DE TELÈFON.
Sense poder-ho remeiar, els meus ulls plens de llàgrimes. Mullant tot al meu pas… Mai havia plorat tant, ni en tants motius.!
Ni mai donaré prou gràcies., a la meua família, amics, amistats, i sanitaris, que es bolcaren en mi.
Ja he assimilat el que tinc.
Ém vaig acostumar a les punxades, que tant de pànic les tenia, però a tot ha pasat ….
Ara, hé començat, una nova etapa de la meua vida, ja que la vida, són etapes, unes vegades són bones i altres són dolentes…..
Gràcies de nou, a tots, que amb el seu afecte i atencions, em van ajudar tant,en aquells moments tan difícils per a mi.
Després dels tractaments. Analítiques.
Transfusions. Proves. Sense parar, em digueren el que tenia.
Quasi 5 anys després sóc, una altra. En moltes ganes de viure. En il·lusions noves. He despertat, en fer coses que mà agradaven, però que mai àvia pogut fer.
Però ja que Facebook. Ma tret aquest tema.
Done les gràcies, a tots els que mà animareu. En especial als meus fills, nores, i familiars.
Nia que alsarse, lluitar sempre, no importa el lluny que estiga la meta, es trauen forces fins, l’ànima, i ací estic. Fent coses que omplin i ma ajuden a caminar feliç n’està vida》@.@.@.
《Som, un instant. Un moment.
Som, éssers insignificants. Un punt, en l’univers. Només una partícula, xicoteta i ridícula. Un granet de sorra en el mar.
Ni som eterns, ni tan grans, com pensem, I creiem ser. Gegants. i els reis de la Terra.
Som capritxosos i pedants. Que per ser exuberants. No entenem, que, al final arriba, la vida i acaba abans, molt abans del nostre compte.
El que som, és el que som, un grapat gran, d’infeliços, arrossegant, el cosmos, com torba de cucs. Pretenem ser sincers, i mentim, moltes vegades. Per salvar mos, com siga.
Som, un sospir en la tempesta.
Una gota
irrellevant que es perd en la mar.
Som, sols. El que som, el més frívol que ha donat la natura.》@.@.@.
