《EL QUE NO PENSEM ABANS DELS SETANTA ANYS
Quan va entrar amb ma casa la televisió, vaig començar a veure la vida, ja traves d’un cristall.
Quan em vaig comprar el primer cotxe ja estava pensant en com hauria de ser el sequien.
Quan vaig tenir un telèfon mòbil per primera vegada a les mans, vaig oblidar com s’escrivia una carta.
Quan em vaig posar l’aire condicionat, baix començar a constipar-me més vegades i a fer-me mal la gola.
Encara que visc en un poble, vaig oblidar l’olor de terra mulla perquè els carrers són de baldó quins i mai plou a gust de tots.
En manejar targetes i comptes bancaris, he començat a oblidar el valor que tenien abans les monedes.
M’estic adonant que el més valuós de la vida no són els diners, sinó el fet de poder viure molt de temps, sense dependre de ningú.
Cuidem el nostre cos i la nostra ment encara que estiguem molt ocupats per fer-nos alguna revisió encara que estiguem bé
La vida ens ensenya la cruel ironia perquè després de deixar tot el que tenim, sempre ai qui deixa grans sumes de diners que solen quedar sense poder fer-les servir, quan calia.》@.@.@.