《 De vegades pense que soc com un bonic clarejar quan estic plena d’alegria.
Algunes voltes crec ser com el sol i estar plena de calor que no crema a ningú.
També m’agradaria ser lluna en la nit i veure eixa pau quan tots estan descansant.
Ara que estic amb la planxa m’agradaria ser arena tíbia i que els xiquets jugaren en mi.
A Voltes parle massa i acabe mareja i esgota.
Soc alegre, comprensiva, i simpatia, m’agrada escoltar quan em parlen soc amable expressiva i també sensible.
Però sobretot soc responsable, un poquet impulsiva, una mica despista i alguna volta insegura.
Hera tímida, però els anys manc fet ser atrevida i eu soc, per atrevir-me a escriure quasi tot allò que pense.
La poesia m’agrada, i asta que puga escriure tot el que estiga amb la meua ment i el meu cor.
Perquè estic buscant aquesta frase que mai tinga un punt final.》@.@.@.