《 Una vegada un pilot d’aviació es disposava a volar quan de sobte escolte un soroll a la part posterior del seu acient, va mirar i escarabat es va adonar que era una gran RATA negra no podia retardar, el vol per baixar-la llavors va recordar que les rates no resisteixen l’altura i va emprendre el vol, capa munt, a mesura que anava pujant l’avió disminuïa els crits de la rata i fins que com més alts estaven menys soroll feia la rata i així va ser asta que va callar del tot
desapareixent el soroll per complet.
MORALITAT quan escoltes xafarderies, falsedats i estan cridant, tu procura volar alt, quan et critiquen només, vola més alt, i quan et vulguen fer mal, vola molt més alt. Tot el que pogués.
Però si pots, no t’ajuntes mai en rates, solen ser negres peludes i fan mala olor 》@.@.@.
《 Ahir a la nit vaig somiar que et vaig trobar També que el sentia maular
I vaig somiar fins a la matinada.
I els meus sentiments cap a tu creixien. Pro en despertar, et vaig enyorar.
I altres sentiments en el meu cor naixien. Tristesa. Soledat Angoixa.Quan vaig notar, que no estaves en casa!!..
El baix trobar en el carrer, solitari desmaiat, però prompte el vas fer l’amo de casa i de mi.
Ajudeu-me a buscar-lo, si algú el veu, era negre com la nit, en el pèl llaç i els ulls clars.
Sempre el tenia per damunt, jo li parlava i ell i sabia escoltar.
Si no tornés. Em faré l’ànim, de no tornar a tindre més gats, ni voler tindre més animals.
Tic pesar i molta pena, tal volta estiga perdut 》
《 Què la POR no et deixa ser feliç, doncs què la POR tremole i dubte en impedir-te sentir-te bé, i ser feliç.
El primer què has de saber, que la teua vida no té preu, és inavaluable, treu de dins els odis, enveges, rancors, perdona a totes aquelles persones que tan causat algun dany, Que no és que de dins de tu, arrossegant amb tu aquestes nefastes EMOCIONS, què pertorben la teua pau espiritual, la teua tranquil·litat mental, quan tragues de dins tots aquests sentiments negatius, començaràs a veure la teua vida diferent.
Abraçat a la vida amb esperança, per què tu tens energia, i forma.
Res és per sempre. Viu darrere de tot allò que és important per a tu.
No sigues perdedor, quan pots ser guanyador, no sigues conformista, quan pots aconseguir fins a l’impossible per millorar la teua vida.
Transforma, persevera.i obtindràs el teu Somni 》@.@.@.
《 Estima, és una declaració, enmig de l’eternitat.
Un sospir enmig de la nostàlgia.
Quant es llança al buit la nostra vida per poder estimar.
T’estime en el silenci, de la meua ànima, què es despulla cada vegada que vens a la meua ment.
T’estime cada instant, enmig de la meua soledat, t’estime i m’estime per tot el que sóc, quan tu estàs present en els meus pensaments.
¿I com no he d’estimar-te?
Si el que sóc, és per la calor del teu ser, tinc el cor, ple d’afecte, i amor,
tan sols per a tu POESIA dels meus somiats.
T’estime amb aquest amor que veu Passar, els minuts les hores el temps, l’oblit i la mort mateixa.
Així t’estime a tu POESIA, sense fi.
Eres poesia i vers.
Amb un punt i coma, en pell i ós, t’estime POESIA perquè em dónes VIDA.》@.@.@.
《 Ús conte una anècdota 1985.
Estàva en la meua tenda Modes Àngela.
Ho recorde com si fos hara mateix.
Entra una dona ja major, vestída tota de negre.
Em diu. ¿Saps qui sóc? Jo ensequida li conteste.!
SÍ, és la tia CARMEN, va ser molt amiga de ma mare!
(M’has conegut. sóc CARMEN LA GARRILLA és que mai t’he comprat res, tan amiga que vàrem ser, ta mare i jo)
No passa res tia CARMEN !!, però tens coses per a la meua edat?
Si tinc brials, calces, camisons, vestits Etc. Trec un vestit negre camiser, i em diu.
(que pesar tinc de no haver vingut abans)
Se’l vol provar?
(Clar, és el meu gust, el que em posaria i necessite)
Passe allí al provador i se’l mira.!!
Mentre jo Bach seguir atenent a dues persones més. Però a l’estoneta, la veig a la porta del provador, esperant poder entrar.
M’acoste i li dic
Entre tia Carmen.!!
(És que hi ha una dona dins, ara quan isca entraré jo)
Veig que estava parada mirant el mirall i no es va conéixer, pensant que era una persona que estava dins del provador. Estava esperant al fet, que eixira per poder entrar ella.
Passe, la de l’espill és vosté tia CARMEN !!.
Es va riure i em va dir.
(Que trist és fer-se vell, no aprofitem per a res.)
Em van desfer el cor les seues paraules.!!
Vaig fer un bes com si fos ma mare i la vaig ajudar a provar-se, el vestit.
Mai no he pogut oblidar.
He pensat molt en aquella anècdota de la tia CARMEN l’amiga de la meua MARE.
Moltes voltes he pensat en aquell dia.
He pogut comprendre, moltes de les coses que em passen ARA 》@.@.@.
《Quan un home està enamorat de la seua parella, observa i sap com actuar en cada situació.
Quan la veu, que fa mala cara la besa i li diu quant l’estima.
Quan es quede callada, li pregunta què li passa.
Quan la veu plorant, no li diu res, només li torça les llàgrimes i la brasa.
Quan la veu caminant, lenta i pensativa corre cap a ella i es posa al seu costat.i fa que se senta protegida.
Quan el pose el seu cap el seu braç acaricia els seus cabells.
La fa riure quan sap que li agradaria i la veu mal.
Quan semble que té fred, abriga-la però d’amor i comprensió.
Quan la teua parella diu que t’estima, en veritat et vol més del que t’imagines.
Quan ella ta gafe la mà, acaricia-la i agafa la mà d’ella.
Quan t’explique un secret, guarda’l molt ben guardat.
Quan ella et mire fixament als ulls, teu està dient tot sense paraules.
Quan ella t’estranya, pateix, però no sempre t’ho dirà.
Quan li trenques el cor, pot perdonar, però el dolor mai se’n va.
Quan està enfada amb tu, abraça-fort i no la deixes anar.
Quan li preguntes si alguna cosa
va malament, i et diu que no, no li cregues. Cridal’a a les 12 de la matinada en el seu aniversari només per dir-li que l’estimes. Cuant queda amor, en la parella encara que tingueu problemes, l’amor sempre és més fort que res i trenca totes les barreres 》
《Es fa tard.
L’ombra creix.
La vida té algo de cada vesprada, que ens deixa.
No és el mateix poqueta nit
que l’alba.
POQUETA NIT és estar present en l’agonia del dia
que se’ns deixa ,per sempre.
Mirant l’últim rage de la llum que expira.
És tocar la seua ombra o l’espatlla amb delicadesa, besant, amb suavitat, la seua llum que se’n va,
En la capçalera del seu llit, per prendre les seues mans.
I escoltar l’última voluntat, de qui en els nostres braços està desapareix. Això és
POQUETA NIT és tornar a veure com la foscor, està aplegant,
Com la llum decreix,
Com empal·lideix el migdia, després d’una bonica alba.
És ser testimonis, en el moment en què els últims raigs del sol,
besen els trèmuls llavis de la nit.
Amb l’enteresa, de què es perd aquest testimoni i pareix la valentia del futur, que està present.
És atrevir-se a mirar amb lucidesa, com tot el que havía es perd,
Com tot el que està a prop s’abisma en l’horitzó.
Com tot l’inesperat, es fa present.
És veure, amb els nostres propis ulls,
com la lluna, frega amb els seus rajos, les galtes del sol que desapareix.
És com deixar-se caure, abandonar-se,
sense sorpreses, de sobte,
en els braços de la son
que espéra tornar a alba 》
《Des del lloc més profund del meu cor.
Estic enamorà de la vida.
Estic divorcia de la tristesa.
Estic casa amb la felicitat.
Sóc amant de l’Alegria.
Si ‘un dia em veus trista o de caiguda per favor no has de preocupar-te.
No ens hem de quedar ací per sempre.
Això és cert, ja que estar preparats i prenent impuls perquè no ens pille de s’opte.
Tas de voler alçar.Amb moltíssima més força que abans
No el quedés en les teues emocions dins, deixa que els teus ulls ploren.
A vegades els somits ens porten al mes profund del cor, i el profundíssim de làmina.
A vegades voldríem tancar els ulls, per deixar de veure coses que ens fan mal.
Però no poden tan car el cor ni làmina, perquè ells no necessiten veure, per sentir i saber tot el que ens està PASSANT.》
《 Avui podria ser l’última vegada que veges als que estimes.
Per això no esperes més, fes-ho avui, ja que demà pot ser molt insegur.
El demà a vegades no arriba, i podries lamentar el dia que no vas tenir temps per a un somriure, una abraçada, o un petó, en les persones que estimes, perquè estaves massa ocupat per fer coses que no tenien sentit.
Mantín els que estimes a prop teu, digues-los a L’orella el molt que els necessites, i que els estimes tracta’ls bé, pren temps per dir-los “ho sent”, “perdoneu”, “per favor”, “gràcies” i totes les paraules d’afecte que coneixes I veuràs com el sense millor, no deixes que passés el tems, no esperes a demà, comença ara mateix, no esperes més el que hagués de fer que siga, ara mateix.》@.@.@.
Un dijous del mes de febrer de 2016 Hera de matí ens deixares…
Estàvem preocupades les dues, per culpa de les nostres malalties.
Diuen que tot passa per algun motiu i a nosaltres ens va passar com més unides estàvem i més xarràvem, Hera com més estàvem gaudint la nostra relació de cosines.
Cada dia ens miràvem o venies tu o anava jo xarràvem de quant érem menudes. No és justa la vida.
És taves gaudint molt dels teus bessons, els teus primer nets, tot s’acaba quant ens tallen per la meitat, ens deixares a atots els que el volíem molt trist. .
Volia donar-te un adéu per sempre, encara que sempre estaràs en mi. Pense molt en aquells moments, que no tornaran.
Mai podré oblidar-te cosina, sempre, estaràs dins del meu cor……D.E.P…
