《El COS VA QUEDANT SENSE RES
Amb el pas del temps anem perdent coses del cos, que abans teníem.
També van apagant-se i fent-se vella la memòria.
Els cabells van caent a part també de fer-se blans.
També es torna pel temps més dèbil.
El cos va perdent força i bellesa.
Els peuses fan torpes i van deformant-se.
Vas perdent força i allò que abans no costava d’alçar en l’edat quasi no podem.
Aquest temps ni s’assemblen a l’ahir, i a voltes vols dir alguna cosa i no te’n recordes de les paraules exactes.
La fragilitat del cos va perdent-se a poc a poc, i també va desapareixent.
En la pell ixen taques, però el més mal escuant se’n va el brill i la textura amb la nostra fràgil pell.
Mentre a voltes, veig figures sense rostre, que no puc saber qui són, però el cor em recorda que no hem de preocupar-nos per res, perquè tot acaba, en un efímer record.》@.@.@.