EL QUE HABITA EN MI
《Perdudes en el meu interior hi ha estrelles daurades I grises que van navegant per al meu cos.
Són com ones de vida que van guiant-me i teixint els meus dies, amb il·lusions anhels i alguna absència perduda.
Continue caminant entre les ones del mar i en pujar les marees, comencen a eixir les caracoles que van botant d’alegria en la seua vida fugaç.
I jo encara vull continuar en aquest complicat món tot habitat, però la meua ànima en cobreix alleujant el meu dolor que vol amagar.
Però jo continue volent estar en aquesta vida, i continue volant cap al cel, amb els meus versos escrits, de pensaments oblidats. Però sempre en tendresa i pau.》@.@.@