QUAN CREMEN LES MUNTANYES
《 El vent ajuda i encén,
les flames ballen sense mesura, però em forçà, els camps ploren amb fum,
mentres el cel va fent-se negre.
Els pins es cremen de dolor,
els animals fugen del seu entorn, i la terra, ferida i exhausta, crida
demanat aigua, i vida.
Però darrere del foc naix l’esperança,
mans valentes, cors units, bombers,
i veïns en somnis que no poden deixar morir.
La natura i els records. i quan arribe la pluja, és quan el silenci torne al bosc,
i brotarà de nou la verdor,i tornaran els animals,
perquè la vida sempre resisteix,
i l’amor per la nostra terra
és més forta que qualsevol incendi.》@.@.@.