《 Ens toca viure amb decisions que moltíssimes vegades ni aconseguim superar ni entendre.
Amb problemes que no solucionem, i per eixe motiu eixos problemes sempre els portarem dins de nosaltres.
Hi Han amors que veritablement no amb tingut mai, i no podrem oblidar mai tampoc.
També cal no oblidar, sinó valorar, profundament, a les persones que veritablement estimem que han estat en nosaltres, i en els pitjors moments de la nostra vida.
Perquè gent en qui per enarten de festa o de marxa d’aquesta en sobra, perquè jo, caminant per aquesta vida, he comprés personalment, que l’important no és si tas divertit més o menys has de saber, que és veritable tot, absolutament tot, el que val en aquesta VIDA.
És sent, cada un té una història, o SEUA o d’un amic, també cada escó sap fins on pot arribar sense fer-li mal on altre.
Les persones fortes somriuen amb el cor trencat i fan somriure encara que estiguen desfetes per dins.
Potser el millor dels teus records no estan en les fotos, ni tampoc estan en la nostra memòria, sinó que estan en el nostre cor.
També això entra TOT en l’ànima de les persones que tu mai as pogut oblidar.
Això és com entrar en un lloc prohibit, que has de treure les sabates i no fer soroll, no és bonic cridar la tensió
No tol vides mai de les bones persones, que han viscut en tu, amb una tremenda, humilitat senzilles i bondat.》@.@.@.

《Gràcies amiga i mestra, D. Pepita Alonso Baixauli, baix tindré la sort que fores la meua mestra, i conductora de la meua vida.
M’ensenyares tot el que sé, també a respectar a com viure i a ser com sóc, gràcies a la teua dedicació i la teua paciència.
Sempre és un plaer fer aquests homenatges a simaters que tant s’ho mereixen, aquest cas és especial per a mi per haver sigut la meua mestra i poder tindre LA SORT, de què encara estiga entre nosaltres, per a poder-li donar les gràcies EN VIDA de tot cor.
En el mes de Novembre de 1950 arribàres a Simat Dª. Pepita Alfons Baixauli a exercir una de les professions més boniques per al que té vocació com tú, l’ensenyament. El jubilares en Agost de 1990 després de 40 anys educant a successives generacions de simateres, fet que vam celebrar amb companys, amics i familiars que li prepararen un comiat per a l’ocasió.
Som moltes les alumnes seues que li volem agrair tot el que ens ha ensenyat, la seua dedicació, esforços, paciència i compromís, que ha sigut la base fonamental de tots els que hem tingut la sort de tindre-la com a mestra. Moltes gràcies pels seus consells, sempre els tindrem presents i mai els oblidarem.
Gràcies amiga i mestra, Pepita Alfons Baixauli, baix tindré la sort que fores tu, mestra i conductora de la meua vida. Vull que estigues sempre en mi en aquest Rincón que tinc tots els meus records.I

@.@.@. VIVENSIES》

EL MEU BLOG

《Vaig aprendre que l’enveja és per a aquella persona que no saben mirar-se el cor i molt menys escoltar els seus palpite.
Vaig aprendre a no fer-li cas als que criden molt amb la seua veu paraules, i gestos, creient que el soroll val més que el silenci.
Vaig entendre que l’èxit d’algunes persones, per a altres està prohibit demostrar, cap entusiasme o alegria perquè no han arribat a on elles volien.
Vaig aprendre que arribar, no és ser reconegut, sinó, poder arribar, sense ajuda, amb les teues pròpies mans i esforç, la meta o el somni que àvies és collit
Vaig aprendre que encara que algú no et vulga, enyora poder tenir la teua força la teua fe i la teua constància!!
Que passeu un bonic dia i unes bones vacances d’estiu per atots 》@.@.@.

《 asseguda, a l’abisme de la vida, pensant, en records de joventut i infantesa,
De bonics guateques d’amics i de blaus mars i verds prats florits.
Passa la vida sense sentir ni adonar-nos.
Tot portem dins un raconet que ens reserva la vida, alguna volta en quant canvia de color i de forma, i apareix alguna cosa inesperada.
La vida té racons que apareixen en qualsevol lloc, en l’ànima, en la ment, en el cor.i també en el racó de l’esperança. Que mai hem de perdre, perquè l’esperança és el tresor que tots tenim a les nostres ments guardades, que de tant en tant sol sortir.
Sabem, que la vida té dies foscos dies tristos, és cert, però quan menys ho esperem. Ix una llum brillant que torna a il·luminar i a moure la nostra vida.
Ningú pot saber, ni sap els camins, que el temps ens ofereix,
Però el nostre raconet sempre estarà quiet, a l’espera de bonics canvis. Si tu a la teua vida li comptes les teues emocions. Ella et respondrà amb consell i il·lusions que algun dia ta arribaran sense esperar.
No abandones mai la l’esperança》@.@.@.

《Tu estàs on vols estar? Tu tens el que vols tindre?
T’has preguntat si et trobes bé com estàs.? Mira’t al mirall, parla amb tu, pren com un desafiament per millorar, recorda el més important, no és ser com els altres, sinó, com et sentes tu, desprén de totes limitacions, fes afirmacions positives, perquè comence a canviar la teua vida, els nostres pensaments ajuden a crear les nostres experiències.
JO meresc salut.
JO aconseguiré el que busque.
Jo meresc tot el bo de la vida.
Jo seré sempre el millor producte.
Jo meresc una qualitat de vida meravellosa.
Però no la tindré, si no comen-se abans a construir-la en la ment i la meua l’experiència》

《 Quan estic en el llit no tinc noció del temps. Que mà acull en un món de sensacions i fantasia.
A vegades desconec algunes coses del pensament.
Quan vénen eixes nits caloroses de l’estiu, els meus pensaments, ma abriguen amb boniques melodies per poder dormir.
Però ni així puc dormir.
Puc sentir música amb els pensaments, però ni així ve la son.
Senç com un piano de lluny.
Es veu, que tampoc poden dormir!!
Em desperta la calor de la nit.
Tinc la boca seca i busque l’aigua, com la pluja d’estiu.
La calor, porta, ales i desperta, els meus sentits, volant com si foren garses blanques.
Però no puc dormir.
La meua energia transita i viatja en els meus somnis, pero torna cansà, buscant descans en les nits llargues de tanta calor.Una nit que sa fet molt pesà i llarga.
Mirant per la finestra, veig estrelles dorades acompanyades d’un gran silenci.
Mentre començà a mesclar-se la lluna amb la llum solar que està començant a eixir.
Les meues Cèl·lules transiten envoltant el meu cos.Mire la màgia, en una piscina que tinc enfront. Acomiadant la pàl·lida lluna.El sol es va enrogir en veure que la lluna se’n va.
El vent de l’alba arriba fresc, despentina els meus cabells. Ja estic relaixa .
Veig papallones com juguem, entre bombolles de colors, que es trenquen en xocar, en les verdes aigües del mar, la brisa les acaricia, i elles obrir les ales, i comencen a volar, jo em quede dormint.!!
Els meus somnis san vestit de gala.
Quan tocava alsarme és quan em ve l’esperada SÓN.》@.@ @.

BONA NIT

《 hi ha un silenci que busque, és aquell que jo busque el del recolliment intern.
També hi ha un silenci que mata, i és eixe el que entra i s’amaga bais del coixí.
Hi ha un silenci que enyore i m’agrada omplir-lo en les coses i vivències que recorde i em regala la vida cada dia.
Hi ha un altre silenci que el criden alguns, i altres el que callen per por, de fonar-se.
Però hi ha altres silencis, que s’uneixen en una ànima, i fan pinya i saben viure feliços en ell.
Com el misteri de la vida cada persona, té la seua forma de ser i d’entendre‘ la vida així és i cada persona eu porta dins, per tan estrany procés què és la mateixa vida.
Estimat molt, més que res, eres únic i única només estem ací una sola vegada i hem d’aprofitar.》@.@.@.

《Si el teu cor està ple de quasi tot, i no necessita res més que poder respirar!!
Quan veus que el teu cos, ja a passar pels anys, no et fixes en aquest rotllet o en aquesta nova arruga, que ahir no hi era, o simplement en uns quants cabells blancs més, que as vist al despertar aquest matí, més contempla el teu interior i dóna gràcies per un dia més de respiració i compartir amb la gent que veritablement estimes i t’estima.

Sí, a tu et dic, a tu.
Acostat no sols per lleixiu, sinó per comprendre aquesta experiència que ens dóna a ver viscut alguns la vida.
Podré contar alguna experiència, però asta que no la passeu vosaltres, no la podreu comprendre del tot.
Que la gent que està al teu voltant, si tu la vols, i ella t’estima, gaudeix de la seua companya i no oblides que és el millor que tenim, cuidem-la. Molt ,Igual que els mestres cuiden als seus alumnes.

Els Mestres sempre caminen al costat dels alumnes, i així els ensenya a saber com caminar per la vida, sempre els ajudaran a comprendre i saber valer-se mes per ells mateixos 》

@.@.@

《PEPE, li pregunta al seu amic Juan !!
JUAN, per què no tas casat mai?
Què és el que li falta a una dóna per poder casar-te amb ella?

!! JUAN mira al seu amic Pepe. !

I PEPE li ensenya el millor somriuré que té i li contesta. !!

Un pirata com jo, mai dirà i dic mai, revelarà el contingut del tresor que té amagat en casa, un pirata com jó sempre tindrà el seu tresor ocult.
Tinc un bonic i gran tresor,i no baix a deixar que descobrisques com serà la meua dóna el meu amor sempre serà el meu TOT.
Per què jo dins del meu cor el que sóc, és un t’imit sonyador que encara creu i creure‘ en la bondat de les persones.
Però que sempre me ruboritzat quan em mira una bonica dona.
Per eixe motiu sempre seré un pirata que no d’ira mai és dir on està el meu bonic i valuos tesor.

El seu amic es va quedar tan sorprés en la resposta del seu amic JUAN. Que es va quedar pensant en aquelles paraules tant sabies que havia dit, el seu amic sense Avel·lí aclarit res. Només que tenia vergonya de parlar en una dóna guapa.
JUAN el mira i li diu. Jo l’únic que vull és poder ser feliç en el meu tresor amagat i així ningú me’l podrà agafar mai.》

《 Quan se’ns clava un clau, o una espina, sabem, que encara que no ens faça molt de mal, hem de traure’l si no eu fem, el dolor i el dany s’era i ens pot causar mot de dolor .

Així mateix, hi haurà situacions en la vida, o en persones que el fan molt de mal, i que has de traure abans que el fessen més mal, és necessari treure de la teua vida, i del teu cor, has d’arrencar-lo, o et causara encara més mal, del qual ja t’han causat 》@.@.@.