EL TEMPS QUE VA SER I EL TEMPS QUE SOC

《 Jo només buscava temps, quan la vida corria sense frens,
quan el meu riure estava asta en els somnis dels meus primer vols.
Tenia la pell jove, i l’ànima plena de foc, però quasi ni mirava el RELLOTGE el temps estava lluny, i el món, era un lloc sense descans.
No tenia prou temps,
ni calma, ni pauses llargues, només tenia dies que passaven
com les fulles del calendari al vent.
Era jove, però no me n’adonava conte, sabia que la joventut també passava ràpida, s’escapava, i corria com l’aigua de la pluja.
I ara, que l’espill està mostrant-me la realitat.
Veig la meua història escrita en unes arrugues suaus.
Ara quan els meus passos són savis
i els meus silencis, grans, tinc tot el temps del món.
Però em falta l’edat d’abans.
Tot i això, canviaria poques coses
He estimat, he rist, he viagat he plorat, he viscut cada estació
amb la força que podia.
La meua vida és un llibre amb penes i alegries, però viscudes per mi,
amb pàgines, què el sol, les ha daurades, i també algunes estan mullades per llàgrimes, però totes foren meues.
I totes viscudes per mi.
Així que sí, abans en faltava el temps per a tot.
Ara el tinc de sobra.
I encara que no soc jove,
soc eterna en quasi tot
en el viscut,
en els records,
en cada instant,
que està passant,
perquè encara em fa sentit que continue VIVA.》@.@.@.