EL MÓN NECESSITA CURAR-SE
Mai haguera pensat que a poc a poc començara a trobar tants defectes a la vida, perquè cada dia que passa els veig més grans i més difícil per poder curar-los del tot.
Fa un temps que estic pensant que la vida ja no m’atrau ni m’interessa tant com abans.
He viscut i experimentat moltes coses.
Enveges, odis, racisme en aquest temps que vivim actual, tinc ratos que estic farta!, veig moltes coses que no m’agraden ni les comprenc.
Veig criatures realment diferents del meu pensar en aquesta vida.
Tot em sembla fals, tot és reemplaçable.

Alguns es riuen dels altres sense mirar-se abans a si mateixos.
No ja respecte ni temor de cap classe.
Tampoc hi ha respecte gairebé per quasi res ni menys per les persones grans.
Només els diners sembla ser el més important.
Les notícies ens mostren sobre guerres, on moren xiquets i grans de fam, on nia’n robatoris, i enganys cada dia. I tot el que està passant al món, em fa pensar molt, pense que podria deixar aquest món, i aquesta època que no l’entenc ni suporte i pense que si me n’anara ara, no em sentiria trista per deixar aquest món tan malalt amb les seuves bogeries.